diumenge, 10 de febrer de 2008

FRICANDO AMB MOIXERNONS

La fotografia no és meva, és descarregada. Properament solucionarem aquest dèficit


Dins de la cuina catalana no grapejada pels deconstructors i manipuladors maldestres, hi ha un plat excel.lent, que coneixem pel nom de fricandó.

El fricando és un plat tipicament barceloní. Es coneix també pel nom de fricandó amb moixernons.

Soc un pel purista amb aquestes coses de seguir fidelment les receptes, però si de millorar es tracta, no dubto en seguir el que em diu l´ instint i toro pel dret afegint altres bolets a més del moixernó de tota la vida.

El que no faré mai és substituir la carn de vedella per la de cangur o poltre imolt menys per la d´estrùs.

Quan vaig a la carniseria, els hi demano a les meves amigues que em tallin un kilo de carn de vedella, d´un tall conegut per llata. Aquesta és una carn molt melosa, amb contingut de teixit connectiu al centre de la peça, que la fa molt suau i tendre.

Preparo aquest plat de la següent manera:

Salo i enfarino els talls de vedella, els fregeixo lleument. Quan els he fregit tots, en el mateix oli fregeixo una quantitat important de ceba. (més de mig kilo)

En el moment en que la ceba está ben tova i un xic enrosida, ho esquitjo amb tomàquet, ben poquet, ja que això no es tracta de fer carn amb salsa, ni vedella amb bolets.

Agermanats la ceba amb el tomàquet ben cuit, és l´hora de afegir-hi la carn, mullar-la bé fins que la cobreixi amb un brou de carn que he preparat posant previament els ossos i els elements botànics al forn.

Els bolets, moixernó y trompeta de la mort, els he posat en remull amb aigua calenta durant mitja hora. Ben escorreguts, els afegeixo a la casola per fer companya a la carn.

Ho faig bullir tot a foc lent, cuidant que no manqui brou per evitar que s´aferri, la qual cosa, ens esgarraria el plat. Quan veiem que la carn vol començar a trencar-se, és l´ho d´apagar el foc tastar com està de sal i deixar-ho reposar fins l´andemà que ho trobarem més bo.

Sempre guardo un casò d´aigua dels bolets fer afegir-la a la casola cap al final per ajudar a millorar el gust final d´aquest plat.

La proporció de bolets és qüestió del gust de cadascú. M´agrada que n´hi hagi i per tant, poso 75 grams de moixernó en sec i un grapadet de trompeta de la mort. La finalitat de posar-hi trompeta de la mort és només per una qüestió gustativa, dons dona un sabor semblant al fumat de quan es feia la casola al foc de llenya.

Aquest plat m´agrada menjar-lo sol, sense guarniments, sense patatetes, ni flamets d´arròs ni collonades que fan distreure el paladar del que realment importa. Si algú té més gana, que repeteixi o que suqui pa, que aquest és plat que convida a fer-ho.

El fricandó amb moixernons és un exemple diàfan de la cuina civilitzada d´aquest país. Aquest és un plat sense estridències ni masses pretensions, és el que és i no pretén ser una altra cosa. El seu nom defineix clarament el que hi ha, i no s´ha d´esperar res més.
Bon profit a tothom.

9 comentaris:

manuel allue ha dit...

M'agrada molt el fricandó mentre mantingui la essència i els ingredients tradicionals. I, per soposat, la rotunditat de la salsa. Odio profondament els falsos fricandós de fonda (dolenta), aïgualits, els d'escola (massa pastanaga) i els dels dinars post-míting de CiU (que no he tastat per que probablement em farien mal).

Camille ha dit...

Despertaferro,
Aquí vengo rauda y veloz a ver tu blog de cocina pero voy a tener que aprender catalán !!!

Mar Calpena ha dit...

Estic d'acord amb tu amb els flanets d'arrós, però les patatetes... Si estan ben rostides són una delícia, amb el fricandó.

cap i pota ha dit...

Camille: perdón, yo creía que lo hablabas en la intimidad.
Ya verás como se entiende casi todo. Besos

cap i pota ha dit...

Mar: Et deixo menjar patatones rostides, només si son rostides i sempre que no ofeguin la carn, llavors seria un estofat. És l´unic guarniment que pot maridar bé amb el fricandó. Tot el demés son collonades. Bé d´estofat ja en parlaré en un altre post.

Camille ha dit...

ja ja ja vale !! ya lo voy a intentar...

El tito Ferino ha dit...

Querido sobrino: ¿Puedo rogarte que acompañes a las recetas aquellos caldos que sugieres para tan rico yantar? En Parapanda te lo agradecereos, tu tito Ferino

El tito Ferino ha dit...

Querido sobrino: ¿Puedo rogarte que acompañes a las recetas aquellos caldos que sugieres para tan rico yantar? En Parapanda te lo agradecereos, tu tito Ferino

manuel allue ha dit...

Molt bé la cançó de Los Xey. Vindré a veure't de tant en tant per sentir-la abans de sopar (¡bledes!).