diumenge, 20 de novembre de 2011

SÈPIA ESTOFADA AMB PATATES DEL BUFFET

No dubtem que quan es diu que per menjar bé no calen gaires -o masses diners- fem una afirmació d’allò més encertat i adient. Tot dependrà, es clar, del que pretenguem menjar, però si es tracta de menjar i fer-ho bé, amb una quantitat moderada de diners es pot fer un bon àpat.

S’ha d’anar al mercat, donar-hi un vol, mirar, preguntar i comparar; ara que si tenim uns proveïdors coneguts i que ens coneixen podem anar-hi  de dret i estudiar la jugada en funció del que hi ha a la paradeta.

Això he fet, hi he acabat comprant unes patates del buffet i un parell de sèpies, no ha calgut comprar cebes ni alls, ja en tenia i no és aconsellable emmagatzemar-ne gaires dons es poden fer malbé.

La sèpia requereix un bon tracte si pretenem menjar-nos-la i a més de quedar-ne satisfets no deixar-hi les dents.

Començarem per trinxar una ceba grossa y un parell de grans d’all que deixarem  reservats, a continuació pelarem i esquinçarem un kilo llarg de patates que també reservarem. La sèpia s’ha de netejar bé i tallar a trossos no gaire grans. En una cassola amb un raig d’oli bo, que farem escalfar prèviament, hi abocarem la sèpia tallada i la farem suar mentre la remenem. Quan comenci a agafar color afegirem l’all picat i la ceba i ho barrejarem ben bé i si cal, és el moment d’afegir un a mica més d’oli. Podem aprofitar per salar un xic i així la ceba es farà més aviat. El foc no ha de ser gaire viu, més aviat fluix. En el moment en que veiem que la ceba ha reduït i comença a enrossir-se, abocarem un gotet de vi blanc, remenarem i farem evaporar l’alcohol. Les patates que tenim reservades podem abocar-se a la cassola, remenant seguidament, salant i afegint l’aigua suficient que tot just ho cobreixi. Taparem la cassola i remenarem sovint, mirant el punt de cocció i el punt de sal. Aquest procés ens pot durar uns 20 minuts.

Aquesta mena d’estofat no ha de quedar-nos ni massa líquid ni massa espès, jo diria que la paraula que defineix el punt idoni és fluid per menjar-ho amb cullera. La sèpia ens haurà quedat d’allò més tendre.

Hi ha qui defensa que aquesta mena d’estofats guanyen si al moment de menjar hi afegim una cullerada d’all i oli negat. Jo ho he tastat així i la veritat és que val la pena, ho recomano.

Per acompanyar aquesta menja recomano un vi blanc de Gandesa