ARRÒS AMB LLUÇ O LLUÇ AMB ARRÒS

He pensat en l´ùs limitat que moltes vegades li donem al pebre vermell dolç.

Quasi bé sempre n´agafem tant sols un xic per donar un lleuger matis a un plat. Mai (o molt poques vegades) se li dona un paper de protagonista per fer-lo lluir amb llum pròpia.

Avui diumenge, com cada día de la setmana, s´havia de dinar i per aquelles coses que a cops succeeixen, no tenia gaires coses a la nevera ni havia pensat clarament el que faria per dinar.

Només tenia dos llucets sense espina, dels quals havia fet treure el cap i les espines, que sempre guardo al congelador per fer fumets.

He decidit fer un arròs amb lluç i per tal de que no fos d´una blancor melancòlica, a més de fer sofregir una ceba petita com a quasi ùnica font d´origen botànic, he pensat en que una bona cullerada de pebre vermell dolç podría donar un contrapunt de color i sabor.

Amb els caps i les espines he fet un fumet que només ha bullit uns vint minuts a foc suau mentre la ceba anava agafant color, tot seguit quan la ceba ja era a punt, li he afegit l´arròs, que he berrejat bé amb la ceba, seguidament, una mesura de fumet i la cullerada de pebre vermell que he disolt ven bé per tal de que no s´hi fessin grumolls, tot seguit, l´altre mesura de fumet i he introduit la casola al forn. A mitja coció, he disposat pel damunt els troços de lluç.

Tot plegat, ha resultat d´allò més bo i quasi bé una menja de dieta.
Per fer-ho anar cap avall, he obert una ampolla de DINASTIA VIVANCO, un vi que fa dir si senyor i que em reconcilia (no del tot) amb els llepa fils que beuen Moët Chandon amb un plat de bledes.
Bé, per avui ja n´ha prou.

Que Sant Anastasi,patrò de Badalona vetlli per tots nosaltres i vosaltres i que vos faci profit. Adeu siau i fins un altre dia.