divendres, 15 de febrer de 2008

PATATAS A LA RIOJANA


Un plat per gent decidida i un vi per obrir-ne dues ampolles

Aquest plat és ben senzill i malgrat tot no em faria res menjar-lo ben sovint. Només cal bona matèria prima per que tingui cara i ulls.

Com el seu nom indica, és un plat típic de la Rioja, zona geogràfica coneguda pels seus meravellosos vins i pel seu caràcter conservador. El conservadurisme que és incapaç de conservar res important no m´interssa i l´altre, - el conservadurisme polític- em fa venir ganes de estornudar i a cops fins i tot, renegar ferros i claus.

Diuen que el gran cuiner francès Paul Bocusse en un viatge que va fer a la Rioja on va tastar els seus vins i més coses, li varen fer menjar un plat de patates a la riojana, s´ho va mirar amb certa displicència, va agafar la forquilla i va començar a menjar. Els amfitrions tenien el cor encongit pendents d´ell, de la seves reaccions; mestrestant el cuiner tastaolletes anava menjant, no deia res, quan va acabar, va beure un glop de vi i va exclamar: En vull més!!.

S´en va menjar dos plats i tot seguit va manifestar-se aixì: Això és el més bó que he menjat en molts anys!!!!

Aquest senyor va ser espontani i sencer en les seves expressions, no tenia cap necessitat d´ensabonar als seus amfitrions.

Ahìr al vespre vaig cuinar aquest plat amb la saludable intenció de menjar-lo l´andemà per dinar, que és quan és més bó.

Vaig comprar uns xoriços de León poc curats, ja que soc dels que penso que una mica de xoriço ben guardat no fa mai nosa i que pot apaivagar la gana en qualsevol moment. Podeu deduir que en vaig comprar una quantitat suficient, no fos cas que en faltés.

Quan faig aquest guisat, sempre i posso una peça de xoriço per persona.
Les patates juguen un paper tant important com l´element porcí, han de ser de bona qualitat. En aquest cas vaig apostar pels grelos gallecs que tot i que els venen una mica grillats, son d´una qualitat òptima, com quasi bé tot el que es fa a Galicia.

Procediment culinari:
Una ceba mitjaneta trinxada ben petita que anirem possant a l´olla, tot seguit, hi afexim les patates que en lloc de tallar-les, s´han de trencar per que aixì deixin anar midó i lliguin el suc. Tot seguit hi afexim els xoriços i ho cobrim amb aigua.
Quan arrenqui el bull i afegim la polpa d´un pebrot sec que haurem pos´t en remull amb aigua calenta durasnt una mitja horeta. Recomano sacsejar l´olla sovint, això fa que les patates xoquin i vagin deixant anar el midó.

Quan estiguin racticament cuites les patates, en una paella amb dues cullerades d´oli, enrosirem dos grans d´all que treurem del foc tant bon punt comencin a agafar color, tot seguit i afejim una cullerada sopera de pebre vermell dolç que disoldrem en l´oli i abocarem a l´olla.

Sacsejarem bé tot el contingut i ho farem bullir a foc lent dos minuts més.
La sal s´ha d'incorporar quan està pràcticament fet el plat, dons correm el perill de que ens surti salat si ho fem al principi. S´ha de tenir present que el xoriço ja té sal .

En aquest plat tan viril i va un vi que també ho sigui, i ja que estem a la Rioja jo recomano un vi d´aquell mateix país. En aquest cas proposo el VIÑA CUBILLO, que amés d´una óptima relació qualitat preu, té suficient cos per parlar de tu a tu al xoriço i a les patates.

Important: Recomano una provisió de pa suficient per aixugar el plat. És un greu pecat mortal no menjar-se el suquet que resta en el plat.
Bon profit a tothom!!

11 comentaris:

manuel allue ha dit...

M'agrada molt entrar a casa teva i que em saludi el "Camareroooo".

Molt bé les patetes a la riojana. Jo no les faig mai perquè tinc una amiga -secreta- que les fa "de colló de mico". Ja en parlarem de la meva amiga, mare excelsa del meu millor amic, "luz y guía de mi devenir culinario". Moltes coses -bones- de les que he aprés li he robat, cordialment, a ella. Robo perquè mai ho explica.

Panzahueca ha dit...

Oiga usté, las resetas son una obra de arte i el vinillo es apropiado. Salutaciones de Chiquilín

cap i pota ha dit...

Panzahueca: Intuyo ue está usted un poco "gordo".¿ No es así?

El tito Ferino ha dit...

Creo que se equivoca, caballero. No es el gordo a quien usted se refiere. He hecho mis indagaciones (recherches) y he dado en el clavo: se trata delcincuentín (todavía no es cincuentón) santaferino Rafaelito Rodríguez Alconchel, que está muy delgado. Un gran cocinero, se dice que su madre enseñó a cocinar a Paul Bocusse. Es así, caballero. Su correo electrónico es:rrdriguez59@mentis.es

Massitet ha dit...

Benvolgut:
Em poso en contacte amb tu per consultar-te si podem incloure un enllaç al teu bloc a Olleta de verdures, la nostra bitàcola personal sobre gastronomia. Resulta que volem posar en marxa una nova secció que es diu gastrosfera.cat on volem recollir tots els enllaços que coneixem sobre blocs de cuina i gastronomia escrits en català.
Sé que no és una petició habitual demanar permís per incloure un enllaç un bloc o un lloc web, però em sembla una deferència: ja que "utilitzo" el teu bloc per "omplenar" el meu, que menys que demanar-te permís?

Resto atent a la teva resposta i aprofito per saludar-te ben cordialment.

--
Massitet
olletadeverdures.wordpress.com

cap i pota ha dit...

Massiset: tens tots els meus pronunciaments favorables i els de les meves casoles i fogons, collons!!!

Paco Jones ha dit...

Muy señor mio, aprobecho la ocasion para felicitarle por sus receta. Mi idea es proponerle que nos haga una reseta marinera porque aquí en tierras de pedregal estamos limitados a la cocina de campo. Por fabor, señor Capota.

Camille ha dit...

Uhmmm una pregun...
Que igual es algo relacionado con el "lost in translation" pero...si son patatas a la riojana por qué el chorizo es de León? ein? que me lo explique !! ;)

Besos

cap i pota ha dit...

Mi querída camille: Yo soy de todas partes y entre tanta memez que se traen con la interculturalidad, se me va la olla.
Estoy segura de que con un chorizo vasco o riojano el plato ganaría.
El chorizo de León es bastante viríl, fuerte y hasta un poco ahumado y da al plato una imprinta choricil quizá demasiado fuerte.
Espero que me perdones.

Camille ha dit...

Ya sabes que era por sacar alguna falta. El chorizo de León es perfecto! y el de Salamanca y el de Zamora una delicia.

Marta ha dit...

mmmmmmhhhhhhhh les patates de qualsevol manera! Felicitats pel teu bloc!