diumenge, 18 de maig del 2008

ARRÒS AMB LLUÇ O LLUÇ AMB ARRÒS


He pensat en l´ùs limitat que moltes vegades li donem al pebre vermell dolç.


Quasi bé sempre n´agafem tant sols un xic per donar un lleuger matis a un plat. Mai (o molt poques vegades) se li dona un paper de protagonista per fer-lo lluir amb llum pròpia.


Avui diumenge, com cada día de la setmana, s´havia de dinar i per aquelles coses que a cops succeeixen, no tenia gaires coses a la nevera ni havia pensat clarament el que faria per dinar.


Només tenia dos llucets sense espina, dels quals havia fet treure el cap i les espines, que sempre guardo al congelador per fer fumets.


He decidit fer un arròs amb lluç i per tal de que no fos d´una blancor melancòlica, a més de fer sofregir una ceba petita com a quasi ùnica font d´origen botànic, he pensat en que una bona cullerada de pebre vermell dolç podría donar un contrapunt de color i sabor.


Amb els caps i les espines he fet un fumet que només ha bullit uns vint minuts a foc suau mentre la ceba anava agafant color, tot seguit quan la ceba ja era a punt, li he afegit l´arròs, que he berrejat bé amb la ceba, seguidament, una mesura de fumet i la cullerada de pebre vermell que he disolt ven bé per tal de que no s´hi fessin grumolls, tot seguit, l´altre mesura de fumet i he introduit la casola al forn. A mitja coció, he disposat pel damunt els troços de lluç.


Tot plegat, ha resultat d´allò més bo i quasi bé una menja de dieta.
Per fer-ho anar cap avall, he obert una ampolla de DINASTIA VIVANCO, un vi que fa dir si senyor i que em reconcilia (no del tot) amb els llepa fils que beuen Moët Chandon amb un plat de bledes.
Bé, per avui ja n´ha prou.


Que Sant Anastasi,patrò de Badalona vetlli per tots nosaltres i vosaltres i que vos faci profit. Adeu siau i fins un altre dia.

4 comentaris:

manuel allue ha dit...

Com t'agrada el Dinastia Vivanco (que tu m'has descovert). Bon vi per a un un bon plat i per a un un bon fill (aixó ho soposo) de Sant Anastasi.

Salut, mon camarade!

DESPERTAFERRO ha dit...

Manolo. Soc un fill devot de tots els sants laics. Vaja com tu mateix!

Radio Parapanda ha dit...

Queridos ciber-amigos: un cofrade común, PLLB, me pone al corriente de este blog y de las andanzas que os traeis entrambos. Pues bien, dos cosas: 1) felicito a Despertaferro por el plato de hoy (y los anteriores). Pregunto: ¿no estaría bien el vino de Gandesa, en esta ocasión,a pesar de ser poco tenido en cuenta por algunos hocicos un tanto delicados?. 2) No creo que sea irrelevante la polémica que se me traen entre manos Santamaría y Adrià. ¿Podríais, con punto de vista fundamentado, hablar del carácter orgánico de esa diatriba? Os saluda desde la Polopo's University, Lluis Casas

CAP I POTA ha dit...

Exmo Sr.Don Lluis Casas: me atrevo a afirmar que el vino de Gandesa frequito estaría muy bien, y digo másd, quizás sería el maridaje perfecto para este plato.
Coma muy bien dice Vd., estos vinos tan viriles no gozan del debido respeto y consideración que merecen y tienen ganado. Habrá que emitir un duro comunicado al respecto y en su caso si la asamblea lo ratifica, convocar una jornada de lucha.
Salud.