Ja comença el bon temps, al menys, el temps que a mi m’ agrada.
Amb l'arribada de la primavera gaudim de més hores de llum natural i sembla que els dies donin per fer més coses.
Tot plegat, fa que estiguem més alegres, al menys, jo ho veig així.Ja podem comprar maduixes del país, es a dir, del Maresme i d'aquí a poc les cireres ens faran adonar que l'estiu és a tocar.
Fa dies parlava del peix blau i de les optimes condicions en que està en aquesta època.
Tant les sardines com els barats estan en el seu millor moment i jo afamat defensor del peix blau, m'he proposat cuinar-lo de totes les formes possibles durant aquest període en que té més greixos i és més saborós.
He començat amb uns barats en papillota. Senzills, agraïts i soferts.
PREPARACIÓ
PREPARACIÓ
4 barats mitjans
1 pebrot verd
1 ceba tendre grossa
1 gra d´all
1 patata groseta
1 fulla de julivert
Oli d´oliva, sal i pebre blanc
Tambè ens caldrà un full de paper de cuina del que en diuen sulfuritzat. Tambè es pot fer amb paper d´alumini.
Un cop tallades les verdures les he colocat sobre la meitat del paper, que prèviament ja havia untat amb oli, tot seguit, hi he posat els barats, els he salpebrat i he afegit una altre raig d´oli.
Tot seguit, he tancat el paper procurant que quedés el més ermètic possible i ho ficat al forn ja preescalfat a 230º.
Quan el paper s´ha inflat, al cap d´uns 15 minuts, he retirat la safata del forn i he overt la bossa a taula.
Acompanayament: amanida d´espinacs amb formatge tendre i anous. Una delicia, o aixì m´ho sembla a mi.
Per beure, he agafat de la meva modesta bodega, un VIÑA POMAL Reserva del 2001 de les Bodegas Bilbainas.
El cafè, l´he près ja estirat al sofa, que és on més m´agrada pendre´l quan he fet un àpat que no ha decebut les expectatives.
Demà sera un altre dia i que Sant Prancràs vetlli per tots nosaltres. Amén
2 comentaris:
Bon dinar de primer de maig, a punt del temps de les cireres. Bon mes, sucós però encara poc suador. M'agraden molt el barats i les sardines, ara, per adonar-me de que encara hi ha paraissos terrenals. Ja veus.
Manolo: No som res.. Hi ha paradissos encara que cada cop costin més de trovar. Al bell mitg de tanta mediocritat, papanatisme, deconstrucció i adulteració.
Per aixó soc tant intransigent amb la cuina collonada.Té el mateix sabor un plat fet per la Ruscalleda o l´Adriá fet a Badalona que a Pekin. La globalització dels sabors i les tàcniques de cuina posibiliten que això sigui aixì.
Visca el pollastre amb escamarlans!!!!
Publica un comentari a l'entrada