Truja finestrera, és puta o xafardera......Tot burjant-me en el més endins del meu sac de records gastronòmics, he recordat una menja que vaig tastar fa molts anys en un restaurant de muntanya.
Es tracta d’un braó de porc cuit amb verdures. El seu gust era diferent a tots els plats cuinats amb porc que havia menjat mai. Era suau, gens greixós i les verdures s’havien amarat del sabor del porc.
L’element botànic que contribuïa a donar personalitat al plat, eren l’api, la col, la ceba i algun altre que no recordo. El que si recordo és que s’acompanyava d’all i oli. No se quin nom li donen ni si té variants que donin peu a creure que aquest plat es cuina en altres contrades del país. Jo no he sabut trobar-lo enlloc més que no fos a la zona del Montseny, concretament a Riells.
Tinc la impressió de que és un plat antic, poc evolucionat (ni falta que fa), que no ha experimentat canvis ni mutacions al llarg del anys, cosa de la que me’n congratulo, ja que cada cop que un cuiner més o menys eixerit vol modificar per “alleugerir” qualsevol recepta, es cobreix de glòria, es a dir, esguerra el plat i no hi ha per on agafar-lo, dons ha esdevingut quelcom ben diferent i que no té res a veure amb la recepta original.
Si Josep Pla deia que la cuina d’un país era el seu paisatge ficat dins la cassola, podem afirmar sense por a caure en falsedat que el plat referit, és el Montseny i part de la Selva i un xic del Maresme introduïts amb més o menys convicció dintre d’un olla de fang de Breda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada