CIGRONS EN GENERAL I AMB ESPINACS EN PARTICULAR

El cigró és un llegum de les més apreciades de les tretze mil tipus que hi ha. Per si sol, cuinat de totes les maneres possibles, sempre acaba esclatant dintre la boca donant un ampli ventall de sabors i matisos. Sigui del tipus que sigui, de Castella d´Extremadura o de l´Alta Anoia, mai deceb.

El cigró s´ha de tractar bé, no vol coccions ràpides dintre d´olles exprés. Tot el contrari.

Si volem treure-l'hi profit a una bullida de cigrons, els hem de posar en remull al dia avants amb aigua freda i un grapadet de sal (no massa).

A l´hora de coure'l, hi sortirem guanyant si utilitzem aigua bona, es a dir, de garrafa o d´una font que coneixem.

Si volem menjar cigrons bullits per acompanyar un altre menja o bé per menjar-los amb el seu suc, recomano que no s´hi fiquin gaires guarniments botànics. El cigró és com el sol: un astre que llueig amb llum pròpia i no li calen masses ingredients que només fan que emmascarar el seu gust original.

Es podem menjar freds amb una vinagreta, es poden incorporar en un arròs de carn, per no parlar del paper que juguen els cigrons de l´escudella o qualsevol parent pobre d´aquest plat tant ibèric en les seves diferents formes, segons el lloc on es faci.

Dit això, crec que toca fer un xic d´història. Els llegums i sobretot el cigró han format part de la base alimentària dels pobladors de la mediterrània des de fa molts segles. Han estat trobades restes d´aquesta llegum a excavacions preneolítiques de Sicília i neolítiques de Suïssa, era també d´ùs comú a l´antic Egipte.

El principal component del cigró, son els hidrats de carbó: 55 grams per 100 grams, les proteïnes son 19,4 grams, greixos 5 grams, fibra 15 grams, fòsfor 375 mgrams, Magnesi 160 mgrams, potassi 800 mgrams, sodi 30 mgrams, vit E 3,10 mgrams i folats 180 mcg.

Els hidrats de carbó del cigró, son d´absorció lenta fet que el fa indicat per a la dieta dels diabètics. Els greixos son del tipus monoinsaturats que ajuden a regular la tassa de colesterol. La proporció de fibra fa que el cigró sigui ideal per prevenir la constipació i previngui les malalties del tub digestiu (càncer de colon i diverticles).

Com que avants he parlat del paper dels cigrons de l´escudella, vull proposar un plat de la cuina pobre, de la que es fa amb el que sobra i no s´ha de llençar, ja que potser que ens perdéssim una joia gastronòmica de les que fan que ens reconciliem amb nosaltres mateixos i fins i tot potser, amb algú més.

Vull referir-me i proposar-vos uns cigrons amb espinacs. Els espinacs els comprem, però els cigrons son els de l´escudella que he dit avants.

Ingredients:

Cigrons ( els que tingueu. No menys de 300 grams)
Espinacs bullits i passats per la paella: 1 kg.
Oli: un bon raig
Pa: dues llesques no gaire grans.
Pebre vermell dolç: dues cullerades soperes.
Alls: dos grans o tres
Una mica de brou ( dos o tres cullerots)

Procediment

Un cop bullides, escorregudes i passats per la paella els espinacs, els reservem i en la mateixa paella hi fregim el pa i els alls sense que es cremin. Un cop fregits, els fiquem al morter i els desfem amb la ma de morter fins que quedi una pasta ben fina.

Si cal afegim un xic més d´oli a la paella on hi posarem els cigrons i els espinacs, el contingut del morter i les dues cullerades de pebre vermell que barrejarem ben bé amb la resta dels ingredients, tot seguit afegim el brou, ho remenem tot i li fem arrencar el bull deixant-ho a foc mitg fins que redueixi el brou i tot plegat quedi prou sòld com per poder-ho menjar amb forquilla.

Ja em direu si us agrada, desprès d´haver-ho menjat acompanyat d´un vi negre no gaire potent, vull dir amb no gaire graduació, com podria ser un Rioja. Proposo un Marqués de Riscal.

Vull dedicar aquest post a un amic meu que em llegeix, i amb el que he compartit i comparteixo a més d'afecte moltes més coses.
Va per tu Carlitos!