UNA DE TRIPA DE BACALLÀ

Feia temps que sentia parlar dels plats que es cuinaven anys enrere amb la tripa de bacallà, aquest peix tant sofert que abans era la carn de les persones amb menor poder adquisitiu.

Vaig pensar que era un producte difícil de trobar però no va ser així, a la primera bacallaneria on vaig preguntar em varen dir que sí, que en tenien i que amés també hi havia “cocotxes”.

Em va sorprendre molt la textura de la tripa un cop remullada i passada per aigua calenta, dons d’una mena de pell seca ,salada i enravenada s’esdevé una textura suau, fina i gelatinosa amb un profund sabor a bacallà.

Una de les bantatges que feia (i fa) aquest producte molt versàtil és sens dubte les moltes formes possibles de cuinar-lo. Es pot fer amb patates, amb cigrons, estofat amb mongetes... les seves possibilitats son gaire bé inexhauribles.

Em sembla rar que aquest cuiners que fan cuina d’autor a preus exorbitants i abusius no hagin incorporat la tripa de bacallà a les seves cartes fent-ne pujar el preu i posant-la de moda de nou, convertint una menja que havia estat de pura subsistència a una plat de gourmet de pela amb deu.

Regirant i mirant receptes, vaig trobar-me amb una del mestre Josep Mª Lladonosa i Giró que em va convèncer i que és la que vaig posar en pràctica.

El mestre Lladonosa proposava una recepta senzilla i de poc enrenou culinari, consistent en fer una mena de “velouté” partint d’un sofregit de porro i ceba.

Ingredients:

200 grams de tripa de bacallà

1 ceba mitjana

1 porro tendre

julivert y all (molt poc)

1 copa de vi blanc

Una mica de farina

Oli

Procediment:

Tindrem en remull la tripa durant 24 hores canviant-li l’aigua tres cops.

Picarem ben fi el porro, l’all i la ceba sofregint-lo a foc baix fins que quedi transparent , tot seguit, hi afegirem la mica de farina la farem coure i abocarem la copa de vi remenant-ho bé per què no s’aferri a la cassola. Recordem que ha de ser a foc baix.

En un cassó amb aigua haurem ficat la tripa que en uns 5 minuts ja estarà cuita, havent agafat una consistència gelatinosa així com un augment de volum.

Ficarem la tripa a la cassola la remenarem y tot seguit hi afegim una o dos cullerots de l’aigua d’haver cuit la tripa, farem que arrenqui el bull i prengui una consistència de salsa un xic espesa, arribat aquest punt ho rectifiquem de sal i pebre i podem tirar-hi pel damunt el julivert picat ben fi.

Recomano una bon pa per sucar a la salsa.

Per beure recomano un cava rosat.

Bon profit!