ARRÒS AMB FAVES I CARXOFES

Un arròs per budells delicats

Encara que em diguin que soc monotemàtic, avui també vull parlar d´arròs, de l´arròs que vaig cuinar el diumenge per dinar i que per senzill m´ha fet content.
En l´anterior post, vaig dir que aquest cereal és molt sofert, i ho és de debò.

És una menja epicúria i terapèutica. Qué menjem sino quan tenim mal de panxa?
L´arròs bullit amb un gra d´all i un rajolinet d´oli fa miracles. L´aigua d´arròs que es fa pels infants ha estat i continua siguent una eina terapèutica important que no ha pogut substituir cap dels més recents avenços científics.

Que em dieu de l´arròs amb llet? Malgrat els seus detractors, és una menja dolça que ha sobreviscut a les versions de la modernitat més deconstructora i mutiladora de sabors i costums.

Malgrat que estiguem en ple hivern, vaig poder comprar al mercat les primeres faves. Eren petites, tendres, tot un esclat de pre primavera, que junt a unes carxofes del Prat, varen constituir els principals elements de l´arròs a la casola d´aquest diumenge: Arròs amb faves i carxofes.

M´agradaria saber que en pensa d´aquest plat el meu admirat Josep Maria Lladonosa i Giró. Aquest gran cuiner que ha escrit un bon grapat de llibres de cuina i a més de no deconstruir rés a investigat la nostra cuina medieval, fent-nos coneixer el nostre passat gastronòmic, peça fonamental del que som i del que hem sigut. Més endevant tornaré a parlar d´aquest gran cuiner.

Per fer aquest plat, vaig enrosir una ceba i un all en una casola de terrisa, mentre s tant, en una olleta hi bullia les faves i en els últims minuts les carxofes tallades. Quan les faves eran ben tendres, ho vaig colar i reservar.

Tot seguit, vaig tirar l´arròs a la casola per barrejar-l´ho bé amb la ceba i l´all, després el brou vegetal fet amb porro, ceba, pastanaga, àpit i julivert. Quan va arrancar el bull, l´hi va caure pel damunt una pluja botànica de faves i carxofes que va buscar el forma de caure bé i repartir-se.Després d´una pedregada de sal i pebre negre, 15 minuts de forn i 2 minuts de reconfortant repòs, vaig repartir i compartir aquest dinar, com aquell frare de la dita que un altre dia comentaré.

Per fer anar avall l´àpat, vaig obrir una ampolla de Campillo Crianza 2001, un vi que no està gens malament i dona ànims per entrar a la cuina de nou i així tenir l´excusa d´obrir-ne un altra ampolla.