No sé si en els temps en que el cuiner de Pius V Bartolomeo Sccapi traginava per les cuines del Vaticà tenia gaire temps per entretenir-se a pensar en si els camàlics que l’ajudaven a la cuina feien els àpats adequats per poder dur a terme la feixuga feina que tenien per davant. Suposo que menjaven com podien a peu dret i de qualsevol manera, però menjaven. No oblidem que som al Vaticà i que a la cuina del representant de Deu a la terra no hi pot mancar res.
Sense voler pretendre endinsar-me en el que cuinava Bartolomeo Saccapi, qüestió que mereix per si sol i per la seva importància molta lletra i moltes hores d’estudi, vull comentar un plat ben senzill de la cuina italiana que sense canviar cap dels ingredients, a tota la península itàlica es menja de diferent manera. És un plat de pasta (penne o fusilli) amb bròquil bullit. Tant senzill com això i al mateix temps tant barroc en el seu resultat final, ja que com he dit més amunt, segons on siguem d’Itàlia podem menjar això més, una filets d’anxova estripats, unes olives negres trencades o senzillament un grà d’all picat amb un bon raig d’oli d’oliva verge i el formatge “gratuggiatto” que vulguem.
Bròquil, pasta, all, oli. Jo amb això ja en tinc prou, vaig conèixer aquesta recepta així a Itàlia i així la cuino. Només es tracta de aixafar el bròquil bullit, barrejar-lo amb la pasta, afegir-hi l’all, l’oli i el formatge. Feu-ho i ja m’ho direu, tot plegat és ben senzill i ho pot fer fins i tot un bloguero que només escriu de cuina i no sap encendre els fogons de la seva.