dilluns, 31 de març de 2008

PALANGANETES, RESTAURANTETS I COLLONADETES




Estic una mica cansat de les coses que veig a l´entorn de la cuina.

Avui diumenge un dels diaris de Barcelona regalaba junt al dominical un llibret que pretenia ser un receptari d´arrossos. Tot molt ben presentat i amb una composició molt acurada. Sen dubte podem dir que s´els han gastat.

Un altre cosa son les presentacions amb plats tipus palangana que s´han posat de moda junt amb la cuineta minimalista, deconstruïda i esferificada.

No se pas on anirem a parar! Em pregunto si amb aquestes racions minimalistes pretenen cuidar la linia del personal afeccionat a la taula. El pitjor de tot és que on hi ha un plat tipus palangana s´experimenta un sensible augment del preu del plat. Aquesta és una política clarament inflaccionista i que perjudica les butxaques dels que cauen en la temptació de visitar un restaurant on palanganerisme s´hi ha ensenyorit.




Tant mateix hi haurà qui pensi que soc un torracollons. M´és ben igual, se m´en fot!.

Bull compadir-me dels que han caigut en el parany d´anar a un d´aquests locals palanganeros, degut a que es queden amb gana o bé han de demanar un altre plat per poder dir que han dinat. Tot plegat fa augmentar la xifra total de la minuta, amb perjudici de les finances propies i en benefici de les alienes.

En un restaurant de la Barceloneta un arròs és un arròs (amb algunes excepcions) i l´arròs o el peix el serveixen en un plat dels de sempre i et deixen la casola o paella al teu costat per si en vols més, vaja com s´ha fet sempre collons!

Cal dir malgrat tot que hi ha llocs on han caigut en el parany de voler captar el turista, donant pitjor qualitat i augmentant els preus.Això és, a la llarga, un mal negoci, dons se sap com es comença i no com acaba. Quan es vol redreçar aquesta situació ja és tard i la clientela del pais ja no torna.





Els entrants son entrants, frets o calents, sempre podem trovar-hi el que més ens agrada: uns bunyolets de bacallà, croquetes, seitons, cloïses i una llarga llista de coses bones.

No fa gaires dies vaig dinar a Can Majó a la Barceloneta. Va fer un dinar d´antologia.

Ho detallo: Entrants, bunyols de bacallà, tallarines, carxofes arrebosades. De segon, un arròs de marisc que feia tremolar les cames, al seu punt de cocció, el grà sencer, al punt de sal, tot plegat un encert. Per acabar-ho de rodonir un postre excel.lent, unes maduixetes dels bosc flambejades amb una bola de gelat de vainilla.

Per humitejar totes aquestes viandes varem beure una ampolla de Rioja, un maravellós RODA I que era al seu punt de temperatura.

Aquest és un restaurant que recomano per la regularitat que té la seva cuina, la profesionalitat i eficiència del servei i tambè pel seu preu.

No cal dir que els plats eren dels de sempre, plans, blancs i d´una mida que permetia que hi capigués tot.
Bon profit a tothom!!

9 comentaris:

Carraquiri ha dit...

Sr. Cap i Pota: Le informo de la existencia de un vinillo riojano llamado Predicador. El otro día ví a un caballero que le acompaña a Hostalric, junto al joven alobuznado,echarse al coleto media botella del mentado Predicador. Creo que la otra media se la bebió Quim González: un hombretón más preparado que el Largo.

cap i pota ha dit...

Sr Carraquiri: Ante todo, cualquiera está más preparado que el Largo.
Tendré que ir a mi proveedor habitual para que me proporcione un par de botellas de este caldo.
Suerte la suya que no invitó a nadie más y pudo tomar más vino.
Yo sé de uno que conocedor de que se iba a celebrar esta comida, se le pusieron los dientes largos.

Carraquiri ha dit...

Un mensaje a Cap i Pota, también a Carraquiri y al mundo entero.

Digo que hay un vino "Borgoñón granate", de Bodegas Barranco. Es natural de la Sierra de Cádiar en los límites de las naciones granadina y almeriense. Ciertamente es un poco de armas tomar: 13,5 grados. Pero ¡cómo entra! Superior para unas migas alpujarreñas (no deconstruidas). Recuerden: Borgoñón granate. Fuera de la Riona, hay vida.

cap i pota ha dit...

Carraquiri: De deconstrucción nada de nada. ¿Dónde puedo comprar ese vino?

Anna ha dit...

Apreciat, sr Pota, li faig saber que la descripció entusiasta del seu menú m'ha fet venir ganes de tornar a anar a la Barceloneta a menjar un bon arròs de marisc. La propera vegada anirem, sense dubtar-ho, a cn Majó i demanarem que ens omplin bé el plat... Però reconsideri vostè la seva animadversió vers les pobres palanganes; sovint el seu contingut pot ser més plaent que una enorme muntanya d'arròs... Ja m'entendrà vostè, que la qualitat no resideix en la mesura de les coses, sinó en la seva intensitat. I el millor és que després de degustar un parell de palanganes encara queda gana per sopar.

manuel allue ha dit...

Senyor Cap, senyor Pota o senyor Cap i pota: m'agrada molt qu'estiguis enfadat, m'apunto aixó dels restaurants "palanganeros" i celebro el dinar a Can Majó quasi com si l'hagués viscut.

Aviat començaré a parlar dels vins de la Terra Alta, del meu país, que em tenen robat el cor i un mica més el fetge. Amenaço.

cap i pota ha dit...

Sra Anna: Esta dient-me que soc un tripero o un golafre?
Això no li tolero de cap manera.
M´agrada menjar i que no em fotin els diners que tant em costen de guanyar.
Vostè no sap res de mi, per no saber, no sap si menjo un plat o dos o si desprès de l´arròs em foto uns ous ferrats amb patates.
Els seus prejudicis la traeixen i li fan dir coses que no sap.

Vostè és una indocumentada, això si, plena de grans sensacions a molts diners cada plat.
La ventatge és que quan va a un restaurant dels de "sensacions intenses" amortitza el que li costa cada cop que ho explica.

Anna ha dit...

Benvolgut señor Pota,
perdoni vostè si l'he ofès amb les meves indocumentades paraules. Mai m'hauria atrevit a qüestionar el seu bon gust... Al contrari, darrerament he llegit alguns dels seus articles i tots m'han semblat d'allò més interessant; tanmateix, penso que condemna de forma excessivament radical un tipus concret de cuina, sense donar-ne uns motius que a mi, personalment, em semblin prou convincents.
El que em molesta profundament és que m'acusi de tenir prejudicis. No sóc jo qui condemna aquestes pobres palanganetes, restaurantets i collonadetes. Jo no faig mala cara ni a un bon estofat casolà, ni asl plats més sofisticats de l'alta cuina que, malauradament, no em puc permetre gaire sovint.
Acusim, si vol, d'insensata, d'imprudent o agosarada; però no m'acusi de tenir prejudicis per l'únic fet d'haver donat la meva indocumentada opinió

cap i pota ha dit...

Sra. Anna: En primer lloc no em dic Pota, obviar la primera part del nom (cap) ja em sembla de mal gust. Li prego que d´ara en endavant faci el favor d´anomenar-me pel meu nom.
Quan dic que té perjudicis, vull dir que fa judicis de valor per anticipat, és a dir, que dona per sentat quelcom que desconeix.
La cuina collonada, penso, (estic convençut) que´és pur marketin,, una enganyifa. Només és ùltil a qui en viu: els Adrià, la xerrameca de Sant Pol i uns quants més. Que ho disfrutin mentre puguin o aquesta collonada estigui de moda.
Vostè vagi a dinar on vulgui, gastis els diners que pugui i deixim en pau. Mentre jo continuarè admirant a les mestresses i mestressos que amb pocs diners a la butxaca son capaços d´anar al mercat i comprar quatre coses i fer un dinar o sopar que deixi enlluernats a la familia.
tambè continuaré admirant els cuinares que sense tanta pretensió son capaços fer contents a la gent normal que fa un sacrifici per anar a dinar fora de casa.
La meva admiració per aquests cuiners que son capaços de mantenir una regularitat i una qualitat dia darrera dia, siguent capaços de sobreviure a la moda de pagar per que et posin a taula un ou que quan es trenca surt fum, això si un fum de carbó d´alzina a preu d´or.
Això no és menjar, més aviat és practicar l´esnobisme més ximple que es pugui fer.
Pasio bé. i Obli´m!