UNS FIDEUS AMB COSTELLA

                                         

Hi ha una cuina per a cadascú, una cuina capaç de satisfer-nos, donant dintre de la varietat necessària d’aliments, la possibilitat d’alimentar-nos gaudint del que més ens agrada.

Deixant de banda si ens agrada més la carn que el peix o a l’inrevés, podem encara filar més prim. Ho explico: Ens agraden els plats més sòlids o els plats més caldosos que s’han de menjar amb cullera?. Penso que és indiferent que ens agradi més la carn que el peix, sempre trobarem una forma de cuinar el peix que ens satisfagui. Tant la carn com el peix els podem cuidar donant-li un resultat més o menys sòlid o líquid i de totes les formes segurament en gaudirem.

Per a qui els agradi una forma menys sòlida de menjar, proposo una recepta per menjar amb cullera: Uns fideus amb costella.

Aquesta recepta admet moltes variants dons és susceptible de ser adornada amb més verdures que les que duu el sofregit que tots coneixem. Se li poden afegir carxofes, pebrot, pèsols, fulles de bleda o d’espinacs, fins i tot hi podem afegir uns bolets.

Avui proposo que ho cuinem fent només un sofregit de ceba, tomàquet i all.

Ingredients:

400 grams de costella de porc (opcionalment ibèric)

500 grams de fideus gruixuts

4 Tomàquets ben madurs

1 gra d’all

1 ceba gran ben trinxada

4 cullerades d’oli d’oliva verge extra.

Sal i pebre negre

Aigua calenta o un brou de carn si en tenim.

Procediment:

En una cassola de fang hi abocarem 4 cullerades d’oli d’oliva.

Quan l’oli sigui ben calent, hi anirem tirant la costella tallada que haurem salpebrat prèviament. Un cop la costella sigui rosa, hi afegirem la ceba i l’all remenant-ho bé per tal que no se’ns cremi la ceba.

Un cop la ceba i la costella estan a punt, afegirem el tomàquet que haurem escaldat, pelat i trinxat. Tant bon punt veiem que el sofregit està llest afegirem els fideus que barrejarem ben bé amb el sofregit, deixant que agafin una mica de temperatura. Arribat aquest punt, cobrirem la cassola amb aigua bullent o brou, fins que tot just tapi els fideus. Recordem que s’ha de remenar o sacsejar la cassola per tal de que els fideus no s’aferrin. Quan veiem que quasi ja estan, rectificarem el punt de sal. S’ha de tenir ben present que haurem de treure la cassola del foc quan els fideus encara siguin un xic durs, dons la cassola de fang reté molt l’escalfor i la cocció continua una estona després de separar-la del foc. De tota manera sempre és millor que la pasta sigui al “dente”, dons és molt més digerible.

Per acompanyar aquest plat recomano un vi negre de la D.O Terra Alta.

Bon profit a tothom!!