La galta d'en Ramon
En Ramon Parellada és un home afortunat: Sap cuinar molt bé les galtes.
L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de tastar les galtes que cuina en Ramon a casa seva. Eren unes galtes de porc ibèric cuinades com si es tractés d'un fricandó, amb els seus bolets i la salsa ben lligada.
Les galtes eren un regal pels sentits, ben cuinades, melosses i tobes. Al cap d'un moment i després de repetir (qui volia) la cassola va quedar ben escurada tot i que ja feia estona que menjàvem uns magnífics embotits ibèrics acompanyats d'uns vins excel.lents posat's a taula pels amics de la VINITECA VILA del carrer Agullers.
Les postres varen estar en consonància amb l'àpat, en abundància i qualitat: Mil fulls de crema i torrons artesans variats acompanyats d'un Pedro Ximenes dels que no es solen trobar.
Vaig quedar molt sorprès pel excel.lent maridatge de la galta de porc ibèric amb els bolets, donat que el porc ibèric té un gust més accentuat que no resulta gens fàcil de combinar amb segons que.
He cuinat galtes ibèriques d'unes quantes formes i la més m'ha convençut ha estat una preparació amb vi d'oporto i poma, aconseguint al final una reducció del vi que dona una salsa consistent que permet napar cada galta, fent que la carn guany matisos.
Us recomano que ho proveu de cuinar de les dues formes, totes dues son prou satisfactòries i si amés de la poma i afegiu unes castanyes, encara millor.
Bon profit!
4 comentaris:
Tens tota la raó. JL
No me flaquees, eh?
Una recetita de mar i montanya interesante? andaaaaaa
Besos
L'estiu passat amb motiu d'una cel-lebració familiar varem anar al Sr Parellada.
Potser és que ell no hi era, i no va poguer cuinar les galtes..., perquè les que vam menjar nosaltres no valien res.
El pastis, tampoc.
Encara sort que el primer plat estava molt bó, es tractava de la paella Parellada.
La veritat, quin desencant per tota la familia i sobretot per els pares que feian les noces d'or.
I el servei, que vol que li digui,
entre plat i plat van trigar una barbaritat.
He estat en "fondas" i "cases de menjars" sense tanta anomenada i li prometo que tant el tracte com el menjar han sigut molt millors.
I això que som del barri!!!
Maia: creguim que ho lamento. jo he anat a can parellad molts cops i encara que en Ramón no hi sigués, he menjat sempre molt bé. Li dono la raó amb el servei, que segons qui et toqui pots anar mudat!! Aquest fet li vaig comentar una vegada al Ramón i em va dir que h ha molts problemes per aconseguir personal que li agradi l'ofici i que si hi integrin, malgrat fer-los-hi cursos de formació, aprenentatge de català i cuidar altres aspectes que el client valora.
Publica un comentari a l'entrada