Aquest és l'aspecte que tenia la cua. No en va quedar ni una mostraTot recordant un meravellós àpat al restaurant El Caballo Rojo de Cordova, on vaig menjar un “estofado de rabo de toro” he intentat amb més encert del que jo mateix creia, de fer aquest plat.
Esta clar que el “rabo” no era de toro, si no més aviat de bou o vaca. Pel demés, tot igual o amb petites variacions que malgrat tot i que la carn de bou o vaca no és tant saborosa com la dels braus que han estat criats com marquesos, amb bona alimentació, fent gimnàstica diària a les deveses d’Andalusia i privats de tota mena de massificació pròpia de les granges.
La carn de la cua és molt melosa i gairebé sense cap mena de greix. Després d’una obligada cocció perllongada, esdevé molt tendre, suau i gelatinosa.
He preparat la recepta de la següent manera:
INGREDIENTS:
Una ceba grossa, alls, àpid, porro, tomàquet, pastanaga, farina, farigola, llorer, uns grans de pebre negre, oli, sal i vi negre.
Un cop salats i enfarinats els troços de cua els daurarem en una paella i els anirem col·locant dintre de l’olla a pressió a mida que estiguin llestos.
Trinxarem la ceba, el porro, l’àpid el tomàquet i la pastanaga en troços no massa petits. Junt amb els alls i les herbes aromàtiques els ficarem dintre l’olla.
L’oli de daurar els trossos de cua també anirà dintre l’olla i ho remenarem o foc viu. Tot seguit i abocarem el vi i un got d’aigua fins que tot just cobreixi les verdures i la carn.
Tapada l’olla, ho farem bullir 40 minuts i obtindrem una carn tendre, melosa que es desenganxa de l’ós.
La salsa resultant de la cocció es pot reduir i passar les herbes pel colador, obtenint una salsa més espèsa i lligada.
Es pot acompanyar amb patates fregides. Jo vaig fer unes carxofes saltejades amb all i julivert que vaig comprar amb la cistella ecològica de cal Brinco de Ventdelplà. Aquesta és una forma de menjar carxofes que recomano.
Per acompanyar aquest plat, recomano un vi potent, un Ribera del Duero, jo vaig prendre un Pago de los Capellanes, del que en vaig prendre unes quantes copes a la salut meva, dels meus amics i d’en Toni Farrés que ens ha deixat aquesta setmana passada.
Bon profit a tothom i que feu forces transgressions!!!!
1 comentari:
M'encanta la cua de bou i fa temps que no en menjo. Bravp! per les carxofes. I pel Ribera de Duero. Li diré a la meva cuinera de capçalera que m'ho repeteixi, que ho recrei, que faci el que vulgui. Una senyora fantàstica que, com si fos la meva germana gran, em convida a dinar ¡gloria bendita! molts dissabtes.
Publica un comentari a l'entrada