diumenge, 5 d’abril de 2009

TEMPUS FUGIT




Diada del Ram, palmes i palmons. Haig d’anar a veure el padrí per recollir el tortell, sempre de massapà. Estreno un vestit nou. Pel ram s’ha d’estrenar. El mateix vestit servirà per anar a la processó i als oficis de divendres sant. De ben segur que les mànigues i el camal dels pantalons quedarà ben tacat de cera.

Amb el tortell el meu avi em donarà els vint duros de cada any. Un petó a l’avi i fes bondat. Vermut amb els pares. Nen no et taquis.

La setmana santa d’abans tenia malgrat tot el seu encant, bé no sé si el tenia o jo (o nosaltres) li veiem. Ves, quin remei!!

Grups de noies europees pel carrer, ben diferents de les d’aquí. Quina joia i quin neguit!!

Divendres sant, abstinència de menjar carn. El dejuni si vol el farà el Deu. Per dinar bacallà amb panses, pinyons i ou dur i després bunyols fets a casa. Els bunyols casolans son durs i s’han de mullar per no ofegar-se, malgrat tot son bons.

Processons i més processons, ni ràdio ni televisió (en blanc i negre) digeribles, tot son processons i més processons i penitents que caminen arrossegant cadenes i a més van descalços, altres genolleigen, és dir, caminen amb els genolls. Ignoro quins pecats tant grossos hauran fet per fer tant dura penitència. Un andalús comença a cantar una saeta i el fan callar. Aquest bon home so sabia on es ficava, els calellencs benpensants, indígenes i autòctons i franquistes no ho poden tolerar. Llàstima que no plogui i s’ho emporti tot, els legionaris, la banda de la Policia Armada, el sant crist, la dolorosa i la mare que els ha parit a tots...
Masses dies de gori-gori acaben fent perdre la paciència.

El més bó de tot, l’aire que es respira pel carrer, noies estrangeres que criden per fer-se notar, el tortell, els bunyols, festa a l’escola i els vint duros que m’ha donat l’avi.