La cuina de quaresma, àmpliament comentada i estudiada per molts, ens excita els sentits amb tot un ventall de plats que aprofitant les primeres hortalisses que ens anuncien que la primavera és a tocar, suposen un canvi important: donen pas a la cuina de primavera, deixant enrere la cuina del fred.
Amb la quaresma tanquem el període hivernal fent via cap una estació de temps més amable i compatible amb fer vida a l’aire lliure. És temps de calçotades, costellades i grans esteses de brases per coure-hi sardines o el que es cregui més adient. El que realment importa és que el dia s’allarga podem romandre més temps al carrer.
Per celebrar que la primavera ja és a tocar, proposo que cuinem un plat de bacallà típic de la cuina quaresmal, que alguns seguim més per tradició que per devoció. El plat al que em refereixo és el bacallà amb panses, pinyons i ou dur; plat antiquíssim del que se’n té referència escrita al segle XVII.
Ingredients:
8talls de bacallà dessalat
1 ceba
2 grans d’all
2 tomàquets ben madurs
25 grams d’ametlles
50 grams de pinyons
50 grams de panses
3 ous durs tallats per la meitat
1 pessic de canyella en pols
Farina per arrebossar el bacallà
Oli per fregir els talls de bacallà
1 ramet de julivert
Sal i aigua
Procediment:
Primerament fregirem el bacallà amb oli suficient durant no gaire estona, tot seguit el reservarem apart.
Amb part de l’oli de fregir el bacallà farem un bon sofregit amb un gra d’all, la ceba trinxada i el tomàquet ratllat. Deixarem fer el sofregit lentament i quan estigui quasi fet hi afegirem els talls de bacallà, les panses i els pinyons. Ho remenarem agafant la cassola amb drap fent moviments giratoris per evitar ficar-hi la cullera i malmetre els troços de bacallà, tot seguit hi afegirem aigua sense que cobreixi el contingut de la cassola, deixarem que cogui a foc baix.
Mentrestant, farem una picada al morter amb el pessic de canyella, les ametlles i el julivert, dissoldrem la pasta amb un xic de suc de la cassola i ho abocarem al damunt del bacallà, tot seguit disposarem els ous pel voltant mirant de que no se’ns trenquin. Tornarem a fer moviments giratoris per tal de que es barregi bé, rectificarem de sal i ho podrem portar a taula.
Per beure recomano un vi de la D.O Costa Brava.
1 comentari:
Déu meu, tot el que tens aqui em fa somiar truites.
M'encanta el bacallà.
A casa els avis es feia amb cigrons i una salseta boníssima a la que un cop servida i posa all i oli o maionesa casolana.
Sé que no s'assembla en res a la teva recepta, però... qui sap, potser la fem i resulti més bona. Segur que no ens desagradaria.
Llástima que l'avi ja no pot menjar bacallà.
Moltes gràcies de nou.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada