L'home és un animal de costums, unes bones i altres no tant, ja se sap, és la condició humana.En els costums del menjar, hi ha de tot, i que consti que no vull encetar cap polèmica amb els partidaris de la "cuineta" de fireta.
Avui he dinat al 7 Portes, un restaurant amb solera, dels que ja no en queden. Recordo haver-hi anat de petit i haver menjat canelons y flam de postre.Un dia que pugui entre-tenir-m´hi vull fer un monogràfic sobre restaurants amb encant, dels que ja no es porten.
Avui assegut al 7 Portes, per un moment m'ha semblat veure el fantasma del rei Alfons XIII i el Gobernador Civíl de Barcelona Correa Bleguison acompanyat d'una bonica senyoreta.El borbó s'ha pres un vermut avants de fer la comanda i el governador ha anat directament a un menjador privat i al cap de poc he vist un cambrer pujant una ampolla de "cava" rosat.
Finalment he decidit preocupar-me del que havia anat a fer realment en aquell reputat restaurant,i també, atendre com cal a la senyora que m'acompanyava, que per cert, no tenia res que envejar a la acompanyant del Gobernador Civil de la província.Hem menjat bé, molt bé. Tant mateix, algú dirà que soc de gustos vulgars i tronats, tant se me'n dona!! o dit d'un altre forma més
contundent, Tant me fot!!Per començar hem demanat uns bunyolets de bacallà, esqueixada de bacallà iens xipironets fets a l'andalusa. De segon, no podia faltar un arròs Perellada. Els angelets hi ballaven sardanes al voltant de la paella de la flaire que feia.Per beure un vi de Rioja que Deu ni do, un Viña Pomal. Els postres han estat d'allò més, he recuperat sabors de fa no sé quan.. hem demanat un pijama.
El pijama és un postre barceloní per excel.lència que no entenc per quin motiu ha caigut en desgràcia i només es pot trobar en uns quants restaurants de Barcelona.
Ja sé que aquest postre és una bomba de colesterol, però un dia és un dia i no hem vingut al mon a patir tant com per no caure en l´excès de tant en tant.
He volgut retre homenatge a qui va crear aquest postres, a qui va inventar-se el fricandó, al que va escalivar uns pebrots per primera vegada i al mag que amb un talent fora de sèrie va ser capaç de fer els bunyols de bacallà. A tots els que varen ser capaços de "civilitzar"la nostra cuina enriquint-la amb aportacions d'altres llocs i varen fer de la cuina popular quelcom sublim i digne d'admiració per tots els que venen de fora.
6 comentaris:
Crec -però potser m'equivoco- que el pijama va tenir vigència mentre els seus ingredients es van considerar un luxe, i va decaure quan es va imposar una certa idea del luxe renyit amb la golafreria. A mi m'encanta i de petita me'l demanava sempre, però reconec que fa any i panys que no n'he pres.
Mar. Els ingredients del pijama es continuen demanant per separat. El gelat, el flam i molt menys la fruita almivarada.
És droga dura i no espot menjar gaire sovint si no vols fotre un pet com una glà.
Jo ahir el vaig demanar desprès de més de trenta anys de no haver-lo menjat. Coses de l´edat!!
Ahhhh, el pijamaaaaaa. Que de puta mare redeu.
Jo, que sóc defensor de la cuina 'de fireta' per als dies senars sóc també firme defensor del pijama (y todo lo que precede) per als dies parells.
La plebe demana un homenatge pijamistic i jo...jo... sempre he sigut dèbil amb la plebe.
Hola Cap i pota,
quantes vegades n'he parlat amb la Txell, la meva parella vermella, del deliciós i oblidat pijama.
N'hi un munt de plats que només podía menjar quan,com deia la meva avia, "anàvem a la fonda" . Jo ho tenia clar: de primer truita a la paisana, de segon cervellets a la romana i de postres: pijama! Difícilment cap dels tres plats es troven ja a les cartes dels restaurants. Ben aviat anirem a les 7 portes a fruïrne al menys d'un d'ells!
Esperem ansiosament la teva serie sobre restaurants amb encant. De tota manera, com a vallesans, et recomanem una visita a la Fonda Europa, que ha sabut conservar el sabors dels restaurants de ca nostra
Gràcies!
Kike i Txell
Kike i Txell: gracies per les vostres paraules. Com no podia ser d´un altre forma, la Fonda Europa forma part d´aquests restaurants amb encant, aixì com el Restaurant Senyor Parellada i les 7 Portes.
Gràcies per les vostres paraules.
Molt bon dia, senyor cap,
Sé que no sóc benvinguda a aquest blog, però les darreres polèmiques originades per Santi Santamaria m'han fet pensar molt en vostè, i no he pogut reprimir tornar a donar un cop d'ull a aquest magnífic blog per a mi vedat. Suposo que en aquest combat entre dos dels grans cuiners de casa nostra, vostè es deu declarar defensor de l'ofensor. Jo en canvi, no puc deixar de titllar-lo d'envejós i em poso al costat d'Adrià. Però em sembla ridícul que dos cuiners amants de la seva feina es discuteixin per discrepances poc fonamentades. No li sembla? Per aquest motiu li demano que deixem enrere els temps de guerra entre nosaltres i em permeti fer-li alguna visita de tant...
Publica un comentari a l'entrada