dijous, 7 de gener de 2010

UN DINAR A LA GARROTXA

Hostalets d'En Bas

Patates farcides
ânec rostit amb costella de porc a la taronja



Anar a la Garrotxa i no visitar algun dels seus restaurants on es practica la cuina autòctona es no haver fet un viatge complert. L’estiu passat vaig poder gaudir d’un àpat memorable a Hostalets d’en Bas, concretament al Restaurant Can Llonga on vaig anar a parar seguint el meu instint i la gana que s’obre i s’accentua quan és l’hora de dinar i no tens cap idea d’on ho faràs o si ho faràs correctament, dons ja no tenim edat de menjar qualsevol cosa depressa i corrents.

Recomano visitar els Hostalets, és un poble on no s’ha d’esperar trobar-hi cap catedral, cap indret que cridi especialment l’atenció; és tot el conjunt el que provoca que t’hi sentis bé. Cap edificació que trenqui l’harmonia de les velles cases, els balcons porxats amb flors, en definitiva un ambient de població pagesa on encara no s’hi ha fet sentir massa el pes del turisme. L’única nota que em va trencar el plat bonic va ser que hi havia un casament i sortia de l’església l’esperpèntic soroll dels cants Kumbaià amb guitarres incloses.

Per fer anar coll avall aquest mal moment vaig adreçar-me cap a Can Llonga on desprès de donar un cop d’ull a la carta, vaig adonar-me que era allà i no en cap altre lloc on podia reconciliar-me amb la vida i amb l’entorn fent un bon àpat.

De primer vaig demanar unes “patates farcides amb botifarra de perol i bolets”. Les patates d’aquella zona gaudeixen de molt prestigi per la seva qualitat i la veritat es que no em varen decebre gens ni mica. De segon se’m va ocórrer demanar “ànec rostit amb costella de porc a la taronja”. L’ànec s’ha de saber cuinar i aquella gent en sap, a l’ànec li agrada ser cuinat amb llard i aquell ànec i jo varem veure satisfetes les nostres expectatives. Per ajudar a gaudir l’àpat, vaig demanar una ampolla de cava Recaredo que també va complir el paper que li pertocava sense cap mena de dubte.

2 comentaris:

Ricardo ha dit...

Caballero, vaya vacaciones se ha pegado usté desde el mes de agosto sin escribir en su afamado blog. La alta cocina de la competencia se fortaba las manos ante su ausencia. Al reaparecer me he dicho: Ruscalleda tiembla, don Capipota ha reaparecido como Lázaro.

CAP I POTA ha dit...

Amigo Ricardo: Muchas gracias por tus palabras. Con el nuevo año se inicia una nueva etapa de este blog que espero guste a todos.