dimarts, 29 de gener de 2008

ARRÒS AMB FAVES I CARXOFES


Un arròs per budells delicats


Encara que em diguin que soc monotemàtic, avui també vull parlar d´arròs, de l´arròs que vaig cuinar el diumenge per dinar i que per senzill m´ha fet content.
En l´anterior post, vaig dir que aquest cereal és molt sofert, i ho és de debò.


És una menja epicúria i terapèutica. Qué menjem sino quan tenim mal de panxa?
L´arròs bullit amb un gra d´all i un rajolinet d´oli fa miracles. L´aigua d´arròs que es fa pels infants ha estat i continua siguent una eina terapèutica important que no ha pogut substituir cap dels més recents avenços científics.

Que em dieu de l´arròs amb llet? Malgrat els seus detractors, és una menja dolça que ha sobreviscut a les versions de la modernitat més deconstructora i mutiladora de sabors i costums.

Malgrat que estiguem en ple hivern, vaig poder comprar al mercat les primeres faves. Eren petites, tendres, tot un esclat de pre primavera, que junt a unes carxofes del Prat, varen constituir els principals elements de l´arròs a la casola d´aquest diumenge: Arròs amb faves i carxofes.

M´agradaria saber que en pensa d´aquest plat el meu admirat Josep Maria Lladonosa i Giró. Aquest gran cuiner que ha escrit un bon grapat de llibres de cuina i a més de no deconstruir rés a investigat la nostra cuina medieval, fent-nos coneixer el nostre passat gastronòmic, peça fonamental del que som i del que hem sigut. Més endevant tornaré a parlar d´aquest gran cuiner.

Per fer aquest plat, vaig enrosir una ceba i un all en una casola de terrisa, mentre s tant, en una olleta hi bullia les faves i en els últims minuts les carxofes tallades. Quan les faves eran ben tendres, ho vaig colar i reservar.

Tot seguit, vaig tirar l´arròs a la casola per barrejar-l´ho bé amb la ceba i l´all, després el brou vegetal fet amb porro, ceba, pastanaga, àpit i julivert. Quan va arrancar el bull, l´hi va caure pel damunt una pluja botànica de faves i carxofes que va buscar el forma de caure bé i repartir-se.Després d´una pedregada de sal i pebre negre, 15 minuts de forn i 2 minuts de reconfortant repòs, vaig repartir i compartir aquest dinar, com aquell frare de la dita que un altre dia comentaré.

Per fer anar avall l´àpat, vaig obrir una ampolla de Campillo Crianza 2001, un vi que no està gens malament i dona ànims per entrar a la cuina de nou i així tenir l´excusa d´obrir-ne un altra ampolla.

2 comentaris:

manuel allue ha dit...

Per què hi ha faves tant aviat?. Molt bé amb l'arròs (no ho he fet mai) però les carxofes sí que son imprescindibles, amb verdura, amb peix o amb carn. Un arròs d'hivern sense carxofes no és un bon arròs.

cap i pota ha dit...

Manolo: Suposo que el canvi climàtic és culpable de moltes coses, (com el tabac) i una d´elles n´és la precocitat amb la que neixen algunes hortalisses.
Un arròs amb llebre (o conill), una mica de carn magre i carxofes, son una triada capital per fer un arròs de diumenge o dilluns per fer ballar sardanes a les monges.
No som rés!!!!