tag:blogger.com,1999:blog-22967969560190515452024-03-21T16:26:45.469+01:00cap i potaAquest és un blog que vol tractar de temes importants: Menjar, beure i de les interferències modernes que no deixen gaudir d´aquests plaersCAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.comBlogger77125tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-74336241180330005432012-02-19T10:08:00.000+01:002012-02-19T10:08:56.813+01:00EN QUIMET VALENT<div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNGbGr_wq1qXh4f1X0ogdcKpGhAkmknz0tyl_ihnsS2UeQus0m5Ceq8RdXz99iOsl3oq5GJcnBJ7iGI13Wn8HGThk3E_gc08JlRk4DRLF5QH-QvcZwL7jGb2ho8gF1ePdM_RLoGyH_n8H_/s1600/002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNGbGr_wq1qXh4f1X0ogdcKpGhAkmknz0tyl_ihnsS2UeQus0m5Ceq8RdXz99iOsl3oq5GJcnBJ7iGI13Wn8HGThk3E_gc08JlRk4DRLF5QH-QvcZwL7jGb2ho8gF1ePdM_RLoGyH_n8H_/s320/002.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Cap a l’hora baixa, en Quimet Valent s’amania una mica de sopar. L’ultima menja del dia havia de ser prou forta com per poder permetre-li dormir ben pla i satisfet.<o:p></o:p></strong></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>En Quimet, de qualsevol resta de menjar sobrer en podia fer l’àpat més suculent. Tenia per costum agafar la llesca mitjanera d’un pa de dos kilos i sucar-la ben bé amb tomàquet i regar-la amb un rajolí prim però continu d’oli de les seves oliveres. Fet això, anava posant al damunt de la llesca un parell de sardines, barats o un grapat de sonsos que haguessin sobrat del dinar, si hi havia rostit, qualsevol tros d’ala de pollastre o poteta de conill anaven a omplir la buidor de la superfície<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del pa amb tomàquet, en cas de no poder omplir el pa amb menjar sobrer, sempre hi havia botifarra negre o uns talls de cansalada a la brasa o unes mitjanetes de moltó. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigy4LtU1kQd2pIJYxnLhGyBiGP3WNUJ5KWeh6zxDcFu4Wav-x3YaCVcPEeWyM2rdO2OxX6ENilYPDTkUN6dHD_xN6v3f3ncxmpL45S_7dR1TO0CuM4SAodPfp_rjF7b_L5vJ8u5YafnoLX/s1600/yantares+005.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigy4LtU1kQd2pIJYxnLhGyBiGP3WNUJ5KWeh6zxDcFu4Wav-x3YaCVcPEeWyM2rdO2OxX6ENilYPDTkUN6dHD_xN6v3f3ncxmpL45S_7dR1TO0CuM4SAodPfp_rjF7b_L5vJ8u5YafnoLX/s320/yantares+005.JPG" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Tant bon punt plegava de la feina en Quimet anava de dret cap a casa seva i ficava en una galleda metàl·lica l’ampolla del vi, els tomàquets i si s’esqueia un parell de préssecs o un meló, tot seguit feia baixar amb la corriola la galleda cap el fons del pou on romandria refredant-se fins l’hora de sopar.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>El que en Quimet Valent mai no perdonava era una amanida d’enciam o escarola amb ceba tendre, tomàquet i uns bocins de pebrot o bròquil confitat amb vinagre. Per mullar-ho en tenia prou amb un petricó de vi negre de la bota més vella del seu celler. Com que el cafè el desvetllava només prenia un bon raig d’aiguardent sec o un xic de conyac de Can Mollfulleda d’Arenys d’Amunt, això quan no agafava un bon grapat de carquinyolis y el porró de moscatell o garnatxa.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>A l’estiu, el lloc més preuat d’en Quimet per asseure a sopar era el pati de casa seva on una parra mig tapava el cel deixant a cops, veure la lluna i els estels més rutilants. Cada dia havent sopat, indefectiblement mirava cap el cel mentre encenia un caliquenyo i anava quirrant-lo fins que quasi bé es cremava els dits; arribat aquest punt se’n anava a dormir, emportant-se un càntir ploraner a la seva cambra per si se li assecava la gola mentre dormia i es despertava, si no ho feien els seus propis roncs que se sentien des de ben lluny de casa seva.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><o:p></o:p></span><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Avançada la tardor els hàbits canviaven forçosament hi havia anys en que el rigor del temps feia obligat escurçar la temporada dels sopars a l’eixida. També variava el contingut dels àpats en els que les sopes i brous cobraven un protagonisme especial. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCVHD3Y_KsHJzpRmlvfE5hLGNmz3eQp7IclILtf29FDG4mZeQ7VM1KJJOZrEK85_oU7JYe7gLYEFwnCgVe3DvxP0XuGQd9T4fSygJ-Mgi1Ou2MSoY2YXQMOZJlrR45z6oED5UEZG4a4n3/s1600/anis+del+tigre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqCVHD3Y_KsHJzpRmlvfE5hLGNmz3eQp7IclILtf29FDG4mZeQ7VM1KJJOZrEK85_oU7JYe7gLYEFwnCgVe3DvxP0XuGQd9T4fSygJ-Mgi1Ou2MSoY2YXQMOZJlrR45z6oED5UEZG4a4n3/s1600/anis+del+tigre.jpg" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Les diferents varietats de sopes feien gaudir en Quimet de l’estació del fred; cada dia hi havia una sopa diferent , ja fos de farigola, d’all o un brou de malalt quan es refredava. De torta manera amb la sopa que més gaudia en Quimet era amb l’escudella barrejada, on els cigrons, els trossos de gallina, la pilota, el conill de vedella tallat amb les tisores junt amb l’arròs i fideus li feien pujar els colors a la cara i fins i tot descordar-se un parell de botons de la seva camisa apedaçada i sense coll. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>En Quimet era tot un personatge, ja ho veieu! no li calien gaires enferfegs per estar content i satisfet, només potser, li mancava un xic més de temps per fer aquelles cosses que volen fer totes les persones que saben i creuen que més enllà de menjar, treballar i dormir hi ha quelcom més tant necessàri per a no convertir-se en una bestiota alienada.</strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_fUMvNxUuXhzs6WaRMRFSGZOfh75V8uBUpTNhcOU6eUDC_RF2vazYlRNmNehpw6m7UPcoSnuxtKwC5dr0rCrAngDlmGNL2fu3MiH_Lz1Laz_R4wkMM8Bw0CWTPOAKCcYaTWxb6gANNuc/s1600/madrug%C3%B3n+003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_fUMvNxUuXhzs6WaRMRFSGZOfh75V8uBUpTNhcOU6eUDC_RF2vazYlRNmNehpw6m7UPcoSnuxtKwC5dr0rCrAngDlmGNL2fu3MiH_Lz1Laz_R4wkMM8Bw0CWTPOAKCcYaTWxb6gANNuc/s320/madrug%C3%B3n+003.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-52934138332082334512011-11-20T21:15:00.000+01:002011-11-20T21:15:35.250+01:00SÈPIA ESTOFADA AMB PATATES DEL BUFFET<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSJwRSpYlMmHmTCRFv6o__xQTJz2WXH7PXJoJLclCVR79S3wGNH1AMIMAdq9xAKmBO6i-JUhmEFEjKq3wifX2PEdgEWPIMw2SQ5nQ4Eexanayaun6qZ9kHdbZdoaNOIw8EksFoCdDXlXSn/s1600/VARIOS+001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSJwRSpYlMmHmTCRFv6o__xQTJz2WXH7PXJoJLclCVR79S3wGNH1AMIMAdq9xAKmBO6i-JUhmEFEjKq3wifX2PEdgEWPIMw2SQ5nQ4Eexanayaun6qZ9kHdbZdoaNOIw8EksFoCdDXlXSn/s320/VARIOS+001.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"> </div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>No dubtem que quan es diu que per menjar bé no calen gaires -o masses diners- fem una afirmació d’allò més encertat i adient. Tot dependrà, es clar, del que pretenguem menjar, però si es tracta de menjar i fer-ho bé, amb una quantitat moderada de diners es pot fer un bon àpat.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>S’ha d’anar al mercat, donar-hi un vol, mirar, preguntar i comparar; ara que si tenim uns proveïdors coneguts i que ens coneixen podem anar-hi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de dret i estudiar la jugada en funció del que hi ha a la paradeta.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Això he fet, hi he acabat comprant unes <a href="http://patatesdelbufet.wordpress.com/imatges_patatesdelbufet/">patates del buffet</a> i un parell de sèpies, no ha calgut comprar cebes ni alls, ja en tenia i no és aconsellable emmagatzemar-ne gaires dons es poden fer malbé.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>La sèpia requereix un bon tracte si pretenem menjar-nos-la i a més de quedar-ne satisfets no deixar-hi les dents. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Començarem per trinxar <span style="color: purple;">una ceba grossa y un parell de grans d’all</span> que deixarem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reservats, a continuació pelarem i esquinçarem un kilo llarg de patates que també reservarem. La sèpia s’ha de netejar bé i tallar a trossos no gaire grans. En una cassola amb <span style="color: purple;">un raig d’oli bo</span>, que farem escalfar prèviament, hi abocarem la sèpia tallada i la farem suar mentre la remenem. Quan comenci a agafar color afegirem l’all picat i la ceba i ho barrejarem ben bé i si cal, és el moment d’afegir un a mica més d’oli. Podem aprofitar per salar un xic i així la ceba es farà més aviat. El foc no ha de ser gaire viu, més aviat fluix. En el moment en que veiem que la ceba ha reduït i comença a enrossir-se, abocarem un gotet de vi blanc, remenarem i farem evaporar l’alcohol. Les patates que tenim reservades podem abocar-se a la cassola, remenant seguidament, salant i afegint l’aigua suficient que tot just ho cobreixi. Taparem la cassola i remenarem sovint, mirant el punt de cocció i el punt de sal. Aquest procés ens pot durar uns 20 minuts.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Aquesta mena d’estofat no ha de quedar-nos ni massa líquid ni massa espès, jo diria que la paraula que defineix el punt idoni és fluid per menjar-ho amb cullera. La sèpia ens haurà quedat d’allò més tendre.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Hi ha qui defensa que aquesta mena d’estofats guanyen si al moment de menjar hi afegim una <span style="color: purple;">cullerada d’all i oli negat</span>. Jo ho he tastat així i la veritat és que val la pena, ho recomano.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Per acompanyar aquesta menja recomano un <a href="http://www.estrictamentevinos.com/es/vino/nacional/214-el-vino-de-gandesa-uno-de-los-mejores-vinos-blancos-de-espana-segun-la-guia-penin">vi blanc de Gandesa</a></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig1EHajfIEiP59KQbMdGmAb_5jc61u79G637uuATw5SJsZl7eTEOKEXyArWC9QDL8HT2KQRvVWuinSBTSOIv8Xi7QH_VGoYam4prdWu40EV82boR4qkFka2LkkjHy7DhOpg-_lmzsma2jq/s1600/botadura+estilleros+Calella.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEig1EHajfIEiP59KQbMdGmAb_5jc61u79G637uuATw5SJsZl7eTEOKEXyArWC9QDL8HT2KQRvVWuinSBTSOIv8Xi7QH_VGoYam4prdWu40EV82boR4qkFka2LkkjHy7DhOpg-_lmzsma2jq/s320/botadura+estilleros+Calella.png" width="320" /></a></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-49684754537437845592011-10-09T20:09:00.000+02:002011-10-09T20:09:20.354+02:00MEMÒRIA...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfI4s3EYXQ0vg3JZObKcFwTlgbz3x2oTKkz2BsngALdZ_CmIRmdrVa3IXXB16ALvDWM_XEXkC8wbTTwMf2XbodPXHCSwYgNPWuF-XmLJlKmRDz41dUpHoOjNJqPR5jOcelnhzdFgx-ay3/s1600/diumenge+005.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivfI4s3EYXQ0vg3JZObKcFwTlgbz3x2oTKkz2BsngALdZ_CmIRmdrVa3IXXB16ALvDWM_XEXkC8wbTTwMf2XbodPXHCSwYgNPWuF-XmLJlKmRDz41dUpHoOjNJqPR5jOcelnhzdFgx-ay3/s320/diumenge+005.JPG" width="320" /></a></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Amb l’acabament de l’estiu no puc deixar de pensar en èpoques passades d’infantesa i adolescència, en vivències que formen part d’un mateix fins que deixa d’existir i que amb el pas dels anys adquireixen una claredat extraordinària que els hi dona un sentit d’immediatesa, de passat molt recent.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>No <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>puc deixar de donar sortida a un d’aquests records que no entenc perquè fa temps, molt de temps, que em ve a la memòria d’una manera recurrent.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>El meu avi del que vaig heretar el seu nom, era un personatge curiós, ben curiós, home de poques paraules, eixut de caràcter i de poques expressions d’afecte i més escoltador que parlador. Jo sempre me’l mirava amb respecte i haig de confessar que també amb una mica de por.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Persona de costums immutables que seguia sempre un guió que molt rarament era alterat; quan tocava encendre la llar de foc, s’encenia, quan tocava dinar al pati, tots els àpats es feien al pati, sota una parra, en una taula de marbre immensa on hi podia dinar molta gent; també haig de dir que jo no hi era quasi bé mai convidat.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Quan s’encetava la temporada de dinar al pati, una bona estona abans de dinar, el meu avi agafava l’ampolla del vi, els tomàquets i la fruita i els ficava en una galleda metàl·lica que feia baixar pou avall. </strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Sempre feia el mateix i quan era el temps dels préssecs de vinya indefectiblement a tots els àpats pelava un dels préssecs més grossos, el feia bocins i el ficava en el got del vi, acabant d’omplir-lo, si mancava líquid fer tapar els trossets de fruita, tot seguit es menjava amb verdader delit aquesta fruita emborratxada amb vi, bevent-se d’ un glop el vi residual impregnat del sabor del préssec; el vi es comprava a granel i procedia del Priorat, com no podia ser d’altra forma ja que el meu avi defensava que el vi d’Alella no tenia gust de vi. Sens dubte que a ell això li deuria semblar un nèctar, un plaer quasi irrenunciable. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Haig de dir que aquesta costum jo també l’he heretat, encara que soc menys regular que el meu avi, ho faig quan em ve bé i sempre en el moment d’iniciar aquest acte litúrgic familiar me’n recordo dels àpats estiuencs familiars que em veia obligat a contemplar des de certa obligada distancia.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Els àpats de cal meu avi sense ser excessivament abundants, eren suculents, sense por a equivocar-me diria que la mesura era la norma imperant. </strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>No era gens estrany veure el fogó de carbonet encès per fer-hi xai a la brasa. Un altre dels menjars d’aquella casa, eren els rostits, els rostits de pollastre que feia la meva avia i que eren <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’allò més bo. </strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>L’escudella era un plat d’hivern que no mancava al menys un cop per setmana, els llegums fets a la paella amb cansalada feien arronsar el nas a algun membre de la família encara que no calia un renec del sorrut cap de taula per fer-ho anar coll avall. L’arròs a la cassola dels dijous, amb el seu sofregit fet amb el temps que requereix sempre tenia una trossets de costella de porc, tant mateix sembla que amb la sèpia, el calamar i els escamarlans no hi hauria prou substància, fet que justificava l’ incorporació de l’element animal a una menja tradicionalment feta en aquestes contrades, amb bestioletes de procedència marina</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>La cuina mediterrània es practicava sense que fos un precepte adquirit per els corrents imperants, es podria afirmar que era una cuina empírica. Pels rostits s’utilitzava greix de porc, com s’havia fet sempre. Els rostits de la meva avia eren excel·lents, tenien un perfum d’api, pastanaga,ceba alls, canyella i clau que es ficava per tota la casa. No cal dir que el pollastre era de galliner, dons en aquella època no s’havia imposat encara la cria massiva en granges, que va suposar la democratització de la proteïna animal fent-la assequible a quasi bé totes les butxaques.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>El llard o greix de porc, en contra del que postulen molts profetes de la tant cobejada dieta saludable, ha format sempre part dels usos i costums de la cuina de casa nostra, encara que els profetes i predicadors dels efectes salvífics de la dieta mediterrània ho amaguin o senzillament no en parlin.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Les amanides de casa del meu avi eren grans, amb tomàquet, ceba tendra, escarola i olives i no faltaven a cap àpat, siguent sempre l’inici botànic indefectiblement obligat de tots els àpats.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Bé ja he fet memòria, o més ben dit ja he verbalitzat un retall de la meva memòria, ara només em cal mirar si a la cistella hi ha cap prèssec de vinya i donar-li un tomb al rostit, no fos cas que se’m cremés.</strong></span></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-family: Arial; font-size: large;"><strong>Bon profit i sigueu bons minyons!</strong></span></span></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-73359659013462855092011-09-04T18:44:00.000+02:002011-09-04T18:44:11.267+02:00ESTIU AMB RETALLADES.......<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhomYEYA2BazFHa1jVHUlj6qQY9jCiswlETnckTsu2xT04FGJ0hUu3OevhngYXv67uwfg45sJ9U8jx8ZOr5KzEC2ezKuBUIDp-CQ58fnXitmkr1WpcbYYfpIBd-O_wVOUNpOgOfp5ffVV/s1600/alb%25C3%25B3ndigas+con+pisto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhomYEYA2BazFHa1jVHUlj6qQY9jCiswlETnckTsu2xT04FGJ0hUu3OevhngYXv67uwfg45sJ9U8jx8ZOr5KzEC2ezKuBUIDp-CQ58fnXitmkr1WpcbYYfpIBd-O_wVOUNpOgOfp5ffVV/s320/alb%25C3%25B3ndigas+con+pisto.jpg" width="320" /></a></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfL8czCgjoPaDHCX4T56qLNTYdB7xvBI-3KriAaLNmw1Q2d7OkQz9VuYSeFZX6AkaVVXRdWCiOeXctxFuYuLnAXA24JNAada6assJEsh_75IxDCJGgZroGZSkWwZYnSVvdRfiq31swPBcS/s1600/primavera+003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfL8czCgjoPaDHCX4T56qLNTYdB7xvBI-3KriAaLNmw1Q2d7OkQz9VuYSeFZX6AkaVVXRdWCiOeXctxFuYuLnAXA24JNAada6assJEsh_75IxDCJGgZroGZSkWwZYnSVvdRfiq31swPBcS/s320/primavera+003.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em><span style="color: blue;">Més amunt, unes mandonguilles acompanyades d'una peperonata molt suau. Abaix uns rogerets acabats de pescar per fer a la brasa...</span></em><br />
</td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>L’arribada de el calor fa que la gent ens tornem un xic lelos, aconseguint en alguns cassos assolir cotes importants de paroxisme. Sembla que haguem perdut el sentit de la mesura amb el beure i amb el menjar, ficant-nos coll avall qualsevol cosa menys la que més ens convé. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Amb la calor suem i perdem líquids i electròlits necessaris per mantenir-nos en bones condicions. A l’estiu s’ha de beure més aigua i adequar els àpats a les temperatures i necessitats nutricionals que venen condicionades per la calor.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Més o menys així va finalitzar la intervenció<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>del Dr. Miraquivé que va anar al casal d’avis amb l’ infermera que normalment els visita. Ella, l’ infermera es diu o es fa dir Rosa Retallada, ningú sap en realitat si aquest és el seu verdader cognom o bé es fa dir així per la situació tan magre i precària que el Govern de Convergència i Unió ha provocat amb les seves dèries estalviadores.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Sortint del casal d’avis de l’obra social d’una coneguda entitat d’estalvi molt arrelada al país, el metge li va proposar a l’ infermera d’anar a menjar un mos, ella li va dir que d’acord sempre i quan cadascú es pagués la seva part, el metge acceptà sense cap reserva. On anem ? preguntà ella, conec una taberna aquí a prop que fan unes tapes molt bones: Callos, ronyons, <a href="http://www.recetasgratis.net/Receta-de-Capipota-Hispania-receta-20331.html">cap ipota</a>, menuderies de pollastre, bacallà amb samfaina, mandonguilles amb sèpia... tenen de tot i està bé de preu. Ella, la Rosa Retallada, arronsà un xic el nas mentre pensava en la pallissa que els hi havia fotut als avis amenaçant-los més que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dient-los el que devien menjar i el que no. Malgrat la incoherència i el més que evident decalatge entre el que es diu que s’ha de fer i el que realment es fa, la Rosa Retallada va acceptar la proposta dietètico -gastronòmica exposada pel Dr. Miraquevé.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Després de caminar un quart d’hora arribaren a un carrer més estret que naixia d’una mena de placeta d’aquestes de fan els urbanistes que no son urbanistes i que no son més que polítics ficats a fer d’urbanistes i que tenen el gust al cul i el cul de vacances. Bé al cap de caminar uns vint metres entraren en una taberna que ocupava els baixos d’un bloc de pisos construït més o menys cap a finals dels anys seixanta, no en va, l’àrea d’actuació del CAP on pertanyien era una barriada obrera post industrial i post fordista que s’havia envellit i on els joves que tenien l’edat dels seus avis quan varen arribar al barri, no sabien el que era el treball continu amb contracte fixa i negociació col·lectiva amb policia ocupant el barri.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Un cop dins del local, el metge va fer un senyal amb la mà a la mestressa, ella molt sol·lícita i amable li va contestar cridant amb veu baixa,. <em>“Enseguia toy con uté dostó”.</em> Però va ser la filla de la mestressa qui va anar a prendre nota del que volien tant eminents parroquians. La noia en qüestió es deia o li deien “Loles”, era més aviat alta, amb una cintura estreta i unes natges potents de les que naixien unes cuixes molsudes i proporcionades amb la resta del cos que acabava coronat amb dues meravelloses sines que feien el contents a la majoria d’homes que anaven de cul seguint-la amb la mirada. La cara era bonica, de línies suaus i serenes amb uns ulls preciosos encara que un xic tristos.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>La Loles va preguntar-li al Doctor i a la Rosa que els hi venia de gust menjar, els hi va oferir una amanida russa feta amb productes frescos, uns barats escabetxats, carn amb salsa de tomàquet, mares de lluç fregides i el de sempre: “Mandonguilles, tripa, peus de porc...” El Dr. Miraquevé va demanar, per aquest ordre. Una de tripa, mandonguilles i peus de porc mitja ració i per beure una <a href="http://www.google.es/url?sa=t&source=web&cd=1&ved=0CBwQFjAA&url=http%3A%2F%2Fes.wikipedia.org%2Fwiki%2FEstrella_Damm&ei=CqljTrjnKMn34QTW54GQCg&usg=AFQjCNH3cqnAsXpCF17bB0BIz_gI52ycQQ">cervesa de barril ben freda.</a> La Rosa Retallada, va quedar-se esglaiada, intranquil·la i fins i tot preocupada, dons no veia on ficaria aquell home tant de menjar, donat que era petit, camacurt, estret de pit i prim que per veure’l se’l tenia de mirar dos cops. Ella, la infermera, va dir lacònicament: jo només vull un platet d’amanida russa i per beure una ampolla d’aigua no gaire freda. La Rosa Retallada tenia el ple convenciment que beure cosses fredes era contraproduent pel coll, que era causa d’afonia i d’angines. Romanços va dir el metge, afonia.... va dona va..!!!!. un xic més de criteri científic dona; això son creences populars que no tenen cap fonament !!<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Varen anar arribant plats i platets, i entre ells el minúscul plat d’amanida russa de la infermera vegetariana i absentista de totes les activitats que fan pujar el ritme cardíac. Ella deia es cuidava i així ho mantenia i defensava davant de tothom. Era el seu model de vida i exigia respecte, res a dir.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>La Rosa va acabar desseguida de dinar, mentre que el Dr. Miraquevé, anava endrapant, mastegant i bevent cervesa freda. A la deglució de la tripa va seguir-hi tal i com havia previst les mandonguilles, unes mandonguilles fetes a casa una a una que en el seu inici d’estat etílic s’imaginava a la Loles enfeinada i enfarinada, amb els sines cimbrejant mentre feia boletes de carn ajudant-se de les seves delicades i fines mans, amb unes gotetes de suor que provocaven que la farina s’enganxés en el congost o altrament dit “canalillo” format pels seus dos meravellosos pits.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>L’ infermera anava ficant-se nerviosa per moments, veia com el metge suava, s’anava agitant mica a mica progressivament pres d’una mena d’estat d’èxtasi semblant al que descriu Santa Teresa d’Avila. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>La diferència existent entre l’un i l’altre,-em refereixo a aquesta atípica parella sanitària—és que del plaers de la vida el metge només en gaudí d’un: el menjar i el beure i cap més, per això li mancaven habilitats socials que no sabia ni que existissin; mentre a la Rosa retallada, ni això li eres permès, tota mena de gaudi humà li era negat per l’educació rebuda. Ella com la seva germana es varen criar amb les seves tietes, que exerciren una influencia nefasta sobre la Rosa. Les tietes i les monges son una perversa unió que torça biografies i vides, la germana de la Rosa, un xic més jove, ho va veure clar desseguida i es va dir: Haig de fotre el camp d’aquí o aquestes bruixes em faran cloure la boca i tot el demés i això si que no hi estic pas disposada. Un dia al mati la varen anar a despertar i ja no hi era, va fugir amb un comediant que la va fer famosa fent un numero pujat de to en alguns locals de la Barcelona post olímpica i pre convergent. Hi ha qui afirma haver-la vist en una festa d’inici o final de campanya del PSC-PSOE<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fent-li un petó al Candidat a la Presidència de la Generalitat José Mundillo.<o:p></o:p></strong></span></div><br />
CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-61863880893874847672011-07-23T00:29:00.000+02:002011-07-23T00:29:45.900+02:00GAUDIM L'ESTIU<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6OF0kpxTMaEKCMCNk4c8Cp38zIJ7dVEaImbu1Kx6n3nyoFpb6aHMr71YIXh16WrfR7B9gNMX1o_gooFx21W-yGTJ4qcTrZHlmMFG8ILmerxn5T1voBJA_gbnnS_c_X0A2jBNGh1AdfBfB/s1600/Tom%25C3%25A0quets+006.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6OF0kpxTMaEKCMCNk4c8Cp38zIJ7dVEaImbu1Kx6n3nyoFpb6aHMr71YIXh16WrfR7B9gNMX1o_gooFx21W-yGTJ4qcTrZHlmMFG8ILmerxn5T1voBJA_gbnnS_c_X0A2jBNGh1AdfBfB/s320/Tom%25C3%25A0quets+006.JPG" width="320" /></a></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzOmNRh0wTUYOdyzc4e-aV-r_FsAtoj6w2SanE3iaYIilDuhnnxcRm-Icb6nBRFKCBo3mUNENuvVNCGceKmf2TIp9jcYS-S3ofs2rPUp-7g-7rSFoS3szJTSFj8jLVJnaah-ZTjwwTg08d/s1600/melanzane+002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzOmNRh0wTUYOdyzc4e-aV-r_FsAtoj6w2SanE3iaYIilDuhnnxcRm-Icb6nBRFKCBo3mUNENuvVNCGceKmf2TIp9jcYS-S3ofs2rPUp-7g-7rSFoS3szJTSFj8jLVJnaah-ZTjwwTg08d/s320/melanzane+002.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em><span style="color: purple;">Tres fotografíes ben explicatives de l'estiu: Els tomàquets "Cor de bou, les albergínies que escalivades, fregides o a la plaxa també ho son i per acabar una safata d'aranyes, un peix exquisit tan si és guisat com a la planxa o fregit.</span></em></td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"> </div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>A l’estiu encara que sigui un estiu ben rar com el que patim enguany convida a menjar cosses lleugeres, suaus i de bon pair. Malgrat tot, sempre acabem menjant tot allò que ens entra pels ulls i acabem fent uns àpats ben galdosos.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>No cal dir que no pretenc dir-li a ningú el que ha de menjar, el que pretenc és fer una mena de retrat descriptiu del que succeeix a les casses o bé als restaurants. L’estiu ofereix una oportunitat marcada per fer un xic de règim i gaudir de les menges pròpiament estiuenques i al mateix temps fer salut. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>La quantitat de <span style="color: #38761d;">verdures</span> i <span style="color: #274e13;">hortalisses</span> que hi ha, permet fer una varietat gran de plats que no carreguen i son prou fàcils de pair a l’ ensems que saborosos, lleugers i d’escassa dificultat a l’hora de cuinar-los. Tant mateix se’n pot fer quantitat i guardar-ho a la nevera sense que perdi cap propietat.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Proposo que fem una bona<span style="color: purple;"> escalivada</span> amb <span style="color: #38761d;">ceba, pebrots y albergínia</span> que podem menjar amb una amanida de <span style="color: #990000;">tomàquet</span> dels molts tipus que hi ha. Si ens ve de gust recrear-nos-hi un xic més podem preparar una bona <span style="color: #134f5c;">samfaina</span> o una de les seves variants mediterrànies o ibèriques. Podem fer la <span style="color: #e06666;">paperonata italiana</span>, la <span style="color: #cc0000;">samfaina catalana</span>, el <span style="color: #990000;">pisto manxec</span> o la <span style="color: #990000;">piperrada basca</span> amb el seu peculiar i original <span style="color: #274e13;">toc avinagrat.</span> Tot és qüestió de no passar-se en la quantitat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’oli i menjar-ne una quantitat raonable acompanyant-ho sempre d’una bona ració de proteïnes. No hem de descuidar l’element verd, les <span style="color: #38761d;">mongetes verdes del tipus perona o boby</span> que son excel·lents.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>No voldria pas acabar sense parlar dels <span style="color: #990000;">gaspatxos i salmorejos</span> en totes les seves varietats. Aquestes preparacions son una bomba de <span style="color: #990000;">vitamines i minerals</span> però hem de procurar al moment de preparar-les que esdevinguin una bomba de calories per <span style="color: #274e13;">l’excés d’oli</span> que hi afegim. L’oli, tot i siguent portador de moltíssimes propietats no deixa de ser un element d’elevadíssim nivell calòric i per tant si volem no augmentar de pes i volum l’hem de prendre amb mesura.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>I què diem de les meravelloses<span style="color: #38761d;"> fruites d’estiu</span>? <span style="color: #134f5c;">El meló</span> del tipus que sigui, <span style="color: #38761d;">la síndria, els préssecs, les peres, les prunes, el raïm</span>...Tot una simfonia de sabors, textures (si, he dit textures) propietats organolèptiques ... n’hi ha una per a cada moment i situació. Només demano que faci bo, que pugem anar e prendre el sol, banyar-nos i gaudir d’aquesta meravellosa estació. <o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Gaudiu de l’estiu i la seva sensualitat, llegiu, passegeu, allunyeu-vos d’on hi ha massa gent i soroll, no us fiqueu pedres al fetge i engegueu a per punyetes a qui us vulgui espatllar el dia. Per cer: Si us ve de gust feu un<span style="color: #990000;"> bon arròs..!!</span> Bon profit..!! <o:p></o:p></strong></span></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-2673404906589459052011-06-17T21:17:00.000+02:002011-06-17T21:17:45.557+02:00UN HOME AUSTER<div style="text-align: justify;"> </div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Tahoma; mso-ansi-language: ES;"><o:p><strong> </strong></o:p></span><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>El diputat Parcerisa era d’allò mes “heavy” , era un personatge d’aquells que no se’n troben gaires. Feia més de vint anys que era diputat i mai havia fer cap proposta ni cap pregunta, tampoc s’havia adreçat mai als altres diputats ni a peu dret ni assegut, ell només mirava al cap de grup quin signe feia amb la mà per saber el que havia de votar. Tot un prodigi d’home! Aquest diputat es coneixia tots els racons del Parlament, els agutzils, secretaris i bidells, no hi havia recó a la casa que no conegués.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>En Parcerisa era solter, mai s’havia casat malgrat que havia conviscut amb alguna companya del partit que ben aviat se’n adonava de que allò no tenia gaire sol.lució. Era garrepa com ells sol i no estava disposat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a deixar de ser-ho i com a bon garrepa li agradava menjar i beure de gorra, cosa que també havia fet augmentar la distància entre ell i la resta dels seus companys diputats i diputades sobretot.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Quan tenia sessió al matí es llevava ben aviat i emprenia el camí cap al parc de la Ciutadella amb les velles sabates que cruixien i el vestit de vellut negre gastat i apedaçat als colzes, a la mà dreta una cartera gastada i mil cops adobada pel sabater de l’entrada del edifici on vivia.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>En arribar al carrer del Comerç, girava pel carrer dels Tiradors i accedia a la plaça de Sant Agustí Vell on hi havia una vella taberna coneguda popularment amb el nom de <em>Cal Esbudellat</em>, que quasi bé mantenia els preus de l’any 1931. Aquets eren els llocs que li agradaven al nostre amic diputat, vells que és una forma de dir barats (a cops no és ben bé així) i amb un aire popular que és el que més li anava a ell, que sentia esgarrifances quan tenia de saludar algun dels diputats de la dreta o de la mateixa bancada d’esquerres que venien amb els seus vestits fets a mida i camises amb els punys sencers per no dir res de les corbates.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: Tahoma;"><strong>Un cop a la taverna es mirava de col·locar en algun lloc que veiés la porta i demanava un bon entrepà de llom fregit amb pebrots i una </strong><a href="http://www.cervezasalhambra.es/"><strong>cervesa Alhambra</strong></a><strong>. Això era quan s’havia llevat de bon humor i es sentia esplèndid ja que quan no era així, demanava un entrepà de pebrots de llauna amb sardines i un got de vi </strong><a href="http://www.coopgandesa.com/ca"><strong>blanc de Gandesa</strong></a><strong>. Tot seguit un cigaló d’anís “El Tigre” de les antigues destil·leries Mollfulleda <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’Arenys de Munt.<o:p></o:p></strong></span></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> <span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">Tanmateix algú es preguntarà com és que un individu com aquest pot ser diputat, bé la resposta s’ha buscar en el nucli dur d’aquest sistema democràtic nostre que permet cosses molt més escandaloses encara. D’entrada ser garrepa no ha d’excloure ningú per entrar a una llista electoral. Em ve a la memòria que fa una anys al Regne Unit varen detenir un diputat del PP per intentar xoriçar no sé què en uns grans magatzems i el primer que va fer va ser exhibir la seva credencial de diputat espanyol, cosa que va fer petar de riure als policies anglesos. Més tard un antic company de files d’aquest home (en Senillosa) va explicar que el xoriç en qüestió tenia certa tendència a la cleptomania, es a dir, a. quedar-se els bolígrafs que demanava sobretot si eren del tipus <a href="http://montblanc./">Montblanc.</a></span></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> <span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">Mentre escric això he recordat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquella vella dita catalana: <em>“ De porc i de senyor se’n ha de venir de mena..” </em>Quanta saviesa hi ha recollida en aquestes quatre paraules..!!! quanta veritat ..!! L’autèntic motiu pel qual en Parcerisa no havia caigut mai de les llistes era el prestigi que tenia en el seu barri. Visitant assidu de les entitats, que no es perdia cap revetlla popular (menjava de gorra) mostrava interès per tot el que pogués afectar a la gent i en alguna ocasió s’havia enfrontat davant l’ajuntament per exigir més autobusos i més vigilància a la nit, tot cosses del màxim interès ciutadà.<o:p></o:p></span></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> <span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">No he sabut mai de cap diputat que no li agradi menjar i beure bé o molt bé, la qual cosa no em sembla gens malament mentre s’ho paguin del seu sou i no ho carreguin a les espatlles de les migrades finances populars. <o:p></o:p></span></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> <span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">En Parcerisa en això era molt escrupolós ja que només s’aprofitava dels seus col·legues parlamentaris o almenys és el que intentava. No formava part de cap comissió, no anava a cap acte fora de Barcelona que no s’assabentés prèviament que hi hauria un càtering adequat a les seves pretensions. En l’aspecte d’estricta observança de les normes de transparència i bon govern era un home que se’l podia presentar com a exemple per a tots i totes.<o:p></o:p></span></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong> <span lang="CA" style="font-family: Tahoma;">En el cas de que hagués de dinar fora per qüestions de feina presentava un factura del restaurant o fonda que normalment deia<em>:” Por un menú del dia 9,50 euros”. </em>No cal dir que anava als llocs més barats y que si hi havia mongetes amb botifarra o conill amb cargols això és el que demanava i de postres sempre un flam de la casa. En Parcerisa s’havia anticipat a les polítiques d’estalvi promulgades per la <a href="http://www.parlament.cat/web">Presidenta del Parlament</a>, una dona bellíssima que tenia a tots els homes de la cambra esglaiats pels seus encants. Malgrat tot hi ha gent dolenta que afirma que aquesta dona pixa dreta. Ja se sap, la gent es dolenta i l’enveja pot fer molt de mal.<o:p></o:p></span></strong></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAZN7_bUt_6a4CfH6HT3TPXgkfslYsoCIBNrRGp6H9_zDEgVKaXwX5_d5SebbGrv4wWSTQdn03L3ymPsI4OSvlAr4e92So4yCwoEhM4b8QRUJtoQEFuWXZmcjXBXFe8yvj70_VXZBQuZ-K/s1600/seques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAZN7_bUt_6a4CfH6HT3TPXgkfslYsoCIBNrRGp6H9_zDEgVKaXwX5_d5SebbGrv4wWSTQdn03L3ymPsI4OSvlAr4e92So4yCwoEhM4b8QRUJtoQEFuWXZmcjXBXFe8yvj70_VXZBQuZ-K/s320/seques.jpg" width="320" /></a></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-60468055616621730332011-04-12T22:01:00.000+02:002011-04-12T22:01:24.760+02:00A LA TABERNA DEL SOSPIR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEvF5wxGZ-40sxSDNdq2lHXZbRQ7u5XpS8s62p9lbufu5zBF2Kl9J8G8XNBNrirLIuLxwqlYtgXZr3pxgb7IvkzppD7HuoQlYM_f974e1J6sZsmQSKg5Y2lGt4OYJyggmXK64AZTXJuL1q/s1600/conill+amb+cargols.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEvF5wxGZ-40sxSDNdq2lHXZbRQ7u5XpS8s62p9lbufu5zBF2Kl9J8G8XNBNrirLIuLxwqlYtgXZr3pxgb7IvkzppD7HuoQlYM_f974e1J6sZsmQSKg5Y2lGt4OYJyggmXK64AZTXJuL1q/s320/conill+amb+cargols.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong>De bon matí com cada dia, s’havia de llevar ben aviat per anar al mercat. Aquella mena de dèria de ser quasi sempre el primer en arribar-hi era deguda a les costums que havia heretat de la seva mare, potser que més que heretat eren costums i dèries inoculades dia rere dia, any rere any fins esdevenir en comportaments automàtics, senyal indiscutible de pertànyer a una nissaga de gent matinera i endreçada que sap aprofitar el temps. Llevar-se tard és de ganduls deia el seu avi...!!!!!</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Ell, en Rossend, no era gaire partidari de llevar-se tan aviat i més si el que li feien fer a les set del matí ho podia fer a quarts de dotze. Creia que ja n’hi havia prou de matinar innecessariament, que ja havia matinat prou en la seva etapa d’infant, d’adolescent, de soldat i de treballador del ram de l’aigua. En bona hora havia arribat aquell “ERE” que l’havia enviat a casa deu anys abans del que li tocava. Per fi podré dormir fins que la soca dels collons em digui prou, pensava mentre li feien avinents les condicions en que se li extingia la relació laboral amb l’empresa “Drapets i Colors, S.L.”. Deixaria de veure el dropo del encarregat, al gamarús del fill de l’amo i el pixa fluixa del cunyat de l’amo. Massa gent a mamar i manar i poca a treballar havien dit els més grans de la plantilla, ell també ho creia així. </strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>D’aquesta forçada manera de iniciar el dia en Rossend en va treure la part més positiva: L’esmorzar de forquilla i ganivet.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHuVeCPqehQslf4L4GrXgSMBVS6EQg8EW-QerfyMyp2wtcIFm2RFBqOYv7eLbUo3uHmR7HbaIJodF_tSvYzURfU-YB-Wp3ul1BuA5nZ9hXBdZAGA_hZhBfqKdu226fJ4cBJYL83oUtEdHk/s1600/imagesCAL81EBG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><strong><img border="0" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHuVeCPqehQslf4L4GrXgSMBVS6EQg8EW-QerfyMyp2wtcIFm2RFBqOYv7eLbUo3uHmR7HbaIJodF_tSvYzURfU-YB-Wp3ul1BuA5nZ9hXBdZAGA_hZhBfqKdu226fJ4cBJYL83oUtEdHk/s1600/imagesCAL81EBG.jpg" /></strong></a></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>El primer que feia en arribar al mercat era encomanar el que li havien donat apuntat en una llista: el peix, la carn els llegums cuits.. etc. S’afanyava a donar la volta i forçava el pas per ser el primer en arribar i agafar taula al racó del fons de la Taberna del Sospir que per ignorància dels “nacionales” quan va acabar la guerra no feren canviar el nom pensant-se que era escrit en llatí.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Sempre coincidia amb altres com ell, de la seva mateixa condició i edat, gent foragitada del món del treball amb anticipació forçada i volguda per altres. “Pitjor seria una malaltia” deien sovint quan la feien petar després del sòlid esmorzar que duien a terme dos cops per setmana com si fos una diada de precepte i missa obligatòria. </strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>La Taberna del Sospir era un lloc conegut per molta gent, per sindicalistes i per gent que no ho era i durant el franquisme un lloc on hi anava el bo i millor de cada casa sempre i quan no fos “adicto al regimen “. Aquell era un lloc on els cambrers donaven encàrrecs, feien circular les notícies quan la BPS havia detingut algú, fent que al cap de poca estona la meitat del moviment obrer de Barcelona i comarca ja ho sabés. Eren molt matiners a l’hora d’obrir, a les sis del matí ja despatxaven barreges i carajillos d’anís o d’altres cosses més fortes com ara l’orujo.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>En Rossend menjava quasi sempre el mateix, no variava gaire: conill amb cargols, o seques amb botifarra. No sortia mai d’aquí, també s’ha de dir que aquestes menges eren les que estaven més bé de preu i ell era un pre-jubilat que tenia d’allargar els diners tot el que podia si volia arribar al cap del mes sense angunies.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Per en Rossend esmorzar dos cops per setmana amb aquells galifardeus li feia sentir la sensació de que no havia deixat del tot el món del treball, al que pertanyia ell i tots els seus dels que havia heretat tot un bagatge de costums i mil històries mil cops viscudes i explicades amb diferents accents.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh33CACnkX6o5P9CEp5kGlh3ghs21LqOGNnFdelC-dcuoDSTqiYGf8jyqLB16zFx-owmUYPNfWIW-dLGIYMvCjvM4ioPF7Pv8oU8RSqblWyg0T7ub9A9Zjs-2BdA2RKMizMtPUqYdMyuzld/s320/seques.jpg" width="320" /></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><strong></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-29310634953013810422011-04-02T12:54:00.000+02:002011-04-02T12:54:59.202+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKo2z13rPTBidOEVTvHNStqyPkY2FrjnVm59uALSa1z3nh27UfBFkg5O9YKKeq1lG0reKbYufdYeHzgvQe1NtbdR8UxbtoTdPUdWI7KUVHXG8cskwphyphenhyphenDVny-SYSqWzWV3gNv4fnzxwFak/s1600/presentaci%25C3%25B3n+015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" r6="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKo2z13rPTBidOEVTvHNStqyPkY2FrjnVm59uALSa1z3nh27UfBFkg5O9YKKeq1lG0reKbYufdYeHzgvQe1NtbdR8UxbtoTdPUdWI7KUVHXG8cskwphyphenhyphenDVny-SYSqWzWV3gNv4fnzxwFak/s320/presentaci%25C3%25B3n+015.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong>Feia dies que quan anava a la meva peixatera sempre li demanava si tenia <span style="color: purple;">bastina</span> al que ella sempre tant amable em responia no,maco no en tinc, la bastina és un peix ocasional en aquesta costa i no n’hi ha sempre. No va ser fins divendres passat que en anar al mercat en vaig veure, la meva peixatera de capçalera al veure’m va somriure dient-me. Guaita!! Aquí la tens!! Quanta en vols? Al veure que era ben molsuda, fresca i abundant en vaig comprar ben bé dos kilos, dels quals la meitat varen anar de cap al congelador per poder-me donar un caprici el dia que em vingui de gust.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><span style="color: purple;">La bastina</span> és un peix que lliga amb quasi bé tot, no té espines, només uns llargs cartílags dels que la carn es pot separar molt fàcilment, fent-la molt apte pels petits de la casa, hi ha qui n’arrenca la pell, personalment penso que no cal fer-ho ja que cuinada és ben fina i gens rugosa.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Aquesta peixos considerats <span style="color: blue;">de segona</span> es poden guisar <span style="color: blue;"><em>amb patates i un all i oli negat, amb uns fideus i una picada d’ametlles, d’avellanes, safrà, carquinyoli i all i julivert.</em></span> No està de més enriquir el sofregit amb la polpa d’una<span style="color: blue;"><em> nyora</em></span> que fa millorar el gust semi-solemne del sofregit, al qual podem humitejar amb un raig de vermut negre.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Aquest cop he cuinat la bastina amb unes <em><span style="color: purple;">mongetes del ganxet</span></em> que vaig anar coent apart y vaig afegir al sofregit quan ja hi havia el peix dins la cassola fent-se lloc per coure còmodament. Tot sacsejant la cassola vaig fer espai per que hi capegessin bé les mongetes i no s’esmicolessin. Tot plegat una orgia de sabors, el mar i la muntanya agermanats i fent xup-xup a l’hora. Que després no diguin que per menjar bé hem de gastar molts diners. Que s’ho facin mirar!</strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-75226023248658791262010-11-12T21:33:00.000+01:002010-11-12T21:33:19.418+01:00PASTA AMB BRÒQUIL I EL QUE VULGUEU AFEGIR-HI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv4osetrXAZdQ_P8tvoxZcbefD_SIsZXotadfhoyUo_ub3ttwoHlzxWIc68664e0W19RKs7GFCsWzPc3fy3M6SJW8f_5fxXhKoNFEm7ZR_Bd-cr02bAeNj1Xmjh_QyhaaS7_UFhtYmvVN1/s1600/015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhv4osetrXAZdQ_P8tvoxZcbefD_SIsZXotadfhoyUo_ub3ttwoHlzxWIc68664e0W19RKs7GFCsWzPc3fy3M6SJW8f_5fxXhKoNFEm7ZR_Bd-cr02bAeNj1Xmjh_QyhaaS7_UFhtYmvVN1/s320/015.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><strong>No sé si en els temps en que el cuiner de Pius V Bartolomeo Sccapi traginava per les cuines del Vaticà tenia gaire temps per entretenir-se a pensar en si els camàlics que l’ajudaven a la cuina feien els àpats adequats per poder dur a terme la feixuga feina que tenien per davant. Suposo que menjaven com podien a peu dret i de qualsevol manera, però menjaven. No oblidem que som al Vaticà i que a la cuina del representant de Deu a la terra no hi pot mancar res. </strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Sense voler pretendre endinsar-me en el que cuinava Bartolomeo Saccapi, qüestió que mereix per si sol i per la seva importància molta lletra i moltes hores d’estudi, vull comentar un plat ben senzill de la cuina italiana que sense canviar cap dels ingredients, a tota la península itàlica es menja de diferent manera. És un plat de pasta (penne o fusilli) amb bròquil bullit. Tant senzill com això i al mateix temps tant barroc en el seu resultat final, ja que com he dit més amunt, segons on siguem d’Itàlia podem menjar això més, una filets d’anxova estripats, unes olives negres trencades o senzillament un grà d’all picat amb un bon raig d’oli d’oliva verge i el formatge “gratuggiatto” que vulguem.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Bròquil, pasta, all, oli. Jo amb això ja en tinc prou, vaig conèixer aquesta recepta així a Itàlia i així la cuino. Només es tracta de aixafar el bròquil bullit, barrejar-lo amb la pasta, afegir-hi l’all, l’oli i el formatge. Feu-ho i ja m’ho direu, tot plegat és ben senzill i ho pot fer fins i tot un bloguero que només escriu de cuina i no sap encendre els fogons de la seva.</strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-63936875838523964922010-11-01T22:25:00.000+01:002010-11-01T22:25:08.863+01:00UN ESCABETX QUE EN DEMANA MÉS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ittaLBs4JBErQfLswi73PhNXohIvB6nrzcZYVwj3wsPQnzCgcqpr05hLj9wgNlvUnX6BWek7_Q8Z1tV2IBVBVoYvhbGjJHU_KlelfkJ0HWFVhuPBa5mC95q7ndf8gFAUpUtwQYENIHLG/s1600/018.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" nx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3ittaLBs4JBErQfLswi73PhNXohIvB6nrzcZYVwj3wsPQnzCgcqpr05hLj9wgNlvUnX6BWek7_Q8Z1tV2IBVBVoYvhbGjJHU_KlelfkJ0HWFVhuPBa5mC95q7ndf8gFAUpUtwQYENIHLG/s320/018.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><strong>Per molt que digui que estic fart dels blogs, em resulta difícil desfer-me’n o engegar-los a fer punyetes. Pot ser soc una veu impertinent per a molts i no els hi ric les gracietes a l’establishment bloguero, cosa que em fa un xic feliç, em refereixo al fet de no formar part d’un ramat que se’m fa difícil descriure i molts menys qualificar.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Com que cada cosa que presento l’he cuinat i m’he esforçat en que quedés bé, ja fos preguntant, consultant diferents llibres i molts cops tirant pel dret i després jutjar el resultat. Puc dir per tant, que no toco d’oïda, que si parlo o escric de cuina és per que cuino, ho treballo i m’hi esforço.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Després de tocar allò que no sona a la respectable blogosfera, vull presentar un plat un xic agosarat per a mi, dons no l’havia fer fet mai. Em refereixo a <em><span style="color: #4c1130;">l’escabetx de carn de porc</span></em>. Sense cap mena de dubte, és un altre manera ben diferent de menjar el porc donant-li un sabor o conjunt de sabors que no s’hi solen trobar ni relacionar normalment, proporcionant amb els diferents ingredients una marca organolèptica diferenciadora que trenca els sabors habituals a que estem acostumats quan mengem porc.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><em><span style="color: #4c1130;">Ingredients:</span></em></div><div style="text-align: justify;"><em><span style="color: #4c1130;"><br />
</span></em></div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>1 llonza llaminera tallada a rotllanes</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>8 salsitxes de porc ben fresques</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>6 porros no gaire gruixuts ben nets</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>6 pastanaguetes fines i ben tendres</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>1 cullerada de pebre negre en gra</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Sal, la necessària</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>1 got de vi blanc de Gandesa</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>1 got de vinagre blanc que sigui potent</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>2 gots d’oli d’oliva verge extra</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>1 bouquet garní</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="color: #4c1130;">Procediment:</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>En primer lloc caldrà buscar un atuell de cuina adient per coure l’escabetx, on hi càpiga tota la carn i els líquids, procurant que es pugui tapar.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Un cop disposats els trossos de carn i les salsitxes, afegirem les verdures ben netes i la pebre en gra. Prèviament, haurem salat <span style="color: #4c1130;">els trossos de llonza</span>. Un cop disposats tots els ingredients a la cassola, hi afegirem el vinagre, el vi blanc i l’oli, procurant no oblidar-nos del bouquet garní. Procurarem que no quedin espais buits i que la carn quedi apilonada. </strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Encendrem el foc a mitja potència i taparem la cassola, procurant donar-hi un cop d’ull y sacsejar-ho de tant en tant. Al cap de mitja hora ja ha d’estar ben cuit i apunt per retirar-ho del foc.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Recomano menjar-ho tebi, deixant-ho reposar a la mateixa cassola fins l’endemà és quan està millor. Es pot acompanyar de <span style="color: #4c1130;">pa amb tomàquet</span>, que si és de bona qualitat no desmereix gens el plat.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Per beure: vosaltres mateixos, encara que jo em decantaria per un vi negre molsut, potent i vigorós: <span style="color: #4c1130;">Un Priorat.</span></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-70476085531813286082010-10-11T19:30:00.000+02:002010-10-11T19:30:31.857+02:00BRACCIOLINE AMB SALSA PIZZAIOLA<div style="text-align: justify;"><br />
</div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNbvGW7qoXSp7_WhAUG5GSzp2xZ7j-qlrBTrdLr45EXZ1NxlhHXV9hS2FoSK1zpZd1gLmtNqY0nzb2YInyhue9MhjAsqiXD7vgFxd-Y7CDBGXtHogHqs0xIDhrBBEMbOrWU63zQ92NwPZ5/s1600/001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ex="true" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNbvGW7qoXSp7_WhAUG5GSzp2xZ7j-qlrBTrdLr45EXZ1NxlhHXV9hS2FoSK1zpZd1gLmtNqY0nzb2YInyhue9MhjAsqiXD7vgFxd-Y7CDBGXtHogHqs0xIDhrBBEMbOrWU63zQ92NwPZ5/s320/001.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKrHAj5CH6fhtiasAR9a64OrVjRZlEwxgnHzav6m79vsh0oij1LL1G3fVqyP1x6v_qPP8ZQWsqOS_DaMGYi2yxcX7mwP7e9Ev2PvTFI-bepjcx33yNL1WUYSV-ApD_nzzPgNUsu-5jcSv1/s1600/002.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ex="true" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKrHAj5CH6fhtiasAR9a64OrVjRZlEwxgnHzav6m79vsh0oij1LL1G3fVqyP1x6v_qPP8ZQWsqOS_DaMGYi2yxcX7mwP7e9Ev2PvTFI-bepjcx33yNL1WUYSV-ApD_nzzPgNUsu-5jcSv1/s320/002.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Fent un viatge en els records del que he menjat i cuinat tant a casa com a fora, el que més m’ha sorprès sempre és el que he descobert a Itàlia. </strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Les diferents maneres de cuinar la pasta, la carn o el peix, sempre m’ha cridat l’atenció favorablement. És ben curiós com poden passar del plat més auster i simple (però mai insubstancial) a l’elaboració culinària més barroca elaborada amb matèries primes senzilles i ben a l’abast, començant pels <span style="color: purple;">“sugos”</span> de tota mena i color fins a les <span style="color: purple;">lasanyes blanques</span>, vegetals o no però sempre plenes de matisos i detalls que les fan úniques. No deixo de banda els <span style="color: purple;">“tortel•lini”</span> i demés pastes farcides de qualsevol cosa que se’ns pugui ocorre. Qui va dir que a Itàlia només es menja pasta? Segurament un indocumentat. La cuina italiana és la <span style="color: purple;">“polenta”, “il bolito” “els fagioli a l’ucceleta”</span> i moltes més cosses.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><span style="color: purple;">Josep Pla</span>, enamorat d’Itàlia, ja cantava les excel•lències de la cuina d’aquell país i no és pas que fos gaire generós a l’hora de regalar compliments a ningú. En Pla no regalava mai res.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Un del plats que em va cridar l’atenció en un del viatges que he fet a aquell país, va ser un plat de carn farcida o embolicada que es fa de moltes maneres i fins i tot a vegades arriba al deliri imaginatiu. </strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><span style="color: purple;">Els braccioline</span> son un plat de carn senzill i amable que es basa en enrotllar un tros de carn posant-hi quelcom al seu interior, que pot ser ceba, api, pastanaga, bolets, cansalada i fins i tot ho he vist amb mortadel•la.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Aquest rotlle, un cop fet es lliga i es fregeix una mica, tot seguit es retira y en el mateix oli s’hi fregeix una ceba, alls i tot seguit tomàquet en quantitat abundant. No cal dir que el tomàquet es perfuma amb<em> <span style="color: purple;">orenga, alfàbrega i llorer</span></em> i de nou s’hi afegeix la carn per continuar la seva cocció.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><span style="color: purple;">Els braccioline</span> que he fet, duen només botifarra crua i la salsa de tomàquet s’ha convertit en una <em><span style="color: purple;">salsa pizzaiola</span></em> amb tàperes i filets d’anxova.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Ja ho veieu! La pàtria de Dante menja força bé, tot i que pel que em diuen la forma tradicional i casolana de menjar també pateix les seves tensions, fruit de la penetració cultural del <em><span style="color: purple;">fas-food</span></em> i del canvis socials. Malgrat tot a Florència encara hi ha venedors ambulants <em><span style="color: purple;">d’entrepans de lampredoto</span></em> (l’estomac de la vedella bullit amb verdures i pebre) que en els seus tricicles motoritzats duen un cuineta que els hi permet servir aquesta menja en bones condicions. Tot no està perdut (encara).</strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-42064213274937620382010-09-30T21:08:00.000+02:002010-09-30T21:08:35.931+02:00GALTA DE VEDELLA ROSTIDA AMB PRELUDI DE TARDOR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuMtw0uThEFFItsDrLsoXc23dUBXdE9mmYHe26yQ-0FZGlvVvAL-nkzIiOTcwWIq3zHOJtxNCuGpzXpouKjs_a-rtdtXTQcHQtopcm9lT4ID_Tc1KIrxvX3r8FZgfwN_GJSBWo2MQxYd_u/s1600/C%C3%B3rdoba+015.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuMtw0uThEFFItsDrLsoXc23dUBXdE9mmYHe26yQ-0FZGlvVvAL-nkzIiOTcwWIq3zHOJtxNCuGpzXpouKjs_a-rtdtXTQcHQtopcm9lT4ID_Tc1KIrxvX3r8FZgfwN_GJSBWo2MQxYd_u/s320/C%C3%B3rdoba+015.JPG" width="320" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una de les parts del animal ja sigui <strong><span style="color: purple;">porc o vedella</span></strong> que més melositat té és la galta. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Aquesta part de l’animal és molt saborosa rica en col•lagen i pobre en greix, així mateix, l’hemoglobina ha jugat el seu paper durant la vida de l’animal per què la carn sigui així. El muscle de la galta no para mai de treballar, està constantment en acció i per això requereix una irrigació sanguínia important que fa que estiguem davant d’una massa muscular potent i molt fibrada que donen una personalitat especifica a aquesta peça.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Treballar amb aquesta carn no ens ha de fer por si som conscients de que requereix un tractament més curós que altres parts de l’animal. Tant en el porc com en la vedella la cocció ha de ser suau, amb pocs guarniments però ben conxorxats per fer d’una peça de més aviat dura en un tros de carn, tendre, melós i suau.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">És del tot necessari que quan rostim unes <strong><span style="color: purple;">galtes de porc o vedella</span></strong> no les deixem oblidades al forn esperant que l’escalfor i el temps facin un miracle, cal que hi estiguem a sobre i no deixem que es quedin sense líquid. Quan en faig, només les acompanyo amb alls, llorer, ceba, vi i algun brou o aigua, res més a part de la sal i el pebre negre que sovint el poso sencer en grà. Cal que ens fixem en l’evolució que té la peça de carn, quan porta una estona al forn i veiem que la carn es comença a separar de l’ós, no ens mancarà més d’un quart d’hora per tenir-ho llest. Una <strong><span style="color: purple;">cocció perllongada</span></strong> innecessariament no fa res més que tornar la carn, seca, eixarreïda i sense gust. </div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Avui proposo que rostim unes galtes de vedella al forn i després fer un acompanyament de ceps fets amb una salsa de ceba. Aquesta podria ser una de les versions més suaus de la cuina de la galta. Quan vingui el fred, ja parlarem de les<strong><span style="color: purple;"> galtes rostides amb castanyes i bolets</span></strong> i altres preparacions més fortes i adequades a la climatologia.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong>Ingredients:</strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">2 galtes de vedella</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una ceba mitjana, alls, llorer, sal i pebre en gra.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Oli verge extra d’oliva</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">1 got de vi blanc</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">1 got de brou vegetal, de carn o aigua</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong>Per la salsa:</strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">50 grams de ceps secs</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">1 ceba petita</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Una mica de farina</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">1 raig de xerès dolç</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">En el forn pre-escalfat a 190º, hi ficarem les galtes amb les verdures i un xic d’oli, quan veiem que las galtes agafem color, afegirem el vi i el brou. Ho anirem vigilant tal com hem dit abans.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Mentre es rosteixen les galtes posarem a hidratar els ceps en un bol amb aigua calenta.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Quan viem que les galtes els hi queda ben poc, en una paella enrossirem la ceba petita, hi afegirem els ceps i tot seguit una culleradeta de farina que procurarem que es cogui bé, tot seguit un raig de xeres dolç , una cullerot de l’aigua de hidratar els ceps, sal, pebre i ho deixarem reduir fins que en quedi una salsa lligada però <strong><span style="color: purple;">no espessa en excés.</span></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Al plat per una banda i posarem una galta tirant-hi pel damunt un xic del suc de cocció i al costat la salsa de ceps.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">Proposo que acompanyem aquest plat amb un vi de la <strong><span style="color: purple;">DO Costers del Segre.</span></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-15092356867739081222010-09-11T18:58:00.000+02:002010-09-11T18:58:38.076+02:00SÈPIA ESTOFADA AMB PATATES<div style="text-align: justify;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS624WlCbHZGPtdP-rDwVZIUOm0kx0n5MRKjDOzhTrKRTCC4cDDhKgowYg4E4bUoKXFTLBFeY2Wv5kz6_s9MbvfoslQiPU44hUSckle9MEOu16SGmoQNcwGTTGLfepvGPfNR2p7Nv6LlbI/s1600/VARIOS+001.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgS624WlCbHZGPtdP-rDwVZIUOm0kx0n5MRKjDOzhTrKRTCC4cDDhKgowYg4E4bUoKXFTLBFeY2Wv5kz6_s9MbvfoslQiPU44hUSckle9MEOu16SGmoQNcwGTTGLfepvGPfNR2p7Nv6LlbI/s320/VARIOS+001.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: blue;">Plat de pescadors i menestrals</span></td></tr>
</tbody></table><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong>Sovint, quan llegeixo coses relacionades amb la cuina acabo clicant sobre la x que hi ha al cap de munt de la pantalla a ma dreta. Digueu-me torracollons (ho soc) encara que potser bastant menys que alguns que es creuen molt simpàtics ho que s’ho fan i amaguen un menyspreu inmisericorde per tot el que no gira al seu voltant. Em refereixo, com no, a alguns cuiners mediàtics que venen fum i ofereixen meduses a la seva carta, això si no pretenen fer-nos creure que el preu del seu restaurant és barat i ajustat a les capacitats adquisitives de la classe mitja. </strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>No m’agrada qualsevol cosa però m’agrada gairebé tot el que és autèntic, genuí i està fet amb la modèstia que pertoca. Fujo ben lluny de les atzagaiades i del guacamole, així com de les pastilles de brou concentrat de les que un dia en bull parlar.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Deia en Nestor Luján que un cuiner amés de saber cuinar un plat ben complicat, ha de saber fer una truita. Quanta raó tenia aquest home!. Moltes vegades fem complicat el que és ben senzill sense cap necessitat.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>La cuina que m’agrada és la de sempre, l’empírica, amb la que m’he fet gran i porto gravada a la meva memòria del sabors i els olors. No hi puc fer més, no m’agraden els invents que res o ben poc aporten al menjar i a la cuina deixant clar que cadascú baixi les escales com vulgui i mengi el que se li ocorri-hi. Ara bé, que no em vinguin amb collonades i vulguin fer-me combregar amb pedres de molí que ja tinc cabells blancs.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Per acabar (o començar) us proposo un plat senzill dels de tota la vida que es feia i es fa a la costa i que segurament procedeix del receptari dels pescadors que mar endins cuinaven com podien a la barca, aprofitant al que havien pescat.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><span style="color: blue;">SÈPIA ESTOFADA AMB PATATES</span></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><u><span style="color: purple;">Ingredients:</span></u></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Una o dues sèpies tallades a bocins</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Patates: una o dues per persona segons la mida . Recomano la varietat Red Pontiac.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Una ceba grossa picada</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Un gra d’all ben picat</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Tres cullerades d’oli verge extra</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Aigua o fumet suficients per cobrir bé les patates.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><u><span style="color: purple;">Procediment:</span></u></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Escalfarem l’oli en una cassola de fang i li tirarem la ceba i l’all, tant bon punt comenci a estovar-se afegirem la sèpia i ho anirem remenant fins que es faci la sèpia i la ceba agafi color. Tot seguit afegirem les patates tallades a bocins no gaire grossos, procurant trencar el tros més que tallar-lo, ho remenarem i tot seguit afegirem aigua o brou ben calent. Soc partidari de salar-ho cap al final, quan la patata està a meitat de cocció ja que així, no ens passarem del punt. Si volem podem tirar-hi un xic de pebre negre.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Quan veiem que la patata vol desfer-se i la salsa es comença a lligar rectificarem un altre vagada el punt de sal i ho podem enplatar.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>La tradició d’aquest plat que a voltes es feia amb sèpia, d’altres amb <em><span style="color: purple;">pops</span></em> o bé amb <em><span style="color: purple;">cananes</span></em> també ofereix l’ opció a fer una <em><span style="color: purple;">all i oli negat</span></em> i tirar-ho pel damunt.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Sens dubte que el plat guanya i més si tenim present que aquests eren plats únics que tenien de deixar ben tip per poder dur a terme la feina que per altre banda era prou feixuga.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Els pescadors, quan elaboraven aquesta cassola dalt de la barca utilitzaven aigua de mar, així, gairebé no calia afegir sal a la cassola ja que a mida que l’aigua s’evaporava la concentració de sal era més elevada aconseguint-se un bon punt de salabror.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Per beure, proposo un vi negre potent en el cas que ens decantem per l’opció de arrodonir el plat amb<em><span style="color: purple;"> l’all i oli negat</span></em>.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Bon profit.</strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-35973711738944339932010-09-04T21:03:00.000+02:002010-09-04T21:03:31.972+02:00UN PLAT MARINER<div style="text-align: justify;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ_r1y4xyNEHMPtE6TwcBzpYuQqAazDpj1oMbWfFzjN7uD5ok4RGwNlIZeQvAWxxW4Wy_W6VzmawAPYpZhEgi69FBYVLyvxYQcFum9rDhB6EnpX77ZsaLzjIt5k2NbQa-OQTiUqsosPDyQ/s1600/VARIOS+004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQ_r1y4xyNEHMPtE6TwcBzpYuQqAazDpj1oMbWfFzjN7uD5ok4RGwNlIZeQvAWxxW4Wy_W6VzmawAPYpZhEgi69FBYVLyvxYQcFum9rDhB6EnpX77ZsaLzjIt5k2NbQa-OQTiUqsosPDyQ/s320/VARIOS+004.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="color: purple;">Cassola d'aranyes</span></td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCNnGfdaNaqqIkMdVFMkQR-J04W6fGwuahsIcKH9Qfq9K9dwviQhevzfLgIp07grfk5Iwz4rCqQjyvO1qKOQ0nJxykwjJFTIEBUn0PieCr_HW9LYjmF5ulp8Oe_Wm9sx2zBK46XaGjFQwv/s1600/VARIOS+005.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCNnGfdaNaqqIkMdVFMkQR-J04W6fGwuahsIcKH9Qfq9K9dwviQhevzfLgIp07grfk5Iwz4rCqQjyvO1qKOQ0nJxykwjJFTIEBUn0PieCr_HW9LYjmF5ulp8Oe_Wm9sx2zBK46XaGjFQwv/s320/VARIOS+005.JPG" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong>Continuant amb les menges pròpies del estiu (i algunes d’hivern) vull tornar a parlar recreant-me, en un peix que no té gaire prestigi en algunes taules, ja sigui per desconeixement o bé per altres motius. Un peix no cal que sigui car per ser bo, no cal que es digui rap, mero o llobarro per ser el pal de paller al voltant del qual es crea un encadellat de sabors i sensacions plaents per aquells que en gaudeixen. Hi ha peixos sense pedigree que poden omplir-nos de satisfacció sense necessitat de gastar-nos gaires diners.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>En certa ocasió ja vaig parlar de <span style="color: purple;">les aranyes</span>, aquest peix de roca de carn suau, fina i de poques espines que molta gent desprècia o que només utilitza per brous i fumets o com a un peix de segon ordre per àpats poc lluïts.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>En un altre ocasió, vaig plantejar un plat de cuina marinera on <span style="color: purple;">les aranyes</span> hi tenien un paper de “prima donna” i els fideus n’eren un acompanyament furtiu, i un pel acomplexat així com temorenc de no donar la talla davant les majestuoses aranyes.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Avui, presento <em><span style="color: purple;">les aranyes amb macarrons</span></em>, encara que també les podria presentar acompanyades de patates, però uns macarrons de bona marca i per tant de bona qualitat, fan brillar amb llum pròpia el conjunt del que hi ha a la cassola i posats a arrodonir el conjunt, també farà acte de presencia mimetitzada al vell mig de les aranyes i els macarrons una singular i saborosa picada.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><u><span style="color: purple;">Ingredients:</span></u></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>6 aranyes</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>200 grams de macarrons</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>1 ceba grossa</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>4 tomàquets ben madurs</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>2 grans d’all</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>1 gotet de vi blanc</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>12 ametlles </strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>12 avellanes</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Una mica de julivert</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Aigua o fumet </strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>4 cullerades d’oli extra verge d’oliva</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><u><span style="color: purple;">Procediment:</span></u></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Escalfarem l’oli i fregirem un xic les aranyes, només una mica per tal de que no perdin massa líquid ja que ens quedarien seques i poc saboroses.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Retirades les aranyes fem el sofregit començant per fregir poc a poc la ceba i un gra d’all esmicolat, tot seguit afegirem el tomàquet ben trinxat i el salarem una mica, procurarem que aquest sofregit ens quedi ben concentrat. Un cop veiem que el sofregit va secant-se afegirem el got de vi blanc i esperarem a que s’evapori. Arribat aquest punt, és l’hora d’afegir els macarrons que remenarem amb el sofregit afegint tot seguit, aigua o fumet ben calent fins a cobrir la pasta. </strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Mentre comença a bullir ho remenem per tal de que no s’aferri i quan porti cinc minuts bullint hi afegim les aranyes.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Sense perdre de vista la cassola, anirem fent <em><span style="color: purple;">la picada</span></em> amb les ametlles, avellanes l’all i el julivert que afegirem tant bon punt haguem ficat les aranyes a la cassola. No oblidem de rectificar el punt de sal i pebre.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>El resultat ha se ser una pasta al “dente” un xic caldosa i que es pugui menjar am forquilla, ja que el suc el repassarem amb un bon tros de pa.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Recomano un bon vi blanc amb força cos o bé un cava.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong>Bon profit.</strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-17881790285344497752010-08-23T21:14:00.000+02:002010-08-23T21:14:36.340+02:00VERDURES I ÀPATS D'ESTIU<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3BTM0iFsMpwNX3P4VGOOOIrDZVmPkqqSClzk14ZqqSpuHcXE6w1KM_YRAL4UbHKcB2rt7GkiMBxBX0qpO_2IujW8BI4sok85ck7lrZxsXNaq_YOdcYpEMB-0vVZ_7D65H7wMRxvxmJUDc/s1600/C%C3%B3rdoba+017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3BTM0iFsMpwNX3P4VGOOOIrDZVmPkqqSClzk14ZqqSpuHcXE6w1KM_YRAL4UbHKcB2rt7GkiMBxBX0qpO_2IujW8BI4sok85ck7lrZxsXNaq_YOdcYpEMB-0vVZ_7D65H7wMRxvxmJUDc/s320/C%C3%B3rdoba+017.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em><span style="color: blue;">Truita de ceba i carbassó</span></em></td></tr>
</tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD5YNXftlkStV6qXBn5YSaInQCtIlGqeL9CXxRNvfEVRIYDcJTQ87_ZCFf36UpHHUEd5q97EdGdUNAfuJfuUBRUvRjYFY4O4BOln4co0FwkCFG-e2U5EbEAhJXkRI_q-T6MPlCQOD_TTEL/s1600/C%C3%B3rdoba+022.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiD5YNXftlkStV6qXBn5YSaInQCtIlGqeL9CXxRNvfEVRIYDcJTQ87_ZCFf36UpHHUEd5q97EdGdUNAfuJfuUBRUvRjYFY4O4BOln4co0FwkCFG-e2U5EbEAhJXkRI_q-T6MPlCQOD_TTEL/s320/C%C3%B3rdoba+022.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><em><span style="color: blue;">No cal dir que és pa amb tomàquet</span></em></td></tr>
</tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN-v8zss_WkainrIwT_n4ZQGrUt8H98hxAIt56QlB9AZ4h4zzv-znKcps6ZMX2WFG0r-dTkEokgS5tb1NpY-2gLi3WDBJX_gje27PoFl4AbDxqnc2mojX3H7nu386BQ5rb0UMpdSE-RR6m/s1600/C%C3%B3rdoba+020.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN-v8zss_WkainrIwT_n4ZQGrUt8H98hxAIt56QlB9AZ4h4zzv-znKcps6ZMX2WFG0r-dTkEokgS5tb1NpY-2gLi3WDBJX_gje27PoFl4AbDxqnc2mojX3H7nu386BQ5rb0UMpdSE-RR6m/s320/C%C3%B3rdoba+020.JPG" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em> <span style="color: blue;">Truita de patates</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un dels plaers de l’estiu és sense cap mena de dubte la quantitat de verdures i hortalisses que hom pot trobar al mercat. </em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>De ben segur que molta gent opta per comprar<span style="color: #990000;"> truites envasades</span> al supermercat, unes truites que qui sap que tenen, qui les ha fetes i que porten. Imagino que de<span style="color: #990000;"> conservants i estabilitzants</span> han de portar-ne, dons d’altre manera no entenc com es podem portar al cabàs, passejar-les i finalment emportar-se-les a la platja sense que els hi passi res als qui se la mengen.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Que cadascú faci el que vulgui o el que pugui, no tinc res a dir però no em veig comprant una truita envasada al buit, abans menjo pa amb oli.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>El que més hem preocupa de tot això és la pèrdua d’hàbits i costums saludables arrelats fins no fa gaire a la nostra cultura alimentària. No sé si encara es pot fer marxa enrere en aquests nous hàbits que ha fomentat la industria alimentària actual, que amés de deformar els sabors i les costums també globalitza els gustos, uniformitzant les diferents formes i maneres de menjar, fent foragitar de les memòries <span style="color: #990000;">l’empirisme culinari</span> construït sobre la base d’elaborar el menjar d’acord amb les costums apresses i emprant el que es produeix dins l’àrea geogràfica on es viu.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>És per tot això que proposo que fem una truita de patates o de carbassó amb ceba o del que vulgueu, però feu-la vosaltres. Aneu a<span style="color: #990000;"> comprar al mercat</span>, compreu unes bones patates, pregunteu d’on venen, de quin tipus son. Cregueu-me, val la pena fer-ho.</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-17935460448837669752010-08-02T12:22:00.000+02:002010-08-02T12:22:56.332+02:00ARRÒS AMB SÈPIA O SÈPIA AMB ARRÒS<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pz27rG71dZCe8Y3V0jArL_qU6oLLzQwjWUyxbcKESBvxV-Zf0TV4vdoLwc88lZjlvYj9Lp2dF-um5-lORJC2pexmFv1jIRofYu5R2BhJj5uCBj6RgQkIjVykw5aiKuATkkuyd1Ko1fuU/s1600/IMGP1296.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bx="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1pz27rG71dZCe8Y3V0jArL_qU6oLLzQwjWUyxbcKESBvxV-Zf0TV4vdoLwc88lZjlvYj9Lp2dF-um5-lORJC2pexmFv1jIRofYu5R2BhJj5uCBj6RgQkIjVykw5aiKuATkkuyd1Ko1fuU/s320/IMGP1296.JPG" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong>Ara que és estiu, no ve agire de gust ficar-se a la cuina a fer elaboracions culinàries llargues i feixugues, més aviat, ens ve de gust (al menys a mi) cuinar plats simples, lleugers i amb poca condimentació.</strong></div><div style="text-align: justify;"><strong></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Al contrari que en <em><span style="background-color: cyan;">“biscuter”</span></em> que no feia fàctics a una cassola de cap i pota o uns callos a la madrilenya encara que estigués a 40 graus a l’hombra, ell savia que el seu mestre, en <em><span style="color: purple;">Carvalho</span></em> no en menjaria i seria ell que s’ho acabaria cruspint tot amb la col.laboració necessària d’en <em><span style="background-color: cyan;">“Bromuro”.</span></em> Tothom coneixia el fet que a en Carvalho la calor li tencava l’estomac i que més enllà d’un salmorejo o un musclos a la marinera no menjava res, al menys fins que arrivés la nit en que a casa seva, a la torreta de Valldoreig on l’aire és fresc i net es ficaba a la cuina a fer un sopar per a ell i la Charo. Sens dubte un sopar amb tots els ets i uts, coronat amb un episòdi de rebregament de llençols.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><span style="background-color: white;"></span></div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>En <span style="color: purple;">Carvalho</span> era un home savi, amb criteri i idees clares del que s’ha de fer i s’ha de menjar en cada ocasió i al que horroritzaba la idea de menjar qualsevol cosa. Jo m’atreveixo a dir que abans de menjar qualsevol cosa, millor el dejuni o pa amb oli.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Seguint el mestratge d’en Carvalho, vaig resoldre un àpat que es presentava un xic complicat pel tema de la calor i de les poques ganes de ficar-me a suar a la cuina.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Volia donar sortida a unes sepies petites que havia comprat a la meva peixatera de capçalera, unes sèpies freques, en total mitja dotzena per a dues persones.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Em vaig dispossar a cuinar-les en una paella amb <span style="background-color: cyan;"><em>all i julivert</em></span> i quan eren mig cuites em va venir al cap una idea golafre motivada per una por irracional, però fundada, a quedar-me amb gana. Va ser llavors quan unint l’acció al pensament, vaig afegir una mica més d’oli a la paella, una tassa plena d’arròs i aigua calenta que tenia escalfant-se per fer-hi ous dussos, la flaire que em va venir em deia que no calia afegir més sal. Només calia abaixar el foc i esperar amb la paciència d’un adolescent que l’arròs es cogués.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Tot plegat, va ser un festival de sabors, de reconciliació amb la vida present i la que ha de venir. Aquesta cocció permet ser controlada a certa distancia, lluny dels fogons, entrant a la cuina sense passar de la porta i entrar de nou corrents quan veus que l’arròs comença a secar-se.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Aquest gran esforç culinàri i intelectual mereia una beguda digne del plat que prometia proporcionar-me una bona estona, i per tant, vaig obrir una ampolla de cava.</strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong>Bon profit i cuideu-vos de la calor.</strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-47630713585923045252010-07-04T19:06:00.000+02:002010-07-04T19:06:18.851+02:00LLENTIES AMB CALAMARSETS<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><strong><div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggEltpwf9OyYwWKaIO1mYBsVRTjmS-2mllGk4YERFngULPUlXe13rGNNnYwm7Qrb1GSaZMN2Vf_5q8lOykqNfDmgqZOy9p3hCG-hPXxoq5pm1iYVXhhq7XVOZ3FZxomwFOYC6AwS0JLIan/s1600/IMGP1284.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggEltpwf9OyYwWKaIO1mYBsVRTjmS-2mllGk4YERFngULPUlXe13rGNNnYwm7Qrb1GSaZMN2Vf_5q8lOykqNfDmgqZOy9p3hCG-hPXxoq5pm1iYVXhhq7XVOZ3FZxomwFOYC6AwS0JLIan/s320/IMGP1284.JPG" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhQ3AFyTA-nylbZUoDgFhtvvtyEe4vCAHbVep3p8gtOo_MgK9iAMR8ULT9bRL68HBThEt33B2Sb7GMa58H4fuaDMzVN4zqNGOT04ffW2QU6QJArNvmqEXBpS5C-0-gEkRDhwmIebvMWv4a/s1600/IMGP1288.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhQ3AFyTA-nylbZUoDgFhtvvtyEe4vCAHbVep3p8gtOo_MgK9iAMR8ULT9bRL68HBThEt33B2Sb7GMa58H4fuaDMzVN4zqNGOT04ffW2QU6QJArNvmqEXBpS5C-0-gEkRDhwmIebvMWv4a/s320/IMGP1288.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznGCaRWZCc2PZqvsaejNyvRLTZLiwzn42Fs4GBt0LqhSZhgfvlD-Mw9XE_PE0Yi9PI4XmHwaaZUruL_An03SpDnyy0e0U93zzcEqK5vnLfGHyYbSGlWQBRl74GjhoBOLZU3Uk6_iscwPv/s1600/IMGP1286.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" rw="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhznGCaRWZCc2PZqvsaejNyvRLTZLiwzn42Fs4GBt0LqhSZhgfvlD-Mw9XE_PE0Yi9PI4XmHwaaZUruL_An03SpDnyy0e0U93zzcEqK5vnLfGHyYbSGlWQBRl74GjhoBOLZU3Uk6_iscwPv/s320/IMGP1286.JPG" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Amb la calor que està fent cal mirar de no moure’s gaire i procurar no caure embascat per pèrdua de líquids. És per això que proposo una menjar que sigui reconstituent, plàcid de fer i encara més agradable de menjar.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>He pensat en un menjar que es pugui fer en dues vegades, per poder descansar tot fent una mitja part que pot ser tot lo llarga que vulguem. Dieu-me gandul si voleu però amb aquestes temperatures no puc fer res bé si requereix una mínima concentració.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Ja sé que em queixo de vici, que no en tinc cap dret a dir que si fa calor, que si suo, que si la iaia fuma. Els cuiners que es guanyen la vida davant dels fogons pateixen més que jo i per descomptat molt més que els encarcarats membres del Tribunal Constitucional, que gaudeixen de servei de bar, assistents i aire condicionat tots els dies de l’any i a sobre ho fan tot a l’inrevés.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Fet aquesta mena de delirant preàmbul, passo tot seguit a dir-vos que és el que he cuinat.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per poder fer un bon dinar i no cansar-me gaire, vaig pensar amb unes <span style="background-color: cyan;">llenties bullides</span> amb una cebeta, uns grans d’all i una fulla de llorer. Les vaig bullir el dia abans i l’endemà vaig anar al mercat a comprar uns calamarsets ben macos. Camí de casa vaig parar-me a prendre un cafè amb gel (ja feia calor), i un cop recuperat de la mitja basca que em va donar, em vaig dedicar a netejar els <span style="background-color: cyan;">calamarsets</span> i deixar-los a punt per l’hora de dinar.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Ja som a l’hora de dinar (o quasi), després de la <span style="background-color: yellow;">migdiada del canonge</span>, vaig anar cap a la cuina ben a poc a poc per evitar suar i sense fer soroll vaig trinxar all i julivert ben fi.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>En una cassola amb tres cullerades d’oli hi caigueren els calamarsets junt amb l’all picat, un cop enrossit el calamar, ajudat d’un cullerot, hi vaig afegir quatre bones cullerades de llenties cuites del tipus pardina, ben barrejats tots els ingredients incluit el julivert, i tastat el punt de sal, es deixa arrencar el bull i ja es pot emplatar.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Segurament, algú pot pensar que aquesta combinació de mar i hort és potser agosarada, contranatura o senzillament fastigosa. Ja sabeu la resposta, tant se’m en fot!!! El que si és cert és que aquest platillo no duu xantana, lecitina, espessants, colorants o qualsevol collonada d’aquestes que utilitzen els cuiners de moda.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per fer anar avall les llenties vaig possar a refrescar una ampolla de <span style="background-color: lime;">cava Mont-Ferrant</span> .</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-66320190865105633522010-06-13T20:37:00.000+02:002010-06-13T20:37:24.508+02:00UNA DE TRIPA DE BACALLÀ<div align="justify"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUfrrXMUso5MXuCbp5LeHmMPmcqVB1JIrShSslsaxTKDwTUi9t3oUGRU-zk-PwoksSOcsvoWNf23VwbaKL_mHmmkddHsxwb5cWLGl8cjZfQrdgEdEJVeXWBkC-44i3rc1w-rud36-_pbms/s1600/IMGP1233.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" qu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUfrrXMUso5MXuCbp5LeHmMPmcqVB1JIrShSslsaxTKDwTUi9t3oUGRU-zk-PwoksSOcsvoWNf23VwbaKL_mHmmkddHsxwb5cWLGl8cjZfQrdgEdEJVeXWBkC-44i3rc1w-rud36-_pbms/s320/IMGP1233.JPG" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Feia temps que sentia parlar dels plats que es cuinaven anys enrere amb<span style="background-color: cyan;"> la tripa de bacallà</span>, aquest peix tant sofert que abans era la carn de les persones amb menor poder adquisitiu.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Vaig pensar que era un producte difícil de trobar però no va ser així, a la primera bacallaneria on vaig preguntar em varen dir que sí, que en tenien i que amés també hi havia “cocotxes”. </em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Em va sorprendre molt la textura de la tripa un cop remullada i passada per aigua calenta, dons d’una mena de pell seca ,salada i enravenada s’esdevé una textura suau, fina i gelatinosa amb un profund sabor a bacallà.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Una de les bantatges que feia (i fa) aquest producte molt versàtil és sens dubte les moltes formes possibles de cuinar-lo. Es pot fer amb patates, amb cigrons, estofat amb mongetes... les seves possibilitats son gaire bé inexhauribles.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Em sembla rar que aquest cuiners que fan cuina d’autor a preus exorbitants i abusius no hagin incorporat la tripa de bacallà a les seves cartes fent-ne pujar el preu i posant-la de moda de nou, convertint una menja que havia estat de pura subsistència a una plat de gourmet de pela amb deu.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Regirant i mirant receptes, vaig trobar-me amb una del mestre Josep Mª Lladonosa i Giró que em va convèncer i que és la que vaig posar en pràctica.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>El mestre Lladonosa proposava una recepta senzilla i de poc enrenou culinari, consistent en fer una mena de <span style="color: blue;">“velouté”</span> partint d’un sofregit de porro i ceba.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Ingredients:</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>200 grams de tripa de bacallà</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 ceba mitjana</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 porro tendre </em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>julivert y all (molt poc)</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 copa de vi blanc</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Una mica de farina</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Oli</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Procediment:</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Tindrem en remull la tripa durant 24 hores canviant-li l’aigua tres cops.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Picarem ben fi el porro, l’all i la ceba sofregint-lo a foc baix fins que quedi transparent , tot seguit, hi afegirem la mica de farina la farem coure i abocarem la copa de vi remenant-ho bé per què no s’aferri a la cassola. Recordem que ha de ser a foc baix.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>En un cassó amb aigua haurem ficat la tripa que en uns 5 minuts ja estarà cuita, havent agafat una consistència gelatinosa així com un augment de volum. </em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Ficarem la tripa a la cassola la remenarem y tot seguit hi afegim una o dos cullerots de l’aigua d’haver cuit la tripa, farem que arrenqui el bull i prengui una consistència de salsa un xic espesa, arribat aquest punt ho rectifiquem de sal i pebre i podem tirar-hi pel damunt el julivert picat ben fi.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Recomano una bon pa per sucar a la salsa.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per beure recomano un <span style="background-color: magenta;">cava rosat.</span> </em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Bon profit!</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-30835697125095327882010-05-09T20:56:00.000+02:002010-05-09T20:56:44.079+02:00UNES ARANYES AMB FIDEUS<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNCSWBx0TVfMWoM5gVzZo6M4gEkWtJUldEcVHuAS6E3v3Hwl_GnniAKuJBdEdRum5J0W3kgZGwAfo_l6LTQjw5KQhL9QBVQD8nB1WHNfp-Ko13TJbGTZghl-oDBbaQD0soa4SOhgHgEDkN/s1600/IMGP1201.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNCSWBx0TVfMWoM5gVzZo6M4gEkWtJUldEcVHuAS6E3v3Hwl_GnniAKuJBdEdRum5J0W3kgZGwAfo_l6LTQjw5KQhL9QBVQD8nB1WHNfp-Ko13TJbGTZghl-oDBbaQD0soa4SOhgHgEDkN/s320/IMGP1201.JPG" tt="true" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8fCkBgLFogUguUq9lUT9A0vXQqXs6_bGH5QGWEK6bSVlzMNdIJQ3iqkvDJDltj4W5jhrotOi8J-DNpKIy9WfoOKuH17emsg7cS6OCCaMx4Fn1H0Egs__VLnhHGkhXB_cAK8yjA3Rb1N_T/s1600/IMGP1202.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8fCkBgLFogUguUq9lUT9A0vXQqXs6_bGH5QGWEK6bSVlzMNdIJQ3iqkvDJDltj4W5jhrotOi8J-DNpKIy9WfoOKuH17emsg7cS6OCCaMx4Fn1H0Egs__VLnhHGkhXB_cAK8yjA3Rb1N_T/s320/IMGP1202.JPG" tt="true" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyEwTKWE-Soc0mLwwYCElWflDuULJ7p4HMrG-XWOYYFe9UhWsX9c1geJ7eOdDLhCsr5eFw5SrwerBrOxOvjWLFvL_j_GVdxYDl9DHuDs0w4JOzOHMPXyYh9FNBvsHC_uVIQPTGv-iwWdv8/s1600/IMGP1205.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyEwTKWE-Soc0mLwwYCElWflDuULJ7p4HMrG-XWOYYFe9UhWsX9c1geJ7eOdDLhCsr5eFw5SrwerBrOxOvjWLFvL_j_GVdxYDl9DHuDs0w4JOzOHMPXyYh9FNBvsHC_uVIQPTGv-iwWdv8/s320/IMGP1205.JPG" tt="true" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Anar a la peixateria i veure el peix que hi ha em fa activar ràpidament un hemisferi del meu cervell, que es posa en marxa i em fa imaginar ja cuinats, els peixos que hi ha a la panera. </em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>L’altre dia vaig anar al mercat i en veure unes <span style="color: purple;">aranyes</span> els hi vaig donar desseguida un destí gloriós. Poca broma volen les aranyes, pocs focs d’artifici i menys encara, elaboracions llargues que les farien perdre gust i personalitat.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Em va semblar oportú, donar un tractament propi del que feien els pescadors quan mar endins i arribada l’hora de dinar, havien de cuinar un “ranxo” per a tota la tripulació amb els peixos que hi havia i quatre elements botànics dels que mai mancaven a la barca.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="color: purple;">El tomàquet ratllat, els alls i un bon grapat de fideus</span> poden convertir un peix de roca amb un plat mariner substanciós, ric en matisos i plaent al nostre paladar. Amb unes aranyes o un bon congre o tant mateix una bona bastina es pot fer lluir el sol encara que faci un dia plujós i fred.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: cyan;">Ingredients:</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per a dues persones caldran un parell d’aranyes per cap.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>4 tomàquets ben madurs ratllats</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>3 grans d’all</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>200 grams de fideus gruixuts</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un tros de pa petit</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per la picada. Safrà, ametlles julivert i all.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: cyan;">Procediment:</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>En una cassola amb oli farem fregir lleugerament les aranyes ja salades, un cop tinguin un xic de color les reservarem.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>A la mateixa cassola afegint més oli si cal, fregirem ven bé el bocí de pa i també el reservarem.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>A continuació afegirem dos grans d’all picats i els farem enrossir, arribat aquest punt i afegirem el tomàquet ratllat que sofregirem bé fins que es concentri i redueixi molt. Aquest pas pot durar molta estona, depenent de la quantitat d’aigua que dugui el tomàquet.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un cop aconseguim que el tomàquet sigui ben cuit hi farem enrossir els fideus durant dos minuts i a continuació afegirem fumet de peix o aigua ben calenta, remenarem per tal que no s’aferrin els fideus i quan portin cinc minuts bullint, hi afegirem les aranyes.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Mentre es va fent el peix i els fideus, farem <span style="color: purple;">una bona picada</span> amb el bocí de pa, les ametlles, el gra d’all el safrà i el julivert. Ho deixatarem amb una mica de suc de la cassola i ho repartirem per tota la cassola, sacsejant-ho. Ho deixarem coure cinc minuts més i ja es podrà servir, mirant abans el punt de sal.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un vi negre de la <span style="color: purple;">D.O Montsant</span> anirà molt bé amb aquesta cassola.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Bon profit!!!</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-36389681825261150662010-04-27T23:17:00.000+02:002010-04-27T23:17:14.583+02:00CONILL AMB PERES I NAPS<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYxdlH8-bRWmMTclGHPKDYn5cAont0NEMHeG7Hh-elfCwsqeQUyaEzicDT981TFudcwkZ_wksIAu3hSs03_TMbwRllTASz1Js4nbbbHnr25TqpL1f4wRADAc0cv1ac2wtvNyM0c-m63f4P/s1600/IMGP1183.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYxdlH8-bRWmMTclGHPKDYn5cAont0NEMHeG7Hh-elfCwsqeQUyaEzicDT981TFudcwkZ_wksIAu3hSs03_TMbwRllTASz1Js4nbbbHnr25TqpL1f4wRADAc0cv1ac2wtvNyM0c-m63f4P/s320/IMGP1183.JPG" tt="true" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Tinc la impressió de que<span style="color: #4c1130;"> el conill</span> és una carn que ha caigut en desgràcia i que ja no gaudeix del predicament que tenia fa una anys.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>El conill és una animaló que sempre m’ha caigut simpàtic a part de que la seva carn és una de les més magres i saboroses i que admet moltes formes i maneres de ser cuinada amb bons resultats.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Recordo que quan era petit a moltes cases, al pati hi havia un galliner amb una o dues gallines que abastien d’ous a la família, al mateix temps es criava un pollastre amb una gran cresta roja que veuria acabar els seus dies per les festes de Nadal o per la festa major. Els conills eren una qüestió a part, tenien una gàbia ben proveïda d’ufals que s’anava a buscar a qualsevol de les cases de pagès del voltant, això si no es feia una petita incursió en els boscos veïns per recollir un mateix les herbes adients per l’alimentació d’aquets animalons que també tenien assignat el seu paper en l’alimentació de les famílies i n’eren un bon puntal proteínic.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>El conill admet moltes formes de ser cuinat, amb samfaina, rostit, a la brasa o guisat junt amb altres elements botànics que conformen un <span style="background-color: orange;">“platillo”</span> d’allò més bó.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Vull recomanar que proveu de cuinar aquesta recepta de conill:</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime; color: black;">Conill amb peres i naps</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><span style="background-color: white;"></span><span style="background-color: cyan; color: black;"></span><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: cyan;">Ingredients:</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 conill de 1,800 kg.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 ceba</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 pastanaga</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>2 porros</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>4 tomàquets ben madurs</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 cabeça d’alls no gaire gran</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 manat d’herbes aromàtiques</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Oli suficient</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Aigua o brou</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>2 gots de vi blanc que sigui bo</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>8 peres blanquilla 800 grams de naps</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Sal i pebre</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Farina </em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Com ho fem?</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: cyan;">Procediment:</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Trossejarem el conill, el salpebrarem y el posarem a la cossola amb una mica d’oli i un cop enrossit el reservarem. En aquesta mateixa cassola hi ficarem el porros ben tallats, la ceba y la pastanaga, tant bon punt s’hagi esmorteït i comenci a agafar color hi ficarem els alls, les herbes i el tomàquet ben trinxat. Ho deixarem coure una estona deixant que es concentri bé, tot seguit afegirem el conill que tenim reservat i ho mullarem amb el vi deixant-ho reduir, arribat aquest punt, afegirem una mica de farina que donarà cos a la salsa espessint-la, tot seguit afegirem aigua o brou, ho taparem i deixarem que cogui a foc baix durant 45 minuts. No oblidem que se’ns pot aferrar si no ho vigilem i afegim més aigua o brou si cal.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Mentre es va coent el conill, en una olleta bullirem els naps tallats a tires gruixudes i les peres pelades i senceres. Un cop tinguem això bullit, ho passem per farina i ho fregirem en oli suficient reservant-ho.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Tant bon punt els conill estigui llest, el traurem de la cassola i passarem la salsa pel colador xinés, disposarem els trossos de nou en una cassola i tirarem la salsa pel damunt afegint-hi les peres i els naps, ho corregirem de sal i ho deixarem coure 5 minuts més.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Es pot millorar aquesta elaboració amb <span style="background-color: lime;">una picada</span> d’ametlles avellanes, all, julivert i un parell de carquinyolis.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Recomano que quan tingueu temps proveu de fer aquest plat, val la pena.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>També em permeto recomanar que us proveïu de força pa, dons la salsa convida a deixar el plat net.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per acompanyar aquest plat recomano un vi de la<span style="background-color: magenta;"> D.O Costers del Segre.</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><span style="background-color: cyan;"></span><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Bon profit !!</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-18949594549955972462010-04-11T21:01:00.000+02:002010-04-11T21:01:11.067+02:00BACALLÀ A LA PORTUGUESA<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyN-1__GxQbyrDoouopgRUKFxn6LEaC5SFcXgMMXK8e0IsPVWauzByBf-EplWSUPyziXNzErH9VbRBbGu-HK5V0q5qI5kOev6yk-ZP1tH7H7gKgIxa-rWlRz6IF4CSUlyTG1NACDgSiXeP/s1600/IMGP1173.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyN-1__GxQbyrDoouopgRUKFxn6LEaC5SFcXgMMXK8e0IsPVWauzByBf-EplWSUPyziXNzErH9VbRBbGu-HK5V0q5qI5kOev6yk-ZP1tH7H7gKgIxa-rWlRz6IF4CSUlyTG1NACDgSiXeP/s320/IMGP1173.JPG" width="320" wt="true" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Hem deixat enrere la setmana que anomenen santa i és un moment propici per recordar el que hem menjat i cuinat. Per aquestes dates la tradició mana menjar bacallà i com que som molt creients i fidels seguidors de les tradicions que ens plauen, fem cas i seguim fil per randa el que està fixat.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Vull proposar una recepta de bacallà que és senzilla de fer i és realment deliciosa, al menys així m’ho sembla a mi.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Aquesta recepta duu el nom de <span style="color: #990000;">bacallà a la portuguesa</span> i fa honor als plats que es cuinen amb bacallà en aquell país. </em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Ingredients</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>8 talls de bacallà dessalat, millor que sigui de la part del morro.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>2 cebes ben grans tallades en juliana.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 got de vi blanc</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>2 patates mitjanes tallades a rotllanes poc gruixudes.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 cullerada de pebre vermell del que en diuen de la Vera.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>2 fulles de llorer</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Farina i oli suficient per fregir les patates y el bacallà.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Procediment</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Enfarinem i fregim el bacallà i el reservem. A la mateixa paella i mesurant prèviament la quantitat d’oli ficarem a enrossir la ceba tallada que anirem movent. Un cop enrossida la ceba hi abocarem un bon got de vi blanc que deixarem que redueixi el temps que calgui; anirem veient que la ceba s’enfosqueix i es va espessint a mida que es redueix el vi, arribat aquest punt hi posarem les dues fulles de llorer i esperarem a que acabi de reduir el vi. Un cop la ceba ja ens ha quedat més aviat seca retirarem la paella del foc i li afegirem el pebre vermell.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Mentre fregíem la ceba, en un altre paella teníem fregint-se les patates tallades a rotllanes que ja estaran a punt, les retirarem, escorrerem i les posarem en una safata de forn cobrint tot el fons, pel damunt i posarem el bacallà i a sobre d’aquest la ceba; tot seguit ho introduirem al forn per espai de temps no superior a 15 minuts.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per acompanyar aquest deliciós plat de bacallà recomano un <span style="background-color: #a64d79;">vi de la D.O Costers del Segre</span>.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Bon profit a tothom !!!</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-8868264416805684732010-04-01T21:58:00.000+02:002010-04-01T21:58:36.782+02:00UNA DE BACALLÀ....<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXx4CX6NCJ7oQV1dAU0dHkCJVk57tRYQUE43tgaM4Q0_rczIiq72RO6LeZh_NGzg0qMIXHgWk6MdDfwkzlskTWp-NyuV59QjQr0JuYxc1lvibpRarPYHTzmzilOaSAc3CajUjd2_SbZqAj/s1600/IMGP1146.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXx4CX6NCJ7oQV1dAU0dHkCJVk57tRYQUE43tgaM4Q0_rczIiq72RO6LeZh_NGzg0qMIXHgWk6MdDfwkzlskTWp-NyuV59QjQr0JuYxc1lvibpRarPYHTzmzilOaSAc3CajUjd2_SbZqAj/s320/IMGP1146.JPG" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheV5dQkLrBCAjyaLwuf-vt-qiv19Ttc7_vhX3a1wLYhhXC1ddTLay5pIAaDOY49VtpsS0cqf-5B7RDUHGIEkcK_XG1sg7POPIxqT3YjikIkVUHQD6aFRHlx841m8exQMpfi2wlRYyAZlM9/s1600/IMGP1147.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" nt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheV5dQkLrBCAjyaLwuf-vt-qiv19Ttc7_vhX3a1wLYhhXC1ddTLay5pIAaDOY49VtpsS0cqf-5B7RDUHGIEkcK_XG1sg7POPIxqT3YjikIkVUHQD6aFRHlx841m8exQMpfi2wlRYyAZlM9/s320/IMGP1147.JPG" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>El bacallà dona per molt! Aquesta afirmació de ben segur que no és original, tampoc ho pretén ser-ho. El que si és cert és que amb un tros de bacallà podem fer una menja extraordinària y gaudir-ne con si fos un plat de gourmet.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>El bacallà dessalat com cal ens pot donar moltes alegries el cuinem com el cuinem.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Vull proposar ena recepta de bacallà cuinat amb patata i mongeta tendra, que si és ben fàcil de preparar encara és més agraït de menjar.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Ingredients:</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>400 grams de mongetes tendres tallades i escapçades</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>2 patates mitjanes tallades a rotllanes</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>4 talls de bacallà dessalat de la part del morro</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un morter d’all i oli perfumat amb uns brins de safrà</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Procediment:</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Posarem la patata i la mongeta a coure i quan sigui mig cuita hi posarem al damunt els trossos de bacallà per tal que es coguin.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un cop cuits els reservarem i muntarem el plat, posant la patata i la mongeta bullides al fons i el bacallà per sobre. Tot seguit naparem la verdura i el bacallà amb l’all i oli. És normal que amb l’escalfor l’all i oli es dilueixi un xic, això farà que es barregi millor amb la verdura.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>he preparat aquesta amanida de tomàquet, ceba tendra i olives per acompanya-ho. penso que tot plegat fa de bon menjar.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div></strong><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per beure recomano un vi blanc de Gandesa.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Bon profit!!</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-43932950195960838272010-03-21T21:18:00.000+01:002010-03-21T21:18:07.568+01:00UNS FIDEUS AMB COSTELLA<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6nyiBXevkQVsBoCbtzwiOq0a14-pv7dUBDUUkwptfwrqxkrAVY3KsOriebChyphenhyphenVAMdtAoKYBvh85_oGFT2TRmUtzTlcJncs9sTClet7B0lVSWujTjmb_0zvPhTCGpvhH01JRe_3CXtQ_zq/s1600-h/IMGP1142.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6nyiBXevkQVsBoCbtzwiOq0a14-pv7dUBDUUkwptfwrqxkrAVY3KsOriebChyphenhyphenVAMdtAoKYBvh85_oGFT2TRmUtzTlcJncs9sTClet7B0lVSWujTjmb_0zvPhTCGpvhH01JRe_3CXtQ_zq/s320/IMGP1142.JPG" vt="true" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em> </em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Hi ha una cuina per a cadascú, una cuina capaç de satisfer-nos, donant dintre de la varietat necessària d’aliments, la possibilitat d’alimentar-nos gaudint del que més ens agrada.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Deixant de banda si ens agrada més la carn que el peix o a l’inrevés, podem encara filar més prim. Ho explico: Ens agraden els plats més sòlids o els plats més caldosos que s’han de menjar amb cullera?. Penso que és indiferent que ens agradi més la carn que el peix, sempre trobarem una forma de cuinar el peix que ens satisfagui. Tant la carn com el peix els podem cuidar donant-li un resultat més o menys sòlid o líquid i de totes les formes segurament en gaudirem.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per a qui els agradi una forma menys sòlida de menjar, proposo una recepta per menjar amb cullera: <span style="background-color: lime; color: #cc0000;">Uns fideus amb costella.</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Aquesta recepta admet moltes variants dons és susceptible de ser adornada amb més verdures que les que duu el sofregit que tots coneixem. Se li poden afegir carxofes, pebrot, pèsols, fulles de bleda o d’espinacs, fins i tot hi podem afegir uns bolets.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Avui proposo que ho cuinem fent només un sofregit de ceba, tomàquet i all. </em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Ingredients:</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>400 grams de costella de porc (opcionalment ibèric)</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>500 grams de fideus gruixuts</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>4 Tomàquets ben madurs</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 gra d’all</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 ceba gran ben trinxada</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>4 cullerades d’oli d’oliva verge extra.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Sal i pebre negre</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Aigua calenta o un brou de carn si en tenim.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Procediment:</span></em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>En una cassola de fang hi abocarem 4 cullerades d’oli d’oliva.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Quan l’oli sigui ben calent, hi anirem tirant la costella tallada que haurem salpebrat prèviament. Un cop la costella sigui rosa, hi afegirem la ceba i l’all remenant-ho bé per tal que no se’ns cremi la ceba. </em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un cop la ceba i la costella estan a punt, afegirem el tomàquet que haurem escaldat, pelat i trinxat. Tant bon punt veiem que el sofregit està llest afegirem els fideus que barrejarem ben bé amb el sofregit, deixant que agafin una mica de temperatura. Arribat aquest punt, cobrirem la cassola amb aigua bullent o brou, fins que tot just tapi els fideus. Recordem que s’ha de remenar o sacsejar la cassola per tal de que els fideus no s’aferrin. Quan veiem que quasi ja estan, rectificarem el punt de sal. S’ha de tenir ben present que haurem de treure la cassola del foc quan els fideus encara siguin un xic durs, dons la cassola de fang reté molt l’escalfor i la cocció continua una estona després de separar-la del foc. De tota manera sempre és millor que la pasta sigui al <span style="background-color: lime;">“dente”,</span> dons és molt més digerible.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per acompanyar aquest plat recomano un vi negre de la <span style="background-color: cyan;">D.O Terra Alta</span>.</em></strong></div><strong><div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em></strong><div style="text-align: justify;"><strong><em>Bon profit a tothom!!</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-42814981853343033442010-03-10T21:10:00.000+01:002010-03-10T21:10:45.287+01:00UNES MANGONGUILLES AMB SÈPIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOqeXc5-ylMF7WyTFMTdU3iqJRucvq03wdgQR7kMy_cRr1O7OKCBRBkp_yl4e97TcF-3TX1x8KcANzd4RW7I_o1pf14VUl7gDau77pjAqHTUUwGv54OuI95Q3HXyv3mGvf5wiKlZsDHDFF/s1600-h/IMGP1132.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOqeXc5-ylMF7WyTFMTdU3iqJRucvq03wdgQR7kMy_cRr1O7OKCBRBkp_yl4e97TcF-3TX1x8KcANzd4RW7I_o1pf14VUl7gDau77pjAqHTUUwGv54OuI95Q3HXyv3mGvf5wiKlZsDHDFF/s320/IMGP1132.JPG" vt="true" /></a></div><div style="text-align: justify;"> <strong><em><span style="color: #cc0000;"> Un plat amb personalitat i bones intencions</span></em></strong><span style="color: #cc0000;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Diuen que quan un es lleva pel matí una mica girat, val més que no faci res i menys que entri a la cuina a fer res, en el cas de que això fos el que tenia previst.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Avui diumenge, m’he llevat un xic girat i desprès d’esmorzar m’he dit que tant mateix el que no fes avui no ho podria fer la resta de la setmana. Així dons, m’he disposat a cuinar i he fet dues coses a la vegada, la que tenia pensat fer i un altre per avançar feina. De la primera que he fet és de la que parlaré, de l’altre ja ho faré un altre dia.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>He cuinat unes <span style="color: #990000;">mandonguilles amb sèpia</span>, amb tots els ets i uts que li son propis per poder anomenar-se d’aquesta manera.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Tot seguit explico la recepta i els ingredients que hi he emprat.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Ingredients:</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>400 grams de carns de porc i vedella barrejada</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 o 2 sèpies, segons la mida</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>1 ou</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Molla de pa mullada amb llet una llesca gran</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>All i julivert picats</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Sal i pebre</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un pensament de nou moscada</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un altre pensament de canyella en pols</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Pel sofregit: Una ceba gran i un gra d’all ben trinxats, dos tomàquets ben madurs ratllats.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per la picada: Un grapat d’ametlles torrades, dues galetes Maria, un gra d’all i julivert picat i uns brins de safrà.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Procediment:</span></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>En un bol gran barrejarem tots els ingredients procurant escórrer una mica la molla de pa que tenim ficada en llet.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Quan tots els elements estan ben barrejats, farem les mandonguilles procurant que no ens quedin gaire grosses i d’una mida regular, tot seguit les enfarinarem i fregirem en abundant oli d’oliva. Reservarem les mandonguilles disposant-les sobre paper absorbent.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>En una paella sense oli hi farem suar la sèpia durant pocs minuts, la reservarem deixant-la refredar i tot seguit la tallarem a trossos petits.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Tot seguit farem el sofregit agafant quatre o cinc cullerades de l’oli amb el que em fregit les mandonguilles. Primer de tot enrossirem la ceba i l’all i tot seguit hi abocarem el tomàquet ratllat, a continuació afegirem la sèpia que hem tallat abans i que teníem reservada.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>El sofregit ha de quedar <span style="color: #cc0000;">ben concentrat</span>, procurant que la ceba quedi ben rosa però sense cremar-se i el tomàquet ben cuit.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><span style="color: #cc0000;"></span><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Un cop tinguem el sofregit a punt, afegirem les mandonguilles, ho remenarem per barrejar bé les mandonguilles i el sofregit hi afegirem aigua calenta fins quasi bé cobrir-ho i ho deixarem coure a foc baix durant un quart d’hora, moment en que afegirem<span style="color: #cc0000;"> la picada</span>. Un cop haguem sacsejat la cassola per fer que la picada s’ajunti bé amb la resta d’ingredients, ho deixarem coure cinc minuts més corregint el punt de sal.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Per beure recomano un vi de la D.O. <span style="background-color: lime;">Costers del Segre</span>.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em>Bon profit!</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmQ3YUIj1lzfLlo0Rr_XmOexiuHW87JiAnk0p-pkqEVQVRnceiWr3Ds2DfZj3_XV0bYXaomq9zx2OTQ9Ps0ZkAHmMw9d1wlvJV-ReYhirkQbzU51LWYEUINhGg2KU7OB6jM-2ddFSkIC21/s1600-h/IMGP1136.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmQ3YUIj1lzfLlo0Rr_XmOexiuHW87JiAnk0p-pkqEVQVRnceiWr3Ds2DfZj3_XV0bYXaomq9zx2OTQ9Ps0ZkAHmMw9d1wlvJV-ReYhirkQbzU51LWYEUINhGg2KU7OB6jM-2ddFSkIC21/s400/IMGP1136.JPG" vt="true" width="400" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><br />
<em></em></strong></div><div style="text-align: justify;"><em><strong> <span style="color: #cc0000;">Podeu triar: la cassola o el plat, jo ho tindria ben clar!!!</span></strong></em></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2296796956019051545.post-71632420231544136322010-02-28T20:39:00.002+01:002010-02-28T20:46:28.348+01:00BACALLÀ AMB PANSES, PINYONS I OU DUR<div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMrrz8WdOYVMcYkQ47eOYyFQij8VMSUgYA6K6bhUfEpX3gt9OfXsUnd72onzJg6H3oJxqI3YcBcfNwwPrF4fLW7P5dMXk74suKibsyzvklWwvWAwzVcOA7x7I1GB6Lg4A4Bb4zreVghyGV/s1600-h/IMGP1130.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMrrz8WdOYVMcYkQ47eOYyFQij8VMSUgYA6K6bhUfEpX3gt9OfXsUnd72onzJg6H3oJxqI3YcBcfNwwPrF4fLW7P5dMXk74suKibsyzvklWwvWAwzVcOA7x7I1GB6Lg4A4Bb4zreVghyGV/s320/IMGP1130.JPG" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">La cuina de quaresma</span>, àmpliament comentada i estudiada per molts, ens excita els sentits amb tot un ventall de plats que aprofitant les primeres hortalisses que ens anuncien que la primavera és a tocar, suposen un canvi important: donen pas a la <span style="background-color: #c27ba0;">cuina de primavera</span>, deixant enrere la cuina del fred.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em></em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Amb la quaresma tanquem el període hivernal fent via cap una estació de temps més amable i compatible amb fer vida a l’aire lliure. És temps de calçotades, costellades i grans esteses de brases per coure-hi sardines o el que es cregui més adient. El que realment importa és que el dia s’allarga podem romandre més temps al carrer.</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Per celebrar que la primavera ja és a tocar, proposo que cuinem un plat de bacallà típic de la cuina quaresmal, que alguns seguim més per tradició que per devoció. El plat al que em refereixo és el <span style="background-color: lime;">bacallà amb panses, pinyons i ou dur</span>; plat antiquíssim del que se’n té referència escrita al segle XVII.</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Ingredients:</span> </em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>8talls de bacallà dessalat</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>1 ceba </em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>2 grans d’all</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>2 tomàquets ben madurs</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>25 grams d’ametlles</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>50 grams de pinyons</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>50 grams de panses</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>3 ous durs tallats per la meitat</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>1 pessic de canyella en pols</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Farina per arrebossar el bacallà</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Oli per fregir els talls de bacallà</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>1 ramet de julivert</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Sal i aigua</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em><span style="background-color: lime;">Procediment:</span></em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Primerament fregirem el bacallà amb oli suficient durant no gaire estona, tot seguit el reservarem apart.</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Amb part de l’oli de fregir el bacallà farem un bon sofregit amb un gra d’all, la ceba trinxada i el tomàquet ratllat. Deixarem fer el sofregit lentament i quan estigui quasi fet hi afegirem els talls de bacallà, les panses i els pinyons. Ho remenarem agafant la cassola amb drap fent moviments giratoris per evitar ficar-hi la cullera i malmetre els troços de bacallà, tot seguit hi afegirem aigua sense que cobreixi el contingut de la cassola, deixarem que cogui a foc baix.</em></strong></div><div style="text-align: justify;"><strong><em> Mentrestant, farem una picada al morter amb el pessic de canyella, les ametlles i el julivert, dissoldrem la pasta amb un xic de suc de la cassola i ho abocarem al damunt del bacallà, tot seguit disposarem els ous pel voltant mirant de que no se’ns trenquin. Tornarem a fer moviments giratoris per tal de que es barregi bé, rectificarem de sal i ho podrem portar a taula.</em></strong></div><strong></strong><br />
<div style="text-align: justify;"><br />
</div><em></em><br />
<div style="text-align: justify;"><strong><em>Per beure recomano un vi de la <span style="background-color: #d5a6bd;">D.O Costa Brava</span>.</em></strong></div>CAP I POTAhttp://www.blogger.com/profile/02055447912014195059noreply@blogger.com1