diumenge, 24 d’agost de 2008

PACIÈNCIA, TEMPS I BON TROÇ A L'OLLA


Fa un temps en titular del blog “tres o quatre al dia” va fer esment a un llibre titulat EL CALOR, escrit per Bill Buford.

No vaig poder resistir la temptació de comprar aquest llibre i submergir-me en ell, la qual cosa no va ser pas gens difícil tant bon punt vaig llegir les primeres pàgines.

En Maurici en el post en que parlava d’aquest llibre va fer esment a una recepta anomenada “peposo notturno”, bé aquesta recepta mereix per si sola un post ben extens en que es pugui parlar d’aquesta menja havent-la elaborat i degustat en companya d’altre gent, de gent capaç de no confondre menjar amb empassar el que et fiques a la boca. Jo em comprometo a elaborar-la, compartir-la i parlar extensament del que m’ha semblat, en el ben entès de que penso utilitzar vi italià per cuinar-la, i no és pas que no m’agradi aquest vi, al contrari, però penso que els vins d’aquí son molt apropiats per aquest tipus de coccions perllongades. El vi del Priorat és sense cap mena de dubte el més apropiat per donar caràcter a una peça de carn que requereix moltes hores de cocció.

Vaig fixar-me en un altre recepta de carn que ve detallada en el mateix llibre, em refereixo a la costella de vaca o vedella brasejada amb tots els ets i uts corresponents per fer-la mengívola.Aquesta recepta em té ocupada una bona part dels meus deliris gastronòmics, ara només em cal trobar unes bones costelles ben magres i que el telèfon no soni durant hores per poder dedicar-m’hi amb calma.





LA RECEPTA

Unes quantes costelles (4 partides per la meitat)
Oli
Apit, ceba, alls, tomàquet i pastanagues
Sal i pebre
vi. negre del Priorat
Brou de carn o de gallina

PROCEDIMENT

En una cassola gran i tirarem l’oli suficient per poder enrossir les costelles, que salpebrerem prèviament.
Un cop enrossides les retirem i en el mateix oli hi sofregirem la bresa i per últim el tomàquet.
Un cop fet el tomàquet afegim les costelles que cobrirem amb el vi i el brou, ficant-ho tot seguit al forn tapant-ho prèviament.
La temperatura no ha de superar els 180 graus.
Quan la carn es comenci a separar de l’os podem apagar el forn.
Un cop atemperada la cassola, podem treure les costelles i reservar-les, tot seguit colarem el brou restant de la cocció i el posarem a reduir a foc viu fins a la meitat del seu volum. Veurem que el colagen que desprèn l’os ajuda a espessir el líquid agafant la consistència pròpia d’una salsa.
La carn de la costella es pot destriar separant l’os i les parts més greixoses o menys fàcils de mastegar.

A l’hora d’emplatar disposem la carn en el plat i la mullem amb la salsa. Per acompanyar suggereixo un puré de patates del bufet bullides amb brou de gallina.
Per fer anar cap avall aquesta menja, recomano un vi poc conegut a casa nostra: PAGO DE ALMARAES. Proveu-lo i ja em direu.
Bon profit a tothom.

dimarts, 12 d’agost de 2008

UNA ESTADA AL MAS GARGANTA I FESOLS DE SANTA PAU AMB BOTIFARRA ESPARRACADA



Una mica de gastronomia i un viatjet no massa lluny no va gens malament un cop arribades les vacances. Encara que no sigui per masses dies, val la pena conèixer un xic de la nostra geografia, tot cercant una mica de pau, fresqueta i un ambient tranquil, lluny del garbuix de les zones turístiques de la costa.


Aquest any vaig decidir-me per la Garrotxa, un espai natural encara no malmès per la massificació turística del promotors sense cap altre afany de invertir, guanyar i fotre el camp a un altre costat a repetir la jugada.


La única nota negativa en aquest indret, és el famós túnel de Bracons que malgrat les correccions que hi va fer el Conseller Salvador Milà, continua siguen una agressió al paisatge i al entorn natural.


Per una indicació de la meva filla que va buscar a Internet llocs on poder anar, varem anar a parar al Mas Garganta, a La Pinya.Al cap de poca estona d'estar-hi intalats, ja vaig veure que havíem escollit bé.


La mestressa de la casa, l'Ines ens va acollir amb cordialitat, ens va ensenyar el mas i desprès d'una migdiada reparadora varem poder gaudir d'un bany a la bassa, que amb l'aigua temperada pel sol ens va semblar una delícia. Des de la bassa estant, podíem gaudir de la vista del Puigsacalm i d'una part de la vall d'en Bas.


El sopar servit un una galeria del mas va ser un altre sorpresa, dons les verdures i hortalisses eren del mateix hort i tot era cuinat i amb la senzillesa que requereixen unes matèries primes tant fresques.


L'esmorzar de l'endemà, va ser també un plaer. En una taula propera a la galeria hi havia de tot, tant fruites,sucs, embotits, melmelades etc. Especial atenció mereixen les melmelades fetes per la mestressa, tant la de tomàquet com la de pastanaga.L'infussió que ens preparava a ben sopat l'Inés per a tots els hostatjats, ens ajudava a dormir. Era una barreja d'herbes ben escollides(fonoll,camamilla,tila,farigola...etc)


Les habitacions tenien el que havien de tenir ni més ni menys. No ens pensesim que anem a un hotel de cinc estrelles. No es pot esperar en una casa de turisme rural un bany amb jacuzzi o que la cambrera et vingui a obrir el llit....El turisme rural --no en soc cap expert-, penso jo que és això que hem trobat al Mas Garganta, un bon ambient, tranquil·litat, pau i bons aliments.


Prèviament a l'arribada al Mas Garganta, havíem passat per Joanetes a fer-hi una petita estada de dia i mig. Allà, varem poder gaudir d'un àpat al Hostal Can Barris on vaig menjar uns fesols de Santa Pau amb botifarra de perol esparracada. Això va ser una primera presa de contacta amb la cuina del país i amb lo generós de les mesures a l'hora d'omplir el plat. Sovint recordo aquells fesols passats per la paella amb un bon troç de botifarra de perol esparracada pel damunt, gens oliosa, amb el seu punt just de cocció.


Tot això no fa més que reafirmar-me en que l'any que ve hi vull tornar i si puc avants millor.

Bon profit i sigueu bons minyons!!!