PATATAS A LA RIOJANA

Un plat per gent decidida i un vi per obrir-ne dues ampolles

Aquest plat és ben senzill i malgrat tot no em faria res menjar-lo ben sovint. Només cal bona matèria prima per que tingui cara i ulls.

Com el seu nom indica, és un plat típic de la Rioja, zona geogràfica coneguda pels seus meravellosos vins i pel seu caràcter conservador. El conservadurisme que és incapaç de conservar res important no m´interssa i l´altre, - el conservadurisme polític- em fa venir ganes de estornudar i a cops fins i tot, renegar ferros i claus.

Diuen que el gran cuiner francès Paul Bocusse en un viatge que va fer a la Rioja on va tastar els seus vins i més coses, li varen fer menjar un plat de patates a la riojana, s´ho va mirar amb certa displicència, va agafar la forquilla i va començar a menjar. Els amfitrions tenien el cor encongit pendents d´ell, de la seves reaccions; mestrestant el cuiner tastaolletes anava menjant, no deia res, quan va acabar, va beure un glop de vi i va exclamar: En vull més!!.

S´en va menjar dos plats i tot seguit va manifestar-se aixì: Això és el més bó que he menjat en molts anys!!!!

Aquest senyor va ser espontani i sencer en les seves expressions, no tenia cap necessitat d´ensabonar als seus amfitrions.

Ahìr al vespre vaig cuinar aquest plat amb la saludable intenció de menjar-lo l´andemà per dinar, que és quan és més bó.

Vaig comprar uns xoriços de León poc curats, ja que soc dels que penso que una mica de xoriço ben guardat no fa mai nosa i que pot apaivagar la gana en qualsevol moment. Podeu deduir que en vaig comprar una quantitat suficient, no fos cas que en faltés.

Quan faig aquest guisat, sempre i posso una peça de xoriço per persona.
Les patates juguen un paper tant important com l´element porcí, han de ser de bona qualitat. En aquest cas vaig apostar pels grelos gallecs que tot i que els venen una mica grillats, son d´una qualitat òptima, com quasi bé tot el que es fa a Galicia.

Procediment culinari:
Una ceba mitjaneta trinxada ben petita que anirem possant a l´olla, tot seguit, hi afexim les patates que en lloc de tallar-les, s´han de trencar per que aixì deixin anar midó i lliguin el suc. Tot seguit hi afexim els xoriços i ho cobrim amb aigua.
Quan arrenqui el bull i afegim la polpa d´un pebrot sec que haurem pos´t en remull amb aigua calenta durasnt una mitja horeta. Recomano sacsejar l´olla sovint, això fa que les patates xoquin i vagin deixant anar el midó.

Quan estiguin racticament cuites les patates, en una paella amb dues cullerades d´oli, enrosirem dos grans d´all que treurem del foc tant bon punt comencin a agafar color, tot seguit i afejim una cullerada sopera de pebre vermell dolç que disoldrem en l´oli i abocarem a l´olla.

Sacsejarem bé tot el contingut i ho farem bullir a foc lent dos minuts més.
La sal s´ha d'incorporar quan està pràcticament fet el plat, dons correm el perill de que ens surti salat si ho fem al principi. S´ha de tenir present que el xoriço ja té sal .

En aquest plat tan viril i va un vi que també ho sigui, i ja que estem a la Rioja jo recomano un vi d´aquell mateix país. En aquest cas proposo el VIÑA CUBILLO, que amés d´una óptima relació qualitat preu, té suficient cos per parlar de tu a tu al xoriço i a les patates.

Important: Recomano una provisió de pa suficient per aixugar el plat. És un greu pecat mortal no menjar-se el suquet que resta en el plat.
Bon profit a tothom!!