dimarts, 27 de maig de 2008

A LA SALUT DE SANTISANTAMARIA


En Santi Santamaría ha destapat la caixa dels trons. Amb les seves declaracions, aquest reconegut cuiner de Sant Celoni, ha iniciat una guerra mediàtica que només ha fet que començar.


Estic disfrutant com una camell veient com se les foten aquesta gent que ha convertit el noble ofici de cuiner en un gran negoci i les seves diferències, en tema de debat quasi permanent, sobretot aquests darrers díes en que amb les dures afirmacions de Santamaria, tot plegat ha esdevingut un safreig més propi dels programes anomenats “basura”.


Desconec si realment els motius que han empès a Santamaria han estat els que ell diu, -prefereixo creure que si- malgrat tot, el cuiner de Sant Celoni mai ha perdut l´oportunitat de fer una miqueta de sang sempre que ha anat a la ràdio o la televisió.


Si és cert, que ell potser és el menys mediàtic de tots els cuiners i tot i que a mi no em fan el pès cap d´ells, el veig una persona rigurosa, treballadora i poc amant de parlar per parlar.


Malgrat tot, les coses tenen un límit, i no veig el motiu pel cual ell hagi de callar i no expresar les seves opinions, i més si amb la tonteria de l´anomenada cuina de vanguardia, donen gat per llebre.


L´ùs de productes que m´atreveixo a anomenar com a poc ortodoxes en l´elaboració dels platets (conservants, espesants, emulsionadors etc.. utilitzats en la cuina industrial, és una acusació molt dura tot i que jo me la crec. Mai m´han merescut cap mena de confiança aquests cuiners tant celebrats, condecorats i estrellats. Primer varen ser les gelatines, desprès les espumetes, més endavant les deconstruccions, ara les esferificacions.....Quines collonades!!


És ben conegut que Ferrán Adrià va contractar els serveis d´un quìmic per la seva cuina. Qué fa un quìmic? És ben conegut que un quìmic fa quìmica. No cal anar a Salamanca per coneixer una cosa tant elemental.


Davant la possibiltat de fer negoci ràpid sempre es tendeix a cercar dreceres i anar per la vía ràpida a assolir l´èxit, diners i fama a costa de l´esnobisme de la gent.


Ara però cal reflexionar una miqueta al voltant d´aquesta polèmica creada. Qui s´en beneficia? Si tenim de jutjar per les virulentes respostes de Sergi Arola, la anòsmica xerraire de Sant Pol i algun altre, tenim de pensar que aquesta crítica els ha perjudicat o els pot perjudicar.


Mentrestant en Santamaría és convidat a TV3, a Catalunya Rádio i algun altre programa on s´explica raonablement i sense atacar ni descalificar a ningú, exposa les seves raons, a diferència d´en Sergi Arola, que fins i tot ha fet esment a l´obesitat d´en Santamaria.


Ara la pilota és a la taulada dels cuiners arrenglerats amb en Ferran Adrià, que en lloc de donar respostes clares i que desmontesin els arguments de Santamaria, han respost d´una manera histèrica i poc intel.ligent. Serà en tot cas, perquè les crítiques han estat encertades?


Aquesta gent estaven massa acostumats a que tothom els hi reguès les gràcietes i fossin contemplats com a persones pel damunt del bé i del mal i que tot els hi era degut.


A partir d´ara, penso que tindran de guanyar-s´ho un xic més i treballar d´un altre forma, més respectuosa, més transparent i amb menys infules.


mentrestant, en Ferrán Adrià va a la Boqueria a emnjar una casoleta de tripa sempre que les seves ocupacions, esferificacions i demés collonades li permeten.


Que Sant Cecili vetlli per tots vosaltres i per en Santisantamaria.

3 comentaris:

Francesco dell' Agro ha dit...

Sono d'accordo con Lei. Anch' io penso che si parla a vanvera, in specie quelli che si dicono postmoderni. Anche nel mio paese ci sono genti della cucina (Veltroni et alia) che segueno acriticamente Adrià Bulli, cioe, liquidando il vecchio artigianato gastronomico. Auguri, amico Cap i Pota.

cap i pota ha dit...

Amico Francesco: mi dispiacce molto impegnare il mio tempo parlando di tutti questi collonatzi.
Le postmoderni sonno comme un grande stronzo!! Adria e' un testa di cazzo e la Ruscaleda una chaltrona!!
Vivva la amatracciana, il pesto, la trippa e il tiramisu!!! Morte al fast food e a la cuccina collonata!!

manuel allue ha dit...

Ara, ara començo a divertir-me. Us he de llegir més (o heu d'escriure més). A partir de demà llençaré tots els suplements de gastronomía que em trobi i solament llegiré blogs de cuina i de religió.

M'ha agradat molt.