Per molt que digui que estic fart dels blogs, em resulta difícil desfer-me’n o engegar-los a fer punyetes. Pot ser soc una veu impertinent per a molts i no els hi ric les gracietes a l’establishment bloguero, cosa que em fa un xic feliç, em refereixo al fet de no formar part d’un ramat que se’m fa difícil descriure i molts menys qualificar.
Com que cada cosa que presento l’he cuinat i m’he esforçat en que quedés bé, ja fos preguntant, consultant diferents llibres i molts cops tirant pel dret i després jutjar el resultat. Puc dir per tant, que no toco d’oïda, que si parlo o escric de cuina és per que cuino, ho treballo i m’hi esforço.
Després de tocar allò que no sona a la respectable blogosfera, vull presentar un plat un xic agosarat per a mi, dons no l’havia fer fet mai. Em refereixo a l’escabetx de carn de porc. Sense cap mena de dubte, és un altre manera ben diferent de menjar el porc donant-li un sabor o conjunt de sabors que no s’hi solen trobar ni relacionar normalment, proporcionant amb els diferents ingredients una marca organolèptica diferenciadora que trenca els sabors habituals a que estem acostumats quan mengem porc.
Ingredients:
1 llonza llaminera tallada a rotllanes
8 salsitxes de porc ben fresques
6 porros no gaire gruixuts ben nets
6 pastanaguetes fines i ben tendres
1 cullerada de pebre negre en gra
Sal, la necessària
1 got de vi blanc de Gandesa
1 got de vinagre blanc que sigui potent
2 gots d’oli d’oliva verge extra
1 bouquet garní
Procediment:
En primer lloc caldrà buscar un atuell de cuina adient per coure l’escabetx, on hi càpiga tota la carn i els líquids, procurant que es pugui tapar.
Un cop disposats els trossos de carn i les salsitxes, afegirem les verdures ben netes i la pebre en gra. Prèviament, haurem salat els trossos de llonza. Un cop disposats tots els ingredients a la cassola, hi afegirem el vinagre, el vi blanc i l’oli, procurant no oblidar-nos del bouquet garní. Procurarem que no quedin espais buits i que la carn quedi apilonada.
Encendrem el foc a mitja potència i taparem la cassola, procurant donar-hi un cop d’ull y sacsejar-ho de tant en tant. Al cap de mitja hora ja ha d’estar ben cuit i apunt per retirar-ho del foc.
Recomano menjar-ho tebi, deixant-ho reposar a la mateixa cassola fins l’endemà és quan està millor. Es pot acompanyar de pa amb tomàquet, que si és de bona qualitat no desmereix gens el plat.
Per beure: vosaltres mateixos, encara que jo em decantaria per un vi negre molsut, potent i vigorós: Un Priorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada