dilluns, 6 d’octubre de 2008

EN CLAU DE VI

No puc estar-me d'expressar el meu rebuig i la meva disconformitat amb el programa de TV3, (la nostra, es a dir la que paguem tots), que duu per nom "En clau de Vi".


No em sembla correcte ni adient, presentar al public uns vins que costen més que el salari mínim interprofessional, passejar per nassos dels espectadors la opulència d'una quants senyors que com Xavier Sala Martín i altres que es poden pagar vins de molts euros l'ampolla.


No es que em sembli malament que es facin programes divulgatius sobre l'enologia i els diferents productes de la terra. Al cap i la fi, com diu el conductor i presentador del programa en Manel Gorgori (que no sé d'on ha sortit), el vi és cultura i en forma part indestriable de la nostra.


En una situació de crisi com la d'ara en que cada dia hi ha més gent que es queda al carrer o pot perdre la seva casa, no em sembla ni ètic ni políticament correcte (no oblidem que la correcció política està de moda) aquesta gratuïta profusió de productes amb preus prohibitius per a la majoria de la gent.


El somelier Josep Roca (del conegut restaurant el celler de Can Roca) va deixar caure que el vi no es car i que val lo que toca, malgrat que les revistes especialitzades amb les seves crítiques poden fer augmentar artificialment el preu d'una marca. També va dir que un client seu li havia encomanat que li busqués un vi que val 1.500 euros l'ampolla. Aquí tenim un altre gratuïta exhibició de mal gust.


Els senyors de TV3 s'estan cobrint de glòria i els que fan aquest programa encara més i no entenc com no els hi cau la cara de vergonya dient les cosses que diuen.Fa un temps es va posar de moda el cava de produccions petites, d'explotacions familiars, amb aquesta moda, va donar lloc a un nou tipus d'esnobisme, ara li ha tocat al vi, amb l'agreujant de que és més car.


En el darrer programa que he vist, el convidat era en Xavier Sala Matín, enviat a la terra pels deus de les doctrines neolliberals, per las quals no bufen bons vents. Li caldrà al economista de jaquetes llampants i estrafal.laries una bona dosi de vi del més car per poder empassar-se aquest gripau.


Recomano un vi: Bodega de l'Esperança, el podeu comprar al carrer dels desitjos cantonada amb carrer dels escanyapobres.


Que els faci profit a tots menys a qui no dic el seu nom.

8 comentaris:

rafi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
rafi ha dit...

Doncs discrepo totalment. En clau de vi és dels pocs programes que val la pena.
No estic gens d´acord en que sigui de mal gust sino tot el contrari, precisament és un programa elegant, virtud que avui en dia es difícil de trobar a la TV en general.
Sincerament, el teu comentari en el que relaciones la crisis i aquest programa està bastant fora de lloc.
O és que ara no es poden fer programes de vins, de viatges, de moda, de cotxes, de rallys, i de coses en general que molts no ens podem permetre ?

DESPERTAFERRO ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
cap i pota ha dit...

Se me'n fot de que discrepi!. La meva postura és ben clara.
Si el vi és cultura, dons fem cultura i ensenyem a la gent a diferenciar el vinagre del vi, a coneixer les DO, les seves característiques, les millors anyades,etc.
La majoria de les persones que van a comprar vi son les que donen vida als productors de vi , i aquestes persones, son les que compren ampòlles que costen entre 10 i 12 euros. No son les èlits les que engreixen els calaixos dels bodeguers.
Amb diners pùblics no s'ha de fer programes dirigits només a minusculs sectors que poden pagar molts diners per u vi, si es fa aixì, i recordo que parlem de cultura, s'està dient que la cultura no és per a tothom.

roser ha dit...

Benvolgut senyor.
He entrat al seu blog i m'ha sosprès la seva crítica al programa sobre vins de TV3.
Segueixo quan puc aquest programa i no veig que vostè tingui raó.
Se'ns ofereix una informació molt vàlida sobre el mon del vi i una escala de preus, des d'els vins força econòmics per la seva qualitat fins a vins realment prohibitius, vaja, com qui va en un seat però veu a passar un ferrari. En quan al sr. Sala i Martín, dons ell tindrà les seves opinions i vostè i jo les nostres, però no veig el motiu per vetar-lo.
El Sr. Marcel Gorgori ja feia un programa a la nostra sobre òpera, per cert, molt recomanable.

Atentament.

starbase ha dit...

Jo entenc la crítica i la trovo encertada en part.

Potser no cal suprimir el programa, del qual n'he après coses, sino ampliar el tipus de vins que apareixen i dels que es parla.

Així com fer una mica més de continguts generals i reportatges sobre el procès d'el.laboració.

Crec que es cert que destil.la un cert esnobisme i s'agraden una mica massa.

cap i pota ha dit...

Sra Roser o com es digui: vostè no té idea del que dic o no vol ho entendre, el que deu passar és que te una estona que no te res a fer i s'ha dedicat ha escriure al meu blog. Mantenc el que dic i ho reafirmo i li recordo que la "nostra" no és la seva unicament. És de tots.

roser ha dit...

Benvolgut Sr. Cap i pota o com sigui que surti de l'olla.
Torno a tenir un moment de descans i torno a escriure en el seu blog, que no es de tots, és seu.
Per tant, i com que no se res, ni entenc res, ni he de fer res aquí, em despedeixo de vostè. No cal que em respongui.
Atentament.

Roser.