diumenge, 26 d’octubre de 2008

UN ARRÒS IMPRESSIONISTA

L'arròs impressionista. Espe dixit.



Avui vinc a explicar la història d’un arròs cuinat improvisadament, a corre-cuita però no de qualsevol manera.

Ja se que en qüestions de cuina no s’ha de fer res a corre-cuita però a vegades les circunstancies obliguen a tirar de veta d’ imaginació i ser capaç de fer una plat amb quatre coses malcontades i de passada fer net del fons de la nevera.


Davant l’anunci de la meva amiga Espe de que venía a dinar, vaig dubtar entre convidar-la a dinar fora o bé cuinar jo a casa. Vaig optar per la segona opció i no me’n arrepenteixo en absolut.

Als amics entranyables i de tota la vida, s’els ofereix el que tens a casa i un altre día, si el dinar ha estat magre o no ha complert les expectatives, es fa un altre àpat més elaborat.


A la meva amiga Espe –que és un encant de dona-, li agrada l’arròs com a mi i jo sabía que per poc bé que em sortìs, podría fer-la contenta, i aixì va ser, de la qual cosa n’estic més que satisfet.


Em va sorprendre el comentari que va fer a ben dinat: “has fet un arròs impressionista”. Aixì dons, tots contents.


RECEPTA


Agafem una ceba mitjana, un all, pebrot verd i vermell, carxofes, una mica de pastanaga, una mica de bròquil, tomàquet i un grapat de bledes. Això com element botànic, com a elements animals, només ens cal costella de porc y bacallà esquiexat.


Primer de tot, pasarem el bacallà per la paella fins que s’enrosegi una mica, el retirarem y fregirem la costella; tot seguit, iniciarem el sogregit incorporant la ceba, el pebrot i l’all, tot picat ben fí; seguidament les carxofes, la pastanaga i el bròquil. Quan estigui la ceba ben daurada, afegirem el tomàquet, seguidament un cop cuit el tomàquet podem incorporar l’arròs i barrejar-ho bé junt amb les bledes tallades ben fines, tot seguit afegim els troços de bacallà esqueixat i el brou o aigua.


A mitja cocció mirarem com està de sal, no fos cas que el bacallà donés un punt masa fort de salabror i ens esguerres el plat.


Per evitar això, prèviament s’ha d’esbandir bé el bacallà i deixar-lo en remull mentre es trinxen les verdures, per apaivagar el gust fort de la sal.


No va caldre afegir sal, només un xic de pebre negre del molinet. El resultat va ser explèndit i la meva amiga (la nostra) diu que vol repetir un altre dia. Ella sap que pot venir quan vulgui, dons sempre és benvinguda.


Per acompanyar aquest plat i amb el permís dels llepafils del programa de TV3 “Amb cla de vi”, vaig obrir una ampolla de vi barat, no arriba a 9 euros. És un VIÑA CUBILLO de les bodegues Lòpez Heredia de la Rioja.


El vàrem trobar bó, excel.lent, sense que ens agafés cap mena de reacció adversa pel fet de beure un vi de preu mòdic.
Bé per avui ja n’hi ha prou. Bon profit!!