VERDURES I ÀPATS D'ESTIU

Truita de ceba i carbassó

No cal dir que és pa amb tomàquet

 

                                           Truita de patates

Un dels plaers de l’estiu és sense cap mena de dubte la quantitat de verdures i hortalisses que hom pot trobar al mercat.

De ben segur que molta gent opta per comprar truites envasades al supermercat, unes truites que qui sap que tenen, qui les ha fetes i que porten. Imagino que de conservants i estabilitzants han de portar-ne, dons d’altre manera no entenc com es podem portar al cabàs, passejar-les i finalment emportar-se-les a la platja sense que els hi passi res als qui se la mengen.

Que cadascú faci el que vulgui o el que pugui, no tinc res a dir però no em veig comprant una truita envasada al buit, abans menjo pa amb oli.

El que més hem preocupa de tot això és la pèrdua d’hàbits i costums saludables arrelats fins no fa gaire a la nostra cultura alimentària. No sé si encara es pot fer marxa enrere en aquests nous hàbits que ha fomentat la industria alimentària actual, que amés de deformar els sabors i les costums també globalitza els gustos, uniformitzant les diferents formes i maneres de menjar, fent foragitar de les memòries l’empirisme culinari construït sobre la base d’elaborar el menjar d’acord amb les costums apresses i emprant el que es produeix dins l’àrea geogràfica on es viu.

És per tot això que proposo que fem una truita de patates o de carbassó amb ceba o del que vulgueu, però feu-la vosaltres. Aneu a comprar al mercat, compreu unes bones patates, pregunteu d’on venen, de quin tipus son. Cregueu-me, val la pena fer-ho.