Anar a la peixateria i veure el peix que hi ha em fa activar ràpidament un hemisferi del meu cervell, que es posa en marxa i em fa imaginar ja cuinats, els peixos que hi ha a la panera.
L’altre dia vaig anar al mercat i en veure unes aranyes els hi vaig donar desseguida un destí gloriós. Poca broma volen les aranyes, pocs focs d’artifici i menys encara, elaboracions llargues que les farien perdre gust i personalitat.
Em va semblar oportú, donar un tractament propi del que feien els pescadors quan mar endins i arribada l’hora de dinar, havien de cuinar un “ranxo” per a tota la tripulació amb els peixos que hi havia i quatre elements botànics dels que mai mancaven a la barca.
El tomàquet ratllat, els alls i un bon grapat de fideus poden convertir un peix de roca amb un plat mariner substanciós, ric en matisos i plaent al nostre paladar. Amb unes aranyes o un bon congre o tant mateix una bona bastina es pot fer lluir el sol encara que faci un dia plujós i fred.
Ingredients:
Per a dues persones caldran un parell d’aranyes per cap.
4 tomàquets ben madurs ratllats
3 grans d’all
200 grams de fideus gruixuts
Un tros de pa petit
Per la picada. Safrà, ametlles julivert i all.
Procediment:
En una cassola amb oli farem fregir lleugerament les aranyes ja salades, un cop tinguin un xic de color les reservarem.
A la mateixa cassola afegint més oli si cal, fregirem ven bé el bocí de pa i també el reservarem.
A continuació afegirem dos grans d’all picats i els farem enrossir, arribat aquest punt i afegirem el tomàquet ratllat que sofregirem bé fins que es concentri i redueixi molt. Aquest pas pot durar molta estona, depenent de la quantitat d’aigua que dugui el tomàquet.
Un cop aconseguim que el tomàquet sigui ben cuit hi farem enrossir els fideus durant dos minuts i a continuació afegirem fumet de peix o aigua ben calenta, remenarem per tal que no s’aferrin els fideus i quan portin cinc minuts bullint, hi afegirem les aranyes.
Mentre es va fent el peix i els fideus, farem una bona picada amb el bocí de pa, les ametlles, el gra d’all el safrà i el julivert. Ho deixatarem amb una mica de suc de la cassola i ho repartirem per tota la cassola, sacsejant-ho. Ho deixarem coure cinc minuts més i ja es podrà servir, mirant abans el punt de sal.
Un vi negre de la D.O Montsant anirà molt bé amb aquesta cassola.
Bon profit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada