LLENTIES AMB CALAMARSETS

Amb la calor que està fent cal mirar de no moure’s gaire i procurar no caure embascat per pèrdua de líquids. És per això que proposo una menjar que sigui reconstituent, plàcid de fer i encara més agradable de menjar.

He pensat en un menjar que es pugui fer en dues vegades, per poder descansar tot fent una mitja part que pot ser tot lo llarga que vulguem. Dieu-me gandul si voleu però amb aquestes temperatures no puc fer res bé si requereix una mínima concentració.

Ja sé que em queixo de vici, que no en tinc cap dret a dir que si fa calor, que si suo, que si la iaia fuma. Els cuiners que es guanyen la vida davant dels fogons pateixen més que jo i per descomptat molt més que els encarcarats membres del Tribunal Constitucional, que gaudeixen de servei de bar, assistents i aire condicionat tots els dies de l’any i a sobre ho fan tot a l’inrevés.

Fet aquesta mena de delirant preàmbul, passo tot seguit a dir-vos que és el que he cuinat.

Per poder fer un bon dinar i no cansar-me gaire, vaig pensar amb unes llenties bullides amb una cebeta, uns grans d’all i una fulla de llorer. Les vaig bullir el dia abans i l’endemà vaig anar al mercat a comprar  uns calamarsets ben macos. Camí de casa vaig parar-me a prendre un cafè amb gel (ja feia calor), i un cop recuperat de la mitja basca que em va donar, em vaig dedicar a netejar els calamarsets i deixar-los a punt per l’hora de dinar.

Ja som a l’hora de dinar (o quasi), després de la migdiada del canonge, vaig anar cap a la cuina ben a poc a poc per evitar suar i sense fer soroll vaig trinxar all i julivert ben fi.

En una cassola amb tres cullerades d’oli hi caigueren els calamarsets junt amb l’all picat, un cop enrossit el calamar, ajudat d’un cullerot, hi vaig afegir quatre bones cullerades de llenties cuites del tipus pardina, ben barrejats tots els ingredients incluit el julivert, i tastat el punt de sal, es deixa arrencar el bull i ja es pot emplatar.

Segurament, algú pot pensar que aquesta combinació de mar i hort és potser agosarada, contranatura o senzillament fastigosa. Ja sabeu la resposta, tant se’m en fot!!! El que si és cert és que aquest platillo no duu xantana, lecitina, espessants, colorants o qualsevol collonada d’aquestes que utilitzen els cuiners de moda.

Per fer anar avall les llenties vaig possar a refrescar una ampolla de cava Mont-Ferrant .