ELS MACARRONS DE L´ADVOCAT SOLÉ

En la cuina típicament barcelonina hi ha una recepta de pasta que no he pogut resistir la temptació de cuinar.Es tracta dels "Macarrons de l'advocat Solé".

Aquesta recepta és a la carta del restaurant "Senyor Parellada" on es va crear en honor d'un advocat que així es deia.

Aquest advocat té una biografia que molts ja voldrien, pel seu compromís amb les seves idees i per la consecució d'una societat més justa i igualitària.

En el decurs de la seva trajectòria com advocat, va defensar a molts lluitadors represaliats pel franquisme davant del TOP, també va defensar els drets de molts treballadors a la Magistratura del Trabajo, com advocat adscrit a CC.OO.

L'advocat Solé també va ser diputat per Tarragona en dues legislatures a las llistes del PSUC, el seu partit sempre.

En Josep Solé i Barberá va morir l'any 1998.Recordo haver compartit estovalles amb ell en una ocasió junt amb en Josep Benet, un gran amic seu amb el que havia compartit moltes defenses.

Tan en Solé com en Benet, els hi agradava menjar bé, tant mateix per la figura estilitzada d'ambdós personatges ningú ho diria.

No se qui és l'autor intel·lectual d'aquesta recepta però ha aconseguit un maridatge equilibrat entre les cuines que es fan al nord i al sud d'Itàlia.

Al nord, s'utilitza molt la crema de llet i la mantega, i a mesura que anem baixant per la canya de la bota italiana cap al sud, l'us de l'oli d'oliva s´imposa del tot. Dit d'un altre manera, al nord salses blanques i al sud vermelles amb tocs verdosos d'alfàbrega.

RECEPTA: (per a dues persones)

Penne (macarrons) 250 grams.

Cansalada fumada, tres tires tallades a daus.

Espinacs en cru tallats ben fins, 250 grams.

All, un gra tallat ben fi.

Tomàquets madurs pelats i tallats en daus, 3.

Mantega, un volum similar a un ou petit.

Crema de llet, 200 grams.

En una paella sofregirem l'all amb la cansalada, tot seguit hi afegirem el tomàquet i quan veiem que els daus volen desfer-se hi afegim la crema de llet i salarem vigilant de no fe-ho en excés, dons la cansalada sovint ja es prou salada.

Quan veiem que la crema es redueix hi afegim els espinacs i ho remenem. Tot seguit ho barregem amb la pasta no massa escorreguda, saltejant tot el conjunt i vigilant que la salsa no quedi seca.

És un plat agradable de menjar inclús pels que no son gaire partidaris de les mantegues i les cremes. Per aquesta plat recomano un vi amb una mica de cos, encara que sigui blanc.

Proposo un vi de Gandesa dels que venen a granel, ja que els vins blanc embotellats darrerament pateixen d'un amanerament que coqueteja amb el transvestisme, fruit de les barreges amb els "verdejos" i altres collonades.

Si algú em pot dir algun vi blanc d'on sigui que no tingui las característiques que he assenyalat que m'ho digui, l'hi estaré agraït tota la vida.

Bon profit i feu bondat, i si pequeu que sigui de luxúria i de gula.Amen