dilluns, 23 d’agost del 2010

VERDURES I ÀPATS D'ESTIU



Truita de ceba i carbassó
No cal dir que és pa amb tomàquet
 

                                           Truita de patates

Un dels plaers de l’estiu és sense cap mena de dubte la quantitat de verdures i hortalisses que hom pot trobar al mercat.

De ben segur que molta gent opta per comprar truites envasades al supermercat, unes truites que qui sap que tenen, qui les ha fetes i que porten. Imagino que de conservants i estabilitzants han de portar-ne, dons d’altre manera no entenc com es podem portar al cabàs, passejar-les i finalment emportar-se-les a la platja sense que els hi passi res als qui se la mengen.

Que cadascú faci el que vulgui o el que pugui, no tinc res a dir però no em veig comprant una truita envasada al buit, abans menjo pa amb oli.

El que més hem preocupa de tot això és la pèrdua d’hàbits i costums saludables arrelats fins no fa gaire a la nostra cultura alimentària. No sé si encara es pot fer marxa enrere en aquests nous hàbits que ha fomentat la industria alimentària actual, que amés de deformar els sabors i les costums també globalitza els gustos, uniformitzant les diferents formes i maneres de menjar, fent foragitar de les memòries l’empirisme culinari construït sobre la base d’elaborar el menjar d’acord amb les costums apresses i emprant el que es produeix dins l’àrea geogràfica on es viu.

És per tot això que proposo que fem una truita de patates o de carbassó amb ceba o del que vulgueu, però feu-la vosaltres. Aneu a comprar al mercat, compreu unes bones patates, pregunteu d’on venen, de quin tipus son. Cregueu-me, val la pena fer-ho.

dilluns, 2 d’agost del 2010

ARRÒS AMB SÈPIA O SÈPIA AMB ARRÒS




Ara que és estiu, no ve agire de gust ficar-se a la cuina a fer elaboracions culinàries llargues i feixugues, més aviat, ens ve de gust (al menys a mi) cuinar plats simples, lleugers i amb poca condimentació.



Al contrari que en “biscuter” que no feia fàctics a una cassola de cap i pota o uns callos a la madrilenya encara que estigués a 40 graus a l’hombra, ell savia que el seu mestre, en Carvalho no en menjaria i seria ell que s’ho acabaria cruspint tot amb la col.laboració necessària d’en “Bromuro”. Tothom coneixia el fet que a en Carvalho la calor li tencava l’estomac i que més enllà d’un salmorejo o un musclos a la marinera no menjava res, al menys fins que arrivés la nit en que a casa seva, a la torreta de Valldoreig on l’aire és fresc i net es ficaba a la cuina a fer un sopar per a ell i la Charo. Sens dubte un sopar amb tots els ets i uts, coronat amb un episòdi de rebregament de llençols.


En Carvalho era un home savi, amb criteri i idees clares del que s’ha de fer i s’ha de menjar en cada ocasió i al que horroritzaba la idea de menjar qualsevol cosa. Jo m’atreveixo a dir que abans de menjar qualsevol cosa, millor el dejuni o pa amb oli.



Seguint el mestratge d’en Carvalho, vaig resoldre un àpat que es presentava un xic complicat pel tema de la calor i de les poques ganes de ficar-me a suar a la cuina.

Volia donar sortida a unes sepies petites que havia comprat a la meva peixatera de capçalera, unes sèpies freques, en total mitja dotzena per a dues persones.



Em vaig dispossar a cuinar-les en una paella amb all i julivert i quan eren mig cuites em va venir al cap una idea golafre motivada per una por irracional, però fundada,  a quedar-me amb gana. Va ser llavors quan unint l’acció al pensament, vaig afegir una mica més d’oli a la paella, una tassa plena d’arròs i aigua calenta que tenia escalfant-se per fer-hi ous dussos, la flaire que em va venir em deia que no calia afegir més sal. Només calia abaixar el foc i esperar amb la paciència d’un adolescent que l’arròs es cogués.



Tot plegat, va ser un festival de sabors, de reconciliació amb la vida present i la que ha de venir. Aquesta cocció permet ser controlada a certa distancia, lluny dels fogons, entrant a la cuina sense passar de la porta i entrar de nou corrents quan veus que l’arròs comença a secar-se.

Aquest gran esforç culinàri i intelectual mereia una beguda digne del plat que prometia proporcionar-me una bona estona, i per tant, vaig obrir una ampolla de cava.



Bon profit i cuideu-vos de la calor.