 |
| Cassola d'aranyes |
Continuant amb les menges pròpies del estiu (i algunes d’hivern) vull tornar a parlar recreant-me, en un peix que no té gaire prestigi en algunes taules, ja sigui per desconeixement o bé per altres motius. Un peix no cal que sigui car per ser bo, no cal que es digui rap, mero o llobarro per ser el pal de paller al voltant del qual es crea un encadellat de sabors i sensacions plaents per aquells que en gaudeixen. Hi ha peixos sense pedigree que poden omplir-nos de satisfacció sense necessitat de gastar-nos gaires diners.
En certa ocasió ja vaig parlar de les aranyes, aquest peix de roca de carn suau, fina i de poques espines que molta gent desprècia o que només utilitza per brous i fumets o com a un peix de segon ordre per àpats poc lluïts.
En un altre ocasió, vaig plantejar un plat de cuina marinera on les aranyes hi tenien un paper de “prima donna” i els fideus n’eren un acompanyament furtiu, i un pel acomplexat així com temorenc de no donar la talla davant les majestuoses aranyes.
Avui, presento les aranyes amb macarrons, encara que també les podria presentar acompanyades de patates, però uns macarrons de bona marca i per tant de bona qualitat, fan brillar amb llum pròpia el conjunt del que hi ha a la cassola i posats a arrodonir el conjunt, també farà acte de presencia mimetitzada al vell mig de les aranyes i els macarrons una singular i saborosa picada.
Ingredients:
6 aranyes
200 grams de macarrons
1 ceba grossa
4 tomàquets ben madurs
2 grans d’all
1 gotet de vi blanc
12 ametlles
12 avellanes
Una mica de julivert
Aigua o fumet
4 cullerades d’oli extra verge d’oliva
Procediment:
Escalfarem l’oli i fregirem un xic les aranyes, només una mica per tal de que no perdin massa líquid ja que ens quedarien seques i poc saboroses.
Retirades les aranyes fem el sofregit començant per fregir poc a poc la ceba i un gra d’all esmicolat, tot seguit afegirem el tomàquet ben trinxat i el salarem una mica, procurarem que aquest sofregit ens quedi ben concentrat. Un cop veiem que el sofregit va secant-se afegirem el got de vi blanc i esperarem a que s’evapori. Arribat aquest punt, és l’hora d’afegir els macarrons que remenarem amb el sofregit afegint tot seguit, aigua o fumet ben calent fins a cobrir la pasta.
Mentre comença a bullir ho remenem per tal de que no s’aferri i quan porti cinc minuts bullint hi afegim les aranyes.
Sense perdre de vista la cassola, anirem fent la picada amb les ametlles, avellanes l’all i el julivert que afegirem tant bon punt haguem ficat les aranyes a la cassola. No oblidem de rectificar el punt de sal i pebre.
El resultat ha se ser una pasta al “dente” un xic caldosa i que es pugui menjar am forquilla, ja que el suc el repassarem amb un bon tros de pa.
Recomano un bon vi blanc amb força cos o bé un cava.
Bon profit.
5 comentaris:
No he tastat mai les aranyes, però no per despreciar-les sino per que increiblement encara no les he tingut mai al devant (o jo no les he sabut veure...).
Estarè més atent :)
Suposo que aquest peix no resideix només a la costa del Maresme...Aquí és molt apreciat i es cuina de moltes maneres, totes elles prou bones. Val la pena tastar-lo, ja m'ho diràs.
Oye, y las arañas de por aquí que son venenosas, serán las mismas de tu receta.
he de confesar que me da alguna prensión el pèz, pero este plato me lo comía con y sin aprensión.
Qué rico, de verdad¡¡¡
Luz, desde tiempo inmemorial este bicho ha sido el culpable de la amputación de algún pescador despistado.
La araña tiene un pincho detrás de la cabeza que se corta inmediatamente después de matar al bicho de un golpe.
Por lo demás, la carne de este pescado es muy fina y sabrosa.
Se puede cocinar de muchas meneras, da muy buen resultado con una veluté y unas cuantas conchas, ya sean mejillones o almejas.
Espero haber aclarado tus dudas acerca de la vida sexual de las arañas y el papel que jugaron entre bambalinas en el Concilio Vaticano II
A tu disposición para cualquier duda.
Publica un comentari a l'entrada