diumenge, 21 de març de 2010

UNS FIDEUS AMB COSTELLA



                                         
Hi ha una cuina per a cadascú, una cuina capaç de satisfer-nos, donant dintre de la varietat necessària d’aliments, la possibilitat d’alimentar-nos gaudint del que més ens agrada.

Deixant de banda si ens agrada més la carn que el peix o a l’inrevés, podem encara filar més prim. Ho explico: Ens agraden els plats més sòlids o els plats més caldosos que s’han de menjar amb cullera?. Penso que és indiferent que ens agradi més la carn que el peix, sempre trobarem una forma de cuinar el peix que ens satisfagui. Tant la carn com el peix els podem cuidar donant-li un resultat més o menys sòlid o líquid i de totes les formes segurament en gaudirem.

Per a qui els agradi una forma menys sòlida de menjar, proposo una recepta per menjar amb cullera: Uns fideus amb costella.

Aquesta recepta admet moltes variants dons és susceptible de ser adornada amb més verdures que les que duu el sofregit que tots coneixem. Se li poden afegir carxofes, pebrot, pèsols, fulles de bleda o d’espinacs, fins i tot hi podem afegir uns bolets.

Avui proposo que ho cuinem fent només un sofregit de ceba, tomàquet i all.

Ingredients:

400 grams de costella de porc (opcionalment ibèric)

500 grams de fideus gruixuts

4 Tomàquets ben madurs

1 gra d’all

1 ceba gran ben trinxada

4 cullerades d’oli d’oliva verge extra.

Sal i pebre negre

Aigua calenta o un brou de carn si en tenim.

Procediment:

En una cassola de fang hi abocarem 4 cullerades d’oli d’oliva.

Quan l’oli sigui ben calent, hi anirem tirant la costella tallada que haurem salpebrat prèviament. Un cop la costella sigui rosa, hi afegirem la ceba i l’all remenant-ho bé per tal que no se’ns cremi la ceba.

Un cop la ceba i la costella estan a punt, afegirem el tomàquet que haurem escaldat, pelat i trinxat. Tant bon punt veiem que el sofregit està llest afegirem els fideus que barrejarem ben bé amb el sofregit, deixant que agafin una mica de temperatura. Arribat aquest punt, cobrirem la cassola amb aigua bullent o brou, fins que tot just tapi els fideus. Recordem que s’ha de remenar o sacsejar la cassola per tal de que els fideus no s’aferrin. Quan veiem que quasi ja estan, rectificarem el punt de sal. S’ha de tenir ben present que haurem de treure la cassola del foc quan els fideus encara siguin un xic durs, dons la cassola de fang reté molt l’escalfor i la cocció continua una estona després de separar-la del foc. De tota manera sempre és millor que la pasta sigui al “dente”, dons és molt més digerible.

Per acompanyar aquest plat recomano un vi negre de la D.O Terra Alta.

Bon profit a tothom!!

dimecres, 10 de març de 2010

UNES MANGONGUILLES AMB SÈPIA

                                         Un plat amb personalitat i bones intencions 

Diuen que quan un es lleva pel matí una mica girat, val més que no faci res i menys que entri a la cuina a fer res, en el cas de que això fos el que tenia previst.

Avui diumenge, m’he llevat un xic girat i desprès d’esmorzar m’he dit que tant mateix el que no fes avui no ho podria fer la resta de la setmana. Així dons, m’he disposat a cuinar i he fet dues coses a la vegada, la que tenia pensat fer i un altre per avançar feina. De la primera que he fet és de la que parlaré, de l’altre ja ho faré un altre dia.

He cuinat unes mandonguilles amb sèpia, amb tots els ets i uts que li son propis per poder anomenar-se d’aquesta manera.

Tot seguit explico la recepta i els ingredients que hi he emprat.

Ingredients:

400 grams de carns de porc i vedella barrejada

1 o 2 sèpies, segons la mida

1 ou

Molla de pa mullada amb llet una llesca gran

All i julivert picats

Sal i pebre

Un pensament de nou moscada

Un altre pensament de canyella en pols

Pel sofregit: Una ceba gran i un gra d’all ben trinxats, dos tomàquets ben madurs ratllats.

Per la picada: Un grapat d’ametlles torrades, dues galetes Maria, un gra d’all i julivert picat i uns brins de safrà.

Procediment:

En un bol gran barrejarem tots els ingredients procurant escórrer una mica la molla de pa que tenim ficada en llet.

Quan tots els elements estan ben barrejats, farem les mandonguilles procurant que no ens quedin gaire grosses i d’una mida regular, tot seguit les enfarinarem i fregirem en abundant oli d’oliva. Reservarem les mandonguilles disposant-les sobre paper absorbent.

En una paella sense oli hi farem suar la sèpia durant pocs minuts, la reservarem deixant-la refredar i tot seguit la tallarem a trossos petits.

Tot seguit farem el sofregit agafant quatre o cinc cullerades de l’oli amb el que em fregit les mandonguilles. Primer de tot enrossirem la ceba i l’all i tot seguit hi abocarem el tomàquet ratllat, a continuació afegirem la sèpia que hem tallat abans i que teníem reservada.

El sofregit ha de quedar ben concentrat, procurant que la ceba quedi ben rosa però sense cremar-se i el tomàquet ben cuit.

Un cop tinguem el sofregit a punt, afegirem les mandonguilles, ho remenarem per barrejar bé les mandonguilles i el sofregit hi afegirem aigua calenta fins quasi bé cobrir-ho i ho deixarem coure a foc baix durant un quart d’hora, moment en que afegirem la picada. Un cop haguem sacsejat la cassola per fer que la picada s’ajunti bé amb la resta d’ingredients, ho deixarem coure cinc minuts més corregint el punt de sal.

Per beure recomano un vi de la D.O. Costers del Segre.
Bon  profit!



                            Podeu triar: la cassola o el plat, jo ho tindria ben clar!!!