diumenge, 20 de gener del 2008

ARRÒS AMB BLEDES


Una de les menges que més m´agraden, son els arrossos. En el meu aprenentatge culinari, n´he esguerrat molts fins que he tret l´entrellat de com ha de ser elaborat un sofregit, quina quantitat d´oli cal per aconseguir que el resultat final sigui una menja saborosa, que els components del sofregit hagin tingut un vehicle adequat en quantitat i qualitat per amarar el gra d´arròs amb els sabors que provenen de la terra i del mar- si és el cas- i no tinguem al davant nostre, al plat, una mena d´arròs bullit amb una gamma de colors més o menys definida, però que no deixa de ser una incògnita en quan al sabor final.


No és menys important escollir el tipus d´arròs adequat per lluir-nos en aquest plat que tant bones –i males- estones ens ha fet passar en algun restaurant o a casa nostra.

Per a mi, és un disbarat voler estalviar en l´arròs. Si ens gastem uns diners comprant gambes, escamarlans, sèpia o calamars frescos, bé val la pena, comprar un paquet d´arròs bomba. Aquest arròs, té unes característiques que el fan idoni per cuinar un bon arròs, ja sigui en una paella, o bé en una cassola de terrissa de les de tota la vida.

L´arròs té una gran ventatge, i és un aliment molt sofert. Es pot fer de moltes maneres i amb moltes coses: amb llegums, verdures, amb carn, marisc o peix.
Segons el gust de cadascú, es pot fer sec, o més o menys caldós. Particularment, m´agrada l´arròs mes aviat sec, sense desmerèixer aquells arrossos a la casola que es treuen del foc quan encara els hi falta una bullideta.

El tema de l´arròs és molt llarg de tractar i tindrem temps més endavant de tornar-hi i fer més comentàris.
Voldria parlar d´un arròs que es fa per la zona d´Alacant. Es tracta de l´arròs amb bledes.

Aquest plat, és ben senzill, només ens cal: Arròs, bledes, ceba, all, safrà, costella de porc i si en tenim, un bon grapat de garrofons. Tambè necessitem un brou vegetal o bé de carn. Ah, i l´oli!

Suposo que si algú d´Alacant em llegeix, dirà que aquesta és una recepta incomplerta o bé que no és ben exacte. Que hi farem! Jo l´he après a fer així i m´agrada.

Jo el faig així: Enrosejo a la casola la costella amb la ceba i l´all ben trinxat, hi afegeixo l´arròs, les bledes tallades i ho remeno a foc baix per aconseguir que l´arròs s´amari amb l´oli i el gust de la costella, l´oli i la ceba , tot seguit hi tiro el brou amb el safrà, un xic de sal i pebre i ho faig coure a foc viu. La quantitat de brou si el temps es sec, és de dues mesures per una d´arròs i mitja més.
Bon profit!

2 comentaris:

manuel allue ha dit...

Molt bé aixó de que "l'arròs és molt sofert".

Pregunta: el safrà el tires tal cual (els brins) o el xafes al morter? Jo he començat a xafar-lo fa poc, tant si va sol com si m'atreveixo amb una punteta (puntíssima) d'all.

CAP I POTA ha dit...

Manolo: el safrà s´ha de torrar una mica per poder disoldre´l bé. Lo del morter i l´all em sembla bé.
Jo compro en una botiga de Calella uns potets minusculs de safrà que es disolen molt bé i no tene rés afegit, tot és safrà. Gràcies pel teu comentari.