Estic una mica cansat de les coses que veig a l´entorn de la cuina.
Avui diumenge un dels diaris de Barcelona regalaba junt al dominical un llibret que pretenia ser un receptari d´arrossos. Tot molt ben presentat i amb una composició molt acurada. Sen dubte podem dir que s´els han gastat.
Avui diumenge un dels diaris de Barcelona regalaba junt al dominical un llibret que pretenia ser un receptari d´arrossos. Tot molt ben presentat i amb una composició molt acurada. Sen dubte podem dir que s´els han gastat.
Un altre cosa son les presentacions amb plats tipus palangana que s´han posat de moda junt amb la cuineta minimalista, deconstruïda i esferificada.
No se pas on anirem a parar! Em pregunto si amb aquestes racions minimalistes pretenen cuidar la linia del personal afeccionat a la taula. El pitjor de tot és que on hi ha un plat tipus palangana s´experimenta un sensible augment del preu del plat. Aquesta és una política clarament inflaccionista i que perjudica les butxaques dels que cauen en la temptació de visitar un restaurant on palanganerisme s´hi ha ensenyorit.
Tant mateix hi haurà qui pensi que soc un torracollons. M´és ben igual, se m´en fot!.
Bull compadir-me dels que han caigut en el parany d´anar a un d´aquests locals palanganeros, degut a que es queden amb gana o bé han de demanar un altre plat per poder dir que han dinat. Tot plegat fa augmentar la xifra total de la minuta, amb perjudici de les finances propies i en benefici de les alienes.
En un restaurant de la Barceloneta un arròs és un arròs (amb algunes excepcions) i l´arròs o el peix el serveixen en un plat dels de sempre i et deixen la casola o paella al teu costat per si en vols més, vaja com s´ha fet sempre collons!
Cal dir malgrat tot que hi ha llocs on han caigut en el parany de voler captar el turista, donant pitjor qualitat i augmentant els preus.Això és, a la llarga, un mal negoci, dons se sap com es comença i no com acaba. Quan es vol redreçar aquesta situació ja és tard i la clientela del pais ja no torna.
Els entrants son entrants, frets o calents, sempre podem trovar-hi el que més ens agrada: uns bunyolets de bacallà, croquetes, seitons, cloïses i una llarga llista de coses bones.
No fa gaires dies vaig dinar a Can Majó a la Barceloneta. Va fer un dinar d´antologia.
Ho detallo: Entrants, bunyols de bacallà, tallarines, carxofes arrebosades. De segon, un arròs de marisc que feia tremolar les cames, al seu punt de cocció, el grà sencer, al punt de sal, tot plegat un encert. Per acabar-ho de rodonir un postre excel.lent, unes maduixetes dels bosc flambejades amb una bola de gelat de vainilla.
Per humitejar totes aquestes viandes varem beure una ampolla de Rioja, un maravellós RODA I que era al seu punt de temperatura.
Aquest és un restaurant que recomano per la regularitat que té la seva cuina, la profesionalitat i eficiència del servei i tambè pel seu preu.
No cal dir que els plats eren dels de sempre, plans, blancs i d´una mida que permetia que hi capigués tot.
Bon profit a tothom!!
