Un arròs amb sardines
Un vi amb sentiment
Joan Peiró
L’arròs amb sardines és un plat que per a mi és extraordinari per llur senzillesa i està carregat d’originalitat pels seus components barats, assequibles i dietèticament prou ben equilibrats.
En un arròs amb sardines hi ha cereal, verdures i proteïnes, és dir, hidrats de carbó, proteïnes, àcids grassos omega 3, vitamines, fibra, ferro, fòsfor, potasi.
El pobre Joan Peiró no sabia gaire d’àcids grassos ni de proteïnes però tant ells com la gent del seu temps tenien un olfacte especial que els permetia gaudir de tant en tant d’una menja com aquesta que els permetia sortir de l’habitual plat de llegums que era el que més es menjava en aquelles èpoques.
Ingredients:
1 kilo de sardines
400 grams d’arròs
Oli
1 ceba
3 grans d’all
2 tomàquets grossos ben madurs
Un bon grapat de pèsols
Per la picada, un manant de julivert, un all i uns brins de safrà.
Farem un sofregit ben concentrat amb la ceba, dos grans d’all i el tomàquet, tant bon punt el sofregit estigui llest, hi afegirem els pèsols, tot seguit l’arròs que farem enrossir un xic, arribat aquest punt ja hi podem afegir l’aigua o el brou de peix o vegetal a raó de dues mesures i una mica més per mesura d’arròs. Quan arrenqui el bull, podem afegir-hi les sardines ben netes de budells i d’escames, al cap d’uns deu minuts de cocció tirarem la picada que haurem fet en el morter ajudant-nos amb una mica de sal per evitar que saltin els ingredients. Deixatarem ben bé la picada amb una mica d’aigua per fer més fàcil la dilució amb l’arròs. Corregirem de sal i tant bon punt estigui ben cuit el servirem.
Per aquest arròs recomano un vi de Gandesa negre: Étim que recomano especialment.
Bon profit a tothom.
En Joan Peiró, l’anarcosindicalista conegut per les seves posicions moderades era també moderat a l’hora de menjar. Home d’acció que no va anar a l’escola, va ser quasi analfabet fins els vint anys, malgrat això va fer-se una formació digne, en molts aspectes molt superior a la d’algun universitari de casa bona.
Li agradava el menjar senzill, el que es menjava a les llars treballadores, que ben sovint era magre i escàs.
Li agradava el menjar senzill, el que es menjava a les llars treballadores, que ben sovint era magre i escàs.
L’arròs amb sardines és un plat que per a mi és extraordinari per llur senzillesa i està carregat d’originalitat pels seus components barats, assequibles i dietèticament prou ben equilibrats.
En un arròs amb sardines hi ha cereal, verdures i proteïnes, és dir, hidrats de carbó, proteïnes, àcids grassos omega 3, vitamines, fibra, ferro, fòsfor, potasi.
El pobre Joan Peiró no sabia gaire d’àcids grassos ni de proteïnes però tant ells com la gent del seu temps tenien un olfacte especial que els permetia gaudir de tant en tant d’una menja com aquesta que els permetia sortir de l’habitual plat de llegums que era el que més es menjava en aquelles èpoques.
Ingredients:
1 kilo de sardines
400 grams d’arròs
Oli
1 ceba
3 grans d’all
2 tomàquets grossos ben madurs
Un bon grapat de pèsols
Per la picada, un manant de julivert, un all i uns brins de safrà.
Farem un sofregit ben concentrat amb la ceba, dos grans d’all i el tomàquet, tant bon punt el sofregit estigui llest, hi afegirem els pèsols, tot seguit l’arròs que farem enrossir un xic, arribat aquest punt ja hi podem afegir l’aigua o el brou de peix o vegetal a raó de dues mesures i una mica més per mesura d’arròs. Quan arrenqui el bull, podem afegir-hi les sardines ben netes de budells i d’escames, al cap d’uns deu minuts de cocció tirarem la picada que haurem fet en el morter ajudant-nos amb una mica de sal per evitar que saltin els ingredients. Deixatarem ben bé la picada amb una mica d’aigua per fer més fàcil la dilució amb l’arròs. Corregirem de sal i tant bon punt estigui ben cuit el servirem.
Per aquest arròs recomano un vi de Gandesa negre: Étim que recomano especialment.
Bon profit a tothom.
2 comentaris:
M'encanta.
Es com si ja tingués el gust d'aquest arroç a la boca. Mmm...
Sens dubte el tastarem a casa aquest cap de setmana que es quan acostumo a innovar a la cuina.
Estic començant i em fa tantisima ilusió trobar blogs com el teu...
Gracies per mostrar els vostres coneixements.
Salutacions.
Moltes gràcies Montse. Per a mi és un plaer que el que escric en aquest blog agradii algú en pugui treure profit.
Bon profit.
Publica un comentari a l'entrada