divendres, 29 de gener del 2010

UN ESTOFAT DE VEDELLA


El meu estofat de vedella.



Recomano aquest vi.

Els estofats que estem acostumats a menjar i cuinar al nostre país, son d’allò més variat i sofert. Un estofat ho admet quasi bé tot, ens permet netejar el fons de la nevera, si hi ha quatre champinyons tristos, una pastanaga que comença a mostrar símptomes de defalliment o un pebrot que ha conegut millors moments, poden entrar a formar part d’aquests menja popular que ens escalfa el cos en aquests dies de fred.

No és que convidi a fer un estofat amb productes de mala qualitat o bé que ja no son aptes per menjar, no, res més lluny del que pretenc. El que proposo és que ens anticipem a que els aliments frescos deixin de ser-ho i que abans de que entrin en una fase agònica i de pèrdua de facultats, planifiquem i pensem el que podem fer amb ells, quina sortida mengívola els hi podem oferir.

A Itàlia per fer net al fons de la nevera tenen la menestra on fins hi tot per fer-la més saborosa hi fiquen la conna del formatge parmesà fet que fa millorar el resultat final d’aquesta elaboració.
Vull proposar-vos un estofat de carn de vedella, que podríem dir que és una recepta estàndard, que pot admetre més ingredients o canviar-ne algun per qualsevol altre.

Ingredients:

500 grams de carn de vedella Proposo que sigui de la part del conill.
1 ceba grossa ven trinxada.
3 grans d’all sencers.
1 o 2 pastanagues tallades en daus.
2 tomàquets ben madurs ratllats.
1 branqueta d’api picat ben fi.
2 patates mitjanes per persona. Recomano patata gallega.
100 grams de pèsols.
2 o 3 carxofes tallades en quatre troços amb els troncs pelats i trossejats.
1 lligat d’herbes que dugui: llorer, farigola, julivert i mig porro.
Un pessic de canyella en pols o bé un tros petit.
4 cullerades d’oli d’oliva verge extra.
1 got de vi ranci.
1 litre de brou de carn o d’au.

Procediment:

En una cassola ben calenta hi abocarem l’oli, quan estigui quasi bé a punt de fumejar hi anirem tirant la carn tallada a daus a poc a poc per evitar que l’oli perdi temperatura. Ho enrossirem bé i tot seguit afegirem la ceba i l’api. Tot seguit i un cop la carn sigui ben rossa podrem salar-ho. Seguidament afegim la pastanaga i abaixem el foc, al cap de cinc minuts aboquem el tomàquet ratllat i esperem que es faci, quedant ben concentrat, arribat aquest moment afegirem el vi ranci i esperarem que evapori l’alcohol. El vi ens permet desglassar el fons de la cassola, on hi ha quedat enganxat el suc que treu la carn en contacte amb el calor del fons de la cassola.

Evaporat l’alcohol, podem afegir el brou, tapar la cassola i abaixar el foc, deixant coure lentament durant tres quarts d’hora, transcorregut aquest temps, podem afegir les patates tallades a daus i els pèsols i a mitja cocció de les patates el pessic de canyella i les carxofes.
Tastarem l’estofat per beure com està de sal i si cal ho corregirem.
Sempre és millor no salar gaire al principi per tal de no esguerrar el plat.
Un cop cuites les patates podem servir-ho o bé deixar-ho per l’endemà que sens cap dubte serà més bo.
Per acompanyar aquest plat proposo un vi de Rioja, “ La Montesa”, l’ocasió s’ho val.

2 comentaris:

Xavier ha dit...

Ara que és hivern, aquest plat entra perfectament... i té una pinta bona bona!

CAP I POTA ha dit...

Xavier: Un dels plats d'arròs "potent" del que feu per aquí abaix tampoc entre malament.
Gràcies pel teu comentàri.