dijous, 17 de juliol de 2008

MÉS CIGRONS....




Camperol castellà crivant els cigrons

Cigrons, collons, margallons i torrons. Que bons son els cigrons!!!!

Tot seguint amb els cigrons, vull parlar avui d’una recepta molt d’aquí, tant antiga com la fam i que per la seva senzillesa és una menja complerta, equilibrada i saludable. Es tracta dels cigrons estofats a la catalana o altrement dits cigrons a la cassola.


Aquest també és un plat de la cuina de l’aprofitament, d’aquell aprofitament obligat per la gana, aquella gana recurrent, perenne, antropològica i de classe.

Deia un filòsof que al coneixement s’hi arriba per la fam, i jo dic: si això és així, aquest país tant maltractat pels seus dirigents, per les guerres i per l’injust repartiment de la riquesa, tots som catedràtics!!

Sostinc aquesta afirmació sobre la base de la reflexió que obligatòriament ha d’acompanyar l’observació del que hem viscut, hem vist i hem intuït.

La responsabilitat de donar de menjar o posar el plat a taula durant molts anys ha estat una tasca exclusivament de les dones, dones que d’altra banda, tenien que compatibilitzar les feines domèstiques amb el treball a la fàbrica, dur una complexa comptabilitat que consistia en estirar els diners de la setmanada fins a uns límits que farien tremolar algun expert en renda per capità o producte interior brut.

El constant desafiament d’alimentar, escalfar, nodrir i sortir-se'n és digne d'un màster en economia aplicada.

Bé sense més preàmbuls, parlem dels que ens interessa que no és altra cosa que els cigrons. Per avui ja esta bé de divagar.

RECEPTA

En una cassola hi farem un sofregit amb ceba ceba tomàquet i un all. Prèviament avants d´ofegat la ceba, haurem fregit uns troçets de cansalada.

Un cop fet el sofregit, afegim els cigrons que barrejarem ben bé amb el sofregit, seguidament abocarem a la cassola uns cullerots del suc de bullir els cigrons i si no es té suc es pot afegir un brou.

Ho farem arrencar el bull i tot seguit abaixarem el foc.
Prepararem una picada amb ametlles, julivert i un gra d’all que abocarem a la cassola. Tot seguit afegirem dos ous durs tallats com vulguem, en rodelles, esmicolats o tallats en sentit longitudinal. Tan és.

No han de quedar secs, més aviat caldossos per poder sucar-hi pa.

Per aquest menjar recomano un vi viril, un vi del Priorat del que venen a granel, begut amb porro o com es vulgui. Per postres recomano un préssec de vinya tallats a trocets i ficat dintre del got del vi. Això ho feia el meu avi que per menjar tenia el morro molt fi (per altres coses també).

Bon profit a tothom i que ho passeu el millor possible, gaudint d’uns bons companys de taula, amb els que sigui possible practicar quelcom que comença a estar en desús, em refereixo a la conversa, a intercanviar punts de vista sense que això sigui motiu de discussions pujades de to.

dimarts, 8 de juliol de 2008

CIGRONS EN GENERAL I AMB ESPINACS EN PARTICULAR




El cigró és un llegum de les més apreciades de les tretze mil tipus que hi ha. Per si sol, cuinat de totes les maneres possibles, sempre acaba esclatant dintre la boca donant un ampli ventall de sabors i matisos. Sigui del tipus que sigui, de Castella d´Extremadura o de l´Alta Anoia, mai deceb.

El cigró s´ha de tractar bé, no vol coccions ràpides dintre d´olles exprés. Tot el contrari.

Si volem treure-l'hi profit a una bullida de cigrons, els hem de posar en remull al dia avants amb aigua freda i un grapadet de sal (no massa).

A l´hora de coure'l, hi sortirem guanyant si utilitzem aigua bona, es a dir, de garrafa o d´una font que coneixem.

Si volem menjar cigrons bullits per acompanyar un altre menja o bé per menjar-los amb el seu suc, recomano que no s´hi fiquin gaires guarniments botànics. El cigró és com el sol: un astre que llueig amb llum pròpia i no li calen masses ingredients que només fan que emmascarar el seu gust original.

Es podem menjar freds amb una vinagreta, es poden incorporar en un arròs de carn, per no parlar del paper que juguen els cigrons de l´escudella o qualsevol parent pobre d´aquest plat tant ibèric en les seves diferents formes, segons el lloc on es faci.

Dit això, crec que toca fer un xic d´història. Els llegums i sobretot el cigró han format part de la base alimentària dels pobladors de la mediterrània des de fa molts segles. Han estat trobades restes d´aquesta llegum a excavacions preneolítiques de Sicília i neolítiques de Suïssa, era també d´ùs comú a l´antic Egipte.

El principal component del cigró, son els hidrats de carbó: 55 grams per 100 grams, les proteïnes son 19,4 grams, greixos 5 grams, fibra 15 grams, fòsfor 375 mgrams, Magnesi 160 mgrams, potassi 800 mgrams, sodi 30 mgrams, vit E 3,10 mgrams i folats 180 mcg.

Els hidrats de carbó del cigró, son d´absorció lenta fet que el fa indicat per a la dieta dels diabètics. Els greixos son del tipus monoinsaturats que ajuden a regular la tassa de colesterol. La proporció de fibra fa que el cigró sigui ideal per prevenir la constipació i previngui les malalties del tub digestiu (càncer de colon i diverticles).

Com que avants he parlat del paper dels cigrons de l´escudella, vull proposar un plat de la cuina pobre, de la que es fa amb el que sobra i no s´ha de llençar, ja que potser que ens perdéssim una joia gastronòmica de les que fan que ens reconciliem amb nosaltres mateixos i fins i tot potser, amb algú més.

Vull referir-me i proposar-vos uns cigrons amb espinacs. Els espinacs els comprem, però els cigrons son els de l´escudella que he dit avants.

Ingredients:

Cigrons ( els que tingueu. No menys de 300 grams)
Espinacs bullits i passats per la paella: 1 kg.
Oli: un bon raig
Pa: dues llesques no gaire grans.
Pebre vermell dolç: dues cullerades soperes.
Alls: dos grans o tres
Una mica de brou ( dos o tres cullerots)

Procediment

Un cop bullides, escorregudes i passats per la paella els espinacs, els reservem i en la mateixa paella hi fregim el pa i els alls sense que es cremin. Un cop fregits, els fiquem al morter i els desfem amb la ma de morter fins que quedi una pasta ben fina.

Si cal afegim un xic més d´oli a la paella on hi posarem els cigrons i els espinacs, el contingut del morter i les dues cullerades de pebre vermell que barrejarem ben bé amb la resta dels ingredients, tot seguit afegim el brou, ho remenem tot i li fem arrencar el bull deixant-ho a foc mitg fins que redueixi el brou i tot plegat quedi prou sòld com per poder-ho menjar amb forquilla.

Ja em direu si us agrada, desprès d´haver-ho menjat acompanyat d´un vi negre no gaire potent, vull dir amb no gaire graduació, com podria ser un Rioja. Proposo un Marqués de Riscal.

Vull dedicar aquest post a un amic meu que em llegeix, i amb el que he compartit i comparteixo a més d'afecte moltes més coses.
Va per tu Carlitos!