dissabte, 11 de setembre de 2010

SÈPIA ESTOFADA AMB PATATES


Plat de pescadors i menestrals

Sovint, quan llegeixo coses relacionades amb la cuina acabo clicant sobre la x que hi ha al cap de munt de la pantalla a ma dreta. Digueu-me torracollons (ho soc) encara que potser bastant menys que alguns que es creuen molt simpàtics ho que s’ho fan i amaguen un menyspreu inmisericorde per tot el que no gira al seu voltant. Em refereixo, com no, a alguns cuiners mediàtics que venen fum i ofereixen meduses a la seva carta, això si no pretenen fer-nos creure que el preu del seu restaurant és barat i ajustat a les capacitats adquisitives de la classe mitja.

No m’agrada qualsevol cosa però m’agrada gairebé tot el que és autèntic, genuí i està fet amb la modèstia que pertoca. Fujo ben lluny de les atzagaiades i del guacamole, així com de les pastilles de brou concentrat de les que un dia en bull parlar.

Deia en Nestor Luján que un cuiner amés de saber cuinar un plat ben complicat, ha de saber fer una truita. Quanta raó tenia aquest home!. Moltes vegades fem complicat el que és ben senzill sense cap necessitat.

La cuina que m’agrada és la de sempre, l’empírica, amb la que m’he fet gran i porto gravada a la meva memòria del sabors i els olors. No hi puc fer més, no m’agraden els invents que res o ben poc aporten al menjar i a la cuina deixant clar que cadascú baixi les escales com vulgui i mengi el que se li ocorri-hi. Ara bé, que no em vinguin amb collonades i vulguin fer-me combregar amb pedres de molí que ja tinc cabells blancs.



Per acabar (o començar) us proposo un plat senzill dels de tota la vida que es feia i es fa a la costa i que segurament procedeix del receptari dels pescadors que mar endins cuinaven com podien a la barca, aprofitant al que havien pescat.



SÈPIA ESTOFADA AMB PATATES



Ingredients:



Una o dues sèpies tallades a bocins

Patates: una o dues per persona segons la mida . Recomano la varietat Red Pontiac.

Una ceba grossa picada

Un gra d’all ben picat

Tres cullerades d’oli verge extra

Aigua o fumet suficients per cobrir bé les patates.



Procediment:



Escalfarem l’oli en una cassola de fang i li tirarem la ceba i l’all, tant bon punt comenci a estovar-se afegirem la sèpia i ho anirem remenant fins que es faci la sèpia i la ceba agafi color. Tot seguit afegirem les patates tallades a bocins no gaire grossos, procurant trencar el tros més que tallar-lo, ho remenarem i tot seguit afegirem aigua o brou ben calent. Soc partidari de salar-ho cap al final, quan la patata està a meitat de cocció ja que així, no ens passarem del punt. Si volem podem tirar-hi un xic de pebre negre.

Quan veiem que la patata vol desfer-se i la salsa es comença a lligar rectificarem un altre vagada el punt de sal i ho podem enplatar.

La tradició d’aquest plat que a voltes es feia amb sèpia, d’altres amb pops o bé amb cananes també ofereix l’ opció a fer una all i oli negat i tirar-ho pel damunt.

Sens dubte que el plat guanya i més si tenim present que aquests eren plats únics que tenien de deixar ben tip per poder dur a terme la feina que per altre banda era prou feixuga.

Els pescadors, quan elaboraven aquesta cassola dalt de la barca utilitzaven aigua de mar, així, gairebé no calia afegir sal a la cassola ja que a mida que l’aigua s’evaporava la concentració de sal era més elevada aconseguint-se un bon punt de salabror.

Per beure, proposo un vi negre potent en el cas que ens decantem per l’opció de arrodonir el plat amb l’all i oli negat.

Bon profit.

5 comentaris:

TOMA PAN Y MOJA ha dit...

Interesante plato, con el alli oli negat debe ganar en matices y contundencia.

CAP I POTA ha dit...

Seguro que sí, además, se puede mojar todo el pan que uno quiera o sea capaz.

delantal ha dit...

Yo he probado la medusa en donde unos chinos amigos, no dabe a nada, me gustan más nuestros encurtidos tradicionalas.
Tu foto de niño es muy buena, sales mu guapetón.
Y la sepia es una de mis debilidades, este guiso parece marinero y rico.

CAP I POTA ha dit...

Luz, realmente es un plato marinero que suele completarse con un allioli cortado (all i oli negat)Lo de la medusa lo he sacado a colación debído a que la pesada de carme Ruscalleda que viva en el pueblo de al lado, la puso en su carta. Donde está la mojama o nuestras cecinas que se quiten las medusas, que están para lo que están.
En cuanto a la foto, tengo que decír que era un niño demasiado quieto y obediente.

Tasta olletes ha dit...

A mi també m'agrada la cuina de les àvies de fet a casa es procura cuinar així.