diumenge, 14 de juny de 2009

UN SUQUET DE PEIX


El meu "suquet de peix" modificat


Tot i que a la nit procuro no menjar gaire ni massa fort, l’altre dia que tenia convidats vaig entrar a la cuina per no fer cap bullit ni cap cosa de res a la planxa. Vaig dir-me que l’ocasió ho mereixia i vaig abandonar el rampell agut de moderació que m’havia envaït fa un temps.
El fet és que vaig entrar a la peixateria a fer-me amb unes aranyes, una sèpia i un calamar, també vaig rescatar de la panera unes gambes ben grosses i vermelles ajuntant l'acció al pensament com si fos un Superman casolà, també vaig apropiar-me d'una musclos i unes petxines de Tarragona.

Arribat a casa, em vaig servir una copeta de ”Manzanilla a Gitana” per fer anar cap dintre tots els gripaus acumulats durant el dia, de tothom és ben sabut que amb gripaus entrebancats a la gargamella no es pot cuinar i molt menys si es tracta d’elaborar un "Suquet de peix" ( no deconstriut ni esferificat).

Per preparar el suquet vaig elaborar un sofregit ben espès, dens, fet amb molt de temps i paciència de la bona.

Una ceba vermella, uns alls, pebrot verd i una mica de vermell reberen matarile sota l’implacable fulla del meu ganivet degudament esmolat; els tomàquets ben madurs escaldats i nets també varen córrer la mateixa sort. En el foc del costat bullia una olleta, llur contingut era un projecte de fumet de peix que prenia forma i contingut sobre la base d’elements marins i botànics especialment escollits: Retalls de rap, espines i caps de lluç, els caps de les aranyes.... també una ceba, porro, alls, tomàquet, julivert i pastanaga. Com element de cohesió de totes las matèries un bon got de vi blanc de Gandesa amb la seva característica virilitat i color daurat fort.

Vaig gosar canviar la tradicional recepta del suquet en un sentit pràctic, substituint les patates per macarrons com element transgressor de la tradicional recepta.

Utilitzar pasta en preparacions d’aquest tipus tampoc és una transgressió important dons si cuinem fideus amb sardines, fideus amb congre o amb rap no és pot dir que canviar les patates per macarrons sigui alterar substancialment la recepta original.

A l’hora de la veritat es va poder copsar que la modificació va valdre la pena: tots els convidats varen repetir plat,. Els macarrons havien agafat el gust de tots els ingredients i brillaven amb llum pròpia.

Vaig obrir un ampolla de Rioja (Predicador) per no desmerèixer l’èxit del suquet.
Bon profit a tothom!