diumenge, 4 de maig de 2008

PATATA I MONGETA TENDRA


La patata amb mongeta verda bullida, és un plat exquisit.


Aquesta verdura tant preuada i cara, si és ben tendra, té les propietats idònies per resultar una menja saborosa i plaent.


No cal trencar-si massa el cap, tot és qüestió de que ens agradi la verdura.


Cal triar una mongeta no gaire grossa, si pot ser del tipus Perona millor que millor, les patates han de ser les més adequades per bullir. La patata vermella (Gaerla) i la gallega son per a mi les més adequades.


Podem posar-hi més o menys patates, tot depèn de com ens agradi.El que si recomano, és no bullir-les en excés i salar-les cap al final.


Tampoc és necessari bullir-les amb molta aigua, només que les cobreixi i el foc baix. Recomano afegir a l'aigua una ceba no gaire grossa, això dona un gust que complementari que apaivaga el gust de l'aigua corrent, al mateix temps, també aporta l'aroma de la ceba al conjunt.


Per rematar el plat, quan es serveix, només un raig d'oli verge extra al gusta de cadascú.Les patates i les mongetes es podem aixafar, això possibilita que tot plegat es barregi ben bé amb l'oli.Per a mi és un plat exquisit, ideal per començar un àpat.


Si les mengem per dinar, de segon plat recomanaria unes costelletes de xai fetes a la brasa i com a màxim una cullerada d'allioli, acompanyat d'una amanida del que es vulgui.


He parlat d'aquesta menja, motivat per el greu dèficit d'aquests plats a les cartes dels restaurants. Una cosa és la verdura que s'ofereix en els menús del dia que sempre és congelada, - res a dir- i l'altre que només poguem escollir verdures a la planxa si anem a menjar a un restaurant de certa categoria.


No crec que sigui gaire difícil amb els estris actuals, poder oferir una mongeta tendra feta al vapor.Els cuiners mediatics, quan es fan propaganda i auto bombo, -que és quasi bé sempre-, parlen de les excel·lències de les matèries primes, parlen dels pèsols, de les faves, dels salsafins, de les carxofes, etc. Només bla, bla, bla. Cap d'ells i tampoc els altres --els que no son mediàtics ni deconstruaixen-, son capaços d'omplir aquest buit de l'oferta gastronòmica.


Bon profit a tothom i que Sant Quirze i Santa Julita guii els passos nostres i els dels cuiners. Amén.


NOTA: Vull dedicar aquest post a l'amic Manolo Allué, a qui no agraden les bledes.

12 comentaris:

gemma ha dit...

Boníssima, sí senyor! Ahir, sense anar més lluny, ens vam menjar 500g entre els 2... ahir, però, la vaig fer amb tomàquet fregit i dauets d'ou dur Mmmmmmmmmmmmmmmmm!

cap i pota ha dit...

Gemma: gràcies pel teu comentari. La patata i mongeta verda és un plat de verdura exquisit. i admet variacons com la que tú proposes.
He vist al teu blog que t´agrada la pasta, bé ja et proposarè cosetes, la pasta él un dels meus punts dèbils i forts al mateix temps.
Fins un altre.
Bon profit i fes bondat!!!!

Jordi ha dit...

curiosament ara estic fent patata i mongeta tendre (perona i gaerla. Estic a punt d'obrir un restaurant a Barcelona a prop de la plaça Sant Jaume i no ho dubtis en temporada i haura patata i mongeta tendre, oli d'oliva i una mica de sal gris de Guerande per sobre.
Que aprofiti.

cap i pota ha dit...

Jordi: Tant bon punt hagis inaugurat el tue restaurant, coneixer a tothom (o almenys a mi).
No dubtis que en sere client.

manuel allue ha dit...

Moltes gràcies, Cap i pota. No m'agraden les bledes però el que no m'agrada exactament és la litúrgia de les bledes, aquell "verdura-noche" que, com un acròstic, va martiritzar part de la meva infantesa franquista i francòfona i francament aigualida (les bledes al plat, el pati de la Escuela Nacional).

Gràcies, amic meu, per la teva dedicatòria i per la teva lloança a la verdura.

Mar Calpena ha dit...

Jo em vaig passar anys arrufant el nas davant la mongeta i patata, i ara quan vaig a dinar a casa la mare, és el que li demano que em faci...

cap i pota ha dit...

Bona tarde-nit a tots/es: Realment quan erem criatures no ens feia cap gràcia la verdura i tampoc el fetge o els cervellets o la gelatina de la canya d´òs. Realment a mi les últimes tres coses continuen sense agradar-me, més aviat em fan fàstic. En l´única cosa que he canviat és en el gustos per la verdura, que actualment m´entusiasma si s´ha cuit bé.
És ban curiòs com relacionem episodis de l´infància amb determinats menjars, olors i situacions que ens fan rebutjar per molt de temps un determinat nombre de coses. Suposo que el gos d´en Paulow hi té molt a veure.

manuel allue ha dit...

He tornat a passar per aquí i m'he enrecordat d'una cançó del Delfí Abella, el psiquiatra i "setze jutge", que va morir ara ha fet un any i que estaba casat amb una Roca Junyent. No era pas el millor dels Setze però a mí em va ajudar a tocar la guitarra ¡als quinze anys!. Delfí Abella i John Lennon, clar. La cançó en la que he tornat a pensar me la sé de memòria però he mirat al google per si de cas. I la memòria, aquest cop, no ha fallat: "Quan tu duies trenes / quan jo era un vailet / no hi havia penes / no feia mai fred. Ning, nang, com ressona etc." Penso ara que, a més de bledes, a la infantessa del Delfí Abella feia molt més fred que ara. El que passa és que als anys seixanta, quen va escriure la cançó, encara hi havía bona voluntat a una certa dreta catalana. Ara les bledes no són tan bones peró les cuinem més bé, i el fred el podem combatre amb quelcom més que records.

Són un pesat, Narcís, però ¡m'ho fas tant fàcil!

cap i pota ha dit...

Manolo: de pesat res. Ni de bon troç que no.

Massitet ha dit...

Hola Cap i pota!
A casa meva la verdura bollida és un plat habitual d'un cop a la setmana per cap baix. A mi m'encanta i la combinació sol ser mongeta, patata, ceba i pastanaga.
Quan es temporada, com ara, també solem canviar la mongeta per carbassó, encara qeu tots dos combinats amb la resta també està bo.
Més cap a l'estiu, fet en puré i menjat fred és un apàt ben apetitós!

Recolzo, per cert, la teva proposta que s'incorpori aquest plat al menú de més restaurants, com pensa fer el Jordi. Per cert, la propera me la menjaré amb sal gris...

Salut!

MAssitet
http://olletadeverdures.wordpress.com

Massitet ha dit...

Hola Cap i pota!
A casa meva la verdura bollida és un plat habitual d'un cop a la setmana per cap baix. A mi m'encanta i la combinació sol ser mongeta, patata, ceba i pastanaga.
Quan es temporada, com ara, també solem canviar la mongeta per carbassó, encara qeu tots dos combinats amb la resta també està bo.
Més cap a l'estiu, fet en puré i menjat fred és un apàt ben apetitós!

Recolzo, per cert, la teva proposta que s'incorpori aquest plat al menú de més restaurants, com pensa fer el Jordi. Per cert, la propera me la menjaré amb sal gris...

Salut!

MAssitet
http://olletadeverdures.wordpress.com

cap i pota ha dit...

Parroquia: celebro coincidir amb tots vosaltres sobre la necesitat de que s´incorpori la verdura en els menús del restaurants, aixì com en el gust per aquests tipus de menjar tan i tant bons com saludables.
Proposo que em digueu el vostre parer sobre la col, patata i pastanaga bullida. per a mi és un altre delicia.