diumenge, 1 de març de 2009

CARMANYOLES PROLETÀRIES


De sempre hi ha hagut persones que pel tipus d’activitat laboral que tenen, s’han vist obligades a dinar fora de casa. Això ha obligat durant molts anys, a emportar-se el dinar fet de casa en una carmanyola (altrament dita fiambrera).

Els temps han canviat i els poders adquisitius també i fins i tot ho faltarà qui digui que ens hem tornat molt fins. Hi ha opinions per a tots els gustos, però el cert és que actualment un dels sectors que més us feien de la carmanyola, -els paletes- ara van als restaurants de menú del dia sempre que poden i el temps de que disposen els hi ho permet, cosa de la qual jo me’n alegro. Això vol dir que els poders adquisitius han millorat una mica.

Recordo d’haver vist els paletes dinar asseguts a terra o bé al damunt d’una cadira improvisada amb tochanes i qui diu tochanes també podia ser un banc fet amb uns taulons.

Realment era difícil no repetir els menús i preparar un menjar que fos suficientment adequat pel tipus de feina i que al mateix temps no es fes malbé o perdés qualitats.

Totes les menges tenien element que les arrodonia i que feia de complement indispensable per acabar d’omplir el pap. Em refereixo al pa.

Les carmanyoles dels treballadors eren un compendi d’habilitats culinàries, d’economia domèstica i d’imaginació.

Era freqüent, trobar en un àpat cansalada fregida amb tomàquet (torreznos fritos con tomate), els “potages fritos” eren també junt a les llenties estofades un dels menjars més habituals. La carn de conill en totes les variants possibles de fer-les amb suc sovintejaven a les carmanyoles proletàries.

He dit que el pa era un complement indestriable del que es menjava, bo i que aquest fet era comú també a les llars.

La forma de menjar el pa i de tallar-lo, sempre m’havia cridat l’atenció per la habilitat amb que un tros de pa tallat d’una determinada forma, passa a ser una cullera o estri que ajuda a portar-se el menjar a la boca. Els paletes i per regla general tothom que tirava de carmanyola, portava una navalla a la bossa que feia servei a l’hora de tallar les “barquetes de pa”, pelar la fruita o tallar trossets de codonyat posat sobre el pa.

Per acompanyar el dinar, una ampolleta d’un petricó de vi que normalment era compartit amb els companys ajudava a fer-la petar una estona tot fumant una cigarreta o bé tancar els ulls per somiar una estona pensant en quants diners calien per donar l’entrada d’un pis o bé per comprar una moto.